El Suprem porta l’amnistia al TC per vulnerar la igualtat

Malgrat el que s’esperava, el pas de dirigir-se al Tribunal Constitucional per revisar la llei no s’ha produït en relació amb els condemnats en la sentència del procés, com ara l’expresident d’ERC Oriol Junqueras, ni amb els processats en rebel·lia, entre els quals hi ha l’expresident català Carles Puigdemont. El Suprem va prendre aquesta decisió a l’examinar el recurs d’un condemnat per desordres públics agreujats comesos a Girona l’octubre del 2019 en les protestes contra la sentència del procés, en concret, per pedres contra els jutjats.

El dia 10 la sala va donar un termini de 10 dies a les parts perquè al·leguessin en relació amb els dubtes constitucionals que deixaven veure que els plantejava l’amnistia. El fiscal va considerar pertinent el plantejament de la qüestió d’inconstitucionalitat, mentre que la representació del condemnat s’hi va oposar. El tribunal considera que "la norma qüestionada repugna al dret constitucional a la igualtat davant la llei, i resulten completament arbitràries les raons que s’addueixen per justificar el tractament clarament discriminatori que la norma imposa".

"El sistema constitucional se substitueix pel que gràficament s’ha denominat com una mena d’amnistia permanent revisable, contravenint també el principi de seguretat jurídica i alterant les bases de la convivència democràtica, amb l’efecte afegit d’introduir una mena de factor criminogen. No estem aquí davant un debat polític de més o menys calat. Són els principis constitucionals i el sistema democràtic mateix –no tan fàcil d’aconseguir i preservar com la mandrosa costum sol fer-nos creure– els que estan aquí en qüestió".

Quaranta-nou folis

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

La interlocutòria, de 49 folis, un anticipi dels que s’acabaran dictant en relació amb la desobediència dels líders del procés i els altres condemnats per aquest delicte que l’alt tribunal tenia pendent de revisar en cassació i en els quals havien sigut recusats diversos magistrats de la Sala Segona, argumenta que "transgredits" els límits constitucionals no hi ha cap dubte sobre la inconstitucionalitat de la norma qüestionada.

"No presentem un dubte, en el genuí sentit del terme, interessant que aquest pugui ser aclarit. Tenim l’absoluta convicció que la norma qüestionada vulnera, almenys, els preceptes constitucionals que es diran. Diferent –i plenament raonable en l’estructura constitucional la protecció de la qual a tots ens concerneix– és que el nostre criteri, correcte o errat, no resulti decisiu. És en exclusiva al Tribunal Constitucional a qui correspon pronunciar-se amb eficàcia al respecte", admet la Sala Segona.