Llarena i Marchena no mouen fitxa

Una cacera de sis anys, amb el punt de mira sobre la mateixa presa, Carles Puigdemont, sembla que va arribant al seu final. I amb la presa sense immunitat europea des del 12 de juny –el dia que va accedir a l’acta de diputat del Parlament català– i amnistiat per imperi de la llei –decisió del legislador espanyol–, amb el desacord dels seus perseguidors –els jutges de la Sala Segona del Suprem, encapçalats per Manuel Marchena i Pablo Llarena– resulta que ara, quan hi ha l’oportunitat de complementar l’actualitzada ordre de detenció nacional de l’1 de juliol, amb una nova ordre de detenció europea, aquests mateixos magistrats sembla que l’agafin, com se sol dir, amb paper de fumar.

¿Què està passant?

L’argument que l’emissió de l’euroordre va ser paralitzada el juliol del 2023 a l’espera d’una decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) –després d’un recurs de Puigdemont davant la pèrdua de la immunitat resolta pel tribunal inferior, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE)– ja no val, tenint en compte que aquest recurs ha perdut el seu objecte. Perquè Puigdemont no és eurodiputat.

Tampoc es pot afirmar que no hi ha petició en el procediment perquè la sol·licitud de Vox, acusació popular en la causa del procés, data del 4 de juliol –document que ha publicat aquest diari.

Les fonts judicials consultades per aquest diari assenyalen que tant Llarena, que és el jutge d’instrucció, com Marchena, el president de la sala que segueix el tema de l’amnistia en la causa del procés, no es volen arriscar a perdre el control de la situació actual de Puigdemont i que per això es limiten a mantenir, com van fer l’1 de juliol, l’ordre de detenció nacional.

¿Perdre el control?

És que en l’hipotètic cas d’emetre una nova euroordre pel delicte de malversació i que aquesta ordre s’arribés a executar, Puigdemont seria detingut a l’estranger i s’obriria el camí de l’extradició. Els magistrats, doncs, estarien a mercè d’aquest procediment.

I per més segurs –com ho estan– que la llei d’amnistia és inconstitucional, el cert és que Puigdemont ha sigut "amnistiat" pel legislador espanyol.

Ignoren, a més, quin serà el veredicte del Tribunal Constitucional, davant el qual plantegen unes quantes qüestions d’inconstitucionalitat, a les quals se sumaran al seu dia (tenen tres mesos de termini) les que presentin el Partit Popular i Vox.

¿I si el TC estima un acord amb la constitució d’amnistia? ¿Això podria tenir conseqüències?

"És clar que en tindria. Perquè, si Puigdemont ingressa a la presó, se’l manté a la presó i finalment es reconeix que tenia el dret que se li apliqués l’amnistia, estaria en condicions de presentar una querella per detenció il·legal durant el període en què se’l va mantenir pres", assenyala una font judicial a aquest diari.

"Per tant, Llarena i Marchena s’han de moure amb cautela. Si impulsen l’euroordre i Puigdemont és detingut perden el control de la situació i, per tant, ja no depèn tot d’ells", emfatitza una font judicial consultada.

Molt diferent és el manteniment de l’ordre de detenció dins de les fronteres espanyoles.

¿Per què?

Perque aquí Llarena hi té tot el control. Tan bon punt Puigdemont posi un peu a Espanya, pot ordenar a la policia que el detinguin i que el portin davant el jutge, és a dir, davant Llarena, al Tribunal Suprem. Quan hi arribi, pot enviar-lo a presó preventiva o deixar-lo en llibertat provisional.

¿Amb quins arguments, tenint en compte que la dreta política, mediàtica i judicial vigilarà el que faci Llarena contenint l’emoció i l’alè?

Doncs molt senzill: Puigdemont s’ha presentat voluntàriament i, així, de passada, ha desaparegut el risc de fuga.

¿Una situació a l’estil Clara Ponsatí el març del 2023, que va protagonitzar el mateix jutge Llarena?

Pero d’arguments processals n’hi ha per triar. Un d’ells seria que la decisió d’apartar l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació no és ferma, ja que els recursos de Puigdemont s’estan tramitant per l’instructor i la Sala de Recursos del Suprem. I que l’ordre de detenció tenia a veure amb la resistència de l’expresident a sotmetre’s a l’acció de la justícia. Ara, amb Puigdemont al Suprem mateix davant Llarena (i Marchena) la seva entrega seria el saldo final.

Per tant, aquest manteniment del control de la situació personal de Puigdemont és fonamental per no coquetejar amb l’euroordre.

"Amb tot, Puigdemont ha de contemplar, també, el risc que, a diferència del que s’ha apuntat, el seu pas durant una temporada a la presó pogués ser més llarg, un període de temps equivalent al que triga el recurs d’empara davant el TC a resoldre’s –sis, vuit o deu mesos–, termini en què Llarena estaria en condicions d’acabar la seva instrucció sumarial de la malversació, dictar l’ordre de processament, enviar-lo a judici i ser condemnat en judici", explica una altra font judicial consultada.

Notícies relacionades

De la pompa del TS al camp de batalla

L’Audiència pregunta a la justícia europea si es pot amnistiar els CDR

Tot això podria passar, doncs, abans fins i tot que el TC resolgui sobre els recursos d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia tant de la Sala Segona del Tribunal Suprem com dels partits polítics PP i Vox.

I no és difícil, en aquesta situació, observar el desenllaç d’aquesta evolució dels esdeveniments: el Govern de Pedro Sánchez tornaria a aprovar un indult per a Puigdemont.