El TC no podrà treure Puigdemont de la presó en cas que torni a Espanya

Carles Puigdemont vol una repetició d’eleccions el 13 d’octubre a Catalunya per permetre a Junts optar novament a la presidència de la Generalitat sobre les ruïnes d’ERC. Això li permetria, a més, retardar el que continua sent la decisió crucial: decidir el seu retorn a Catalunya-Espanya.

L’ajornament pot semblar un simple detall. Però donar una mica de fil a l’estel –de finals d’agost a la primera quinzena d’octubre– suposaria primer deslliurar-se del seu autocompromís de ser present en la investidura –perquè la de Salvador Illa s’hauria frustrat– però alhora permetria acabar el recorregut dels seus recursos –actualment en curs– contra les resolucions de Manuel Marchena a la Sala Segona del Tribunal Suprem, i tenint en compte que l’agost és inhàbil, per a les actuacions judicials la seva defensa podria plantejar-se, a partir del setembre, la via del recurs d’empara contra aquestes resolucions al Constitucional.

Però si els desitjos de Puigdemont no poden complir-se i si la investidura d’Illa s’obre finalment pas, avançaria cap al centre de l’escena política la seva promesa de tornar a Catalunya el dia de la investidura a l’agost. ¿I què es pot esperar en tal cas de la vigència de l’ordre de detenció de Puigdemont amb vigor renovada en la interlocutòria de l’1 de juliol a través de la qual Llarena li va denegar l’aplicació de l’amnistia amb el pretext recargolat que és la mateixa llei la que exclou el delicte de malversació que amenaça amb una pena màxima de 12 anys de presó? Per respondre a aquesta pregunta, que Puigdemont haurà de sospesar, EL PERIÓDICO ha recollit informació i elements en diàleg amb persones rellevants de cercles judicials, que donen un quadre de situació per tenir en compte.

Interpretació esbiaixada

¿En què ha consistit el curtcircuit aparentment (només a vol d’ocell) mortal de l’amnistia? Els jutges Marchena i Llarena han aplicat l’anomenada triple muralla jurídica i processal contra l’aplicació de l’amnistia. La primera muralla ha sigut erigida frontalment: és el rebuig directe, sense embuts, d’aplicar l’amnistia com a tal al delicte de malversació. Es queda fora de l’amnistia. I s’ha donat en el luxe que és la mateixa llei la que exclou l’esmentat delicte. Cosa que no és més que la interpretació esbiaixada d’aquesta.

La segona muralla és el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat de tota la llei d’amnistia (que serà elevada al Tribunal Constitucional), amb el pretext de conèixer si és conforme a la Constitució l’aplicació de la llei al delicte de desobediència. No és que la qüestió sigui restrictiva, per al delicte de desobediència, com ha aparegut en no pocs mitjans, sinó que arran de l’amnistia d’aquest se sotmet una qüestió d’inconstitucionalitat del conjunt del corpus legal de l’amnistia.

I la tercera muralla és la bala a la recambra del plantejament d’una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el cas que el Constitucional consideri que l’amnistia és aplicable a la malversació. En els raonaments de la interlocutòria de la sala, el ponent de la qual ha sigut Marchena, es deixa oberta la porta per elevar-la si el TC declara aplicable l’amnistia. Allà s’assenyala que «aquesta desconnexió [Catalunya-Espanya] va existir, tot i que durés només uns segons, va encloure un greu perill d’afectació dels interessos financers».

Tant és així que, en el seu vot particular discrepant, la magistrada Ana Ferrer apunta: «Podríem discutir aquest perill potencial d’escassa durada, derivat d’un projecte que qualifiquem inviable [«somieig» o «esquer», segons la sentència del Suprem del 14 d’octubre del 2019] va revestir prou intensitat per integrar una amenaça greu per als interessos financers de la Unió tal com se suggereix. Però, si la mateixa interlocutòria planteja dubtes sobre la rellevància lesiva... obliga al plantejament de la qüestió prejudicial, sol·licitant al TJUE que determini quin és el llindar de perill d’afectació...». La Sala es reserva aquest dubte, aquesta és la bala a la recambra. En cas que fos així, la Sala Segona arrabassaria al TC, com és costum, l’ús de l’última paraula en la inconstitucionalitat.

Sense immunitat

¿Què passarà si hi ha investidura a Catalunya a l’agost i Puigdemont torna per complir la seva promesa? L’expresident no té immunitat parlamentària europea des del 12 de juny del 2024, el dia que va acceptar l’acta de diputat al Parlament català. Per tant, amb l’ordre de detenció vigent es posa en mans de Llarena i de Marchena i entra a la presó. ¿Per quant temps? És l’instructor Llarena i les parts (fiscal, advocat de l’Estat, defensa i acusació popular de Vox) que tenen a les seves mans aquesta i altres decisions. Puigdemont podrà recórrer, sí, però davant el mateix Llarena i la Sala de Recursos del Suprem en aquesta causa. ¿I el recurs d’empara davant el TC? No pot processalment presentar-lo. Perquè no haurà esgotat els seus recursos a la Sala Segona del Suprem contra la resolució que va rebutjar aplicar-li l’amnistia, pas previ per anar al Constitucional.

Mesures cautelars

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Però fins i tot en el seu moment –si no hi ha investidura a l’agost– i Puigdemont torna –diguem per a una hipotètica investidura després de la repetició d’eleccions el 13 d’octubre– i ingressa a la presó, pot presentar recurs d’empara contra la decisió del Suprem de no aplicar-li l’amnistia i demanar des de la presó una mesura cautelar que anul·li la seva ordre de detenció i presó preventiva. ¿Podrà el Constitucional concedir aquesta mesura cautelar o cautelaríssima urgent i ordenar que surti en llibertat? Totes les consultes realitzades per aquest diari assenyalen que el TC no podrà fer-ho.

Primer, perquè la doctrina ja estableix que el TC no concedeix mesures cautelaríssimes o cautelars que en si mateixes puguin indicar la decisió que adoptarà sobre el tema de fons. En aquest cas, la llibertat estaria predeterminant que el Constitucional dirà que l’amnistia és aplicable (tema de fons). Segon, perquè tot i que se suspengui la interlocutòria de Llarena de l’1 de juliol, les mesures cautelars (ordre de detenció) subsisteixen perquè són anteriors i s’han acordat en una resolució diferent.