La quitació del FLA s’interposa en la negociació per investir Illa

Un cas pràctic

Des que el 2020 ERC va obrir el cicle de pactes amb el PSOE i el PSC, els republicans han arribat a la conclusió que el que més els desgasta no és tant el fet en si mateix d’arribar a acords amb els socialistes, que ja s’ha convertit en una cosa comuna, sinó el que els costa després aconseguir que es compleixin íntegrament. El traspàs de l’ingrés mínim vital n’és un cas pràctic: ERC va obtenir de Sánchez aquest compromís per primera vegada en una negociació pressupostària el novembre del 2020 i no es convertirà en una realitat fins avui, més de tres anys després. És per això que els republicans ara busquen que no s’enquistin altres acords pendents, la quitació del FLA i Rodalies, els més importants.

La quitació del deute, que ascendeix a 15.000 milions d’euros i suposarà un estalvi per a la Generalitat del voltant a 1.300 milions en interessos, es va tancar l’any passat com a compromís clau perquè ERC donés els vots a la investidura de Sánchez, però encara no s’ha certificat. Fonts coneixedores dels contactes entre la Generalitat i el Govern central exposen que no s’ha tancat fins ara perquè el PSOE vol vincular aquesta quitació als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Com que la tramitació dels del 2024 va fracassar, s’ha hagut de deixar per als del 2025, que just ara han començat a caminar. ERC no té cap altra opció que acceptar la demora, però vol que durant els pròxims dies hi hagi el "compromís explícit" socialista que després de l’estiu, quan toqui presentar els comptes, sí que serà una realitat.

L’altra gran carpeta pendent és el traspàs efectiu del servei de Rodalies perquè passi a gestionar-lo la Generalitat. Hi ha hagut avenços parcials, però l’arquitectura legal d’aquesta operació és complexa. L’Executiu català i el Govern central han posat data al traspàs de la línia R1 –gener del 2025– i de la R3 i R2 –finals del 2025–, però encara queden diversos obstacles per superar. A més, tampoc hi ha concrecions sobre quan estarà llesta l’empresa pública de gestió mixta –que presidirà la Generalitat– que haurà de substituir Renfe per prestar el servei. Les dues parts afirmen que s’estan fent "els primers passos", però encara se n’han de revelar gairebé tots els detalls.

Aquests són els dos grans acords pendents que al seu dia van firmar el PSOE i ERC, tot i que hi ha d’altres de secundaris que continuen pendents de perfilar. Per exemple, l’exigència d’ERC de donar continuïtat a la taula de diàleg entre la Generalitat i el Govern on continuar abordant el "conflicte polític" i l’eventual celebració d’un referèndum. Aquesta qüestió té més difícil solució, ja que ERC deixarà pròximament la presidència del Govern català i, per tant, això obligarà a repensar aquest òrgan de negociació.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

El que sí que s’ha complert

Tot i que els republicans posin el focus en allò que hi ha pendent de complir, també reconeixen que els socialistes sí que han executat altres acords que també es van subscriure al passat. Paradoxalment, els més significatius són els que a priori semblaven més polèmics perquè tenien a veure amb el procés i no amb la gestió del dia a dia de la Generalitat. "En l’àmbit de la negociació del conflicte polític sí que hem vist resultats molt evidents i, certament, efectius", admet una veu autoritzada d’ERC. Es refereix als indults, aprovats el juny del 2021, l’eliminació del delicte de sedició –tardor del 2022– i l’amnistia, la primavera passada.