El Parlament aprova la reforma que permetrà el vot de Puigdemont

Ni un mes ha trigat el Parlament a aprovar la reforma del reglament que fa anys que s’arrossega i que en la legislatura passada mai va poder arribar a materialitzar-se per l’avanç electoral i la falta d’entesa entre els partits impulsors. Si en el passat mandat van ser ERC, Junts i la CUP els que van lluitar per tirar endavant aquesta proposta, en aquesta ocasió, l’ampli pacte entre PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP ha garantit que la reforma finalment hagi tingut llum verda, amb 107 vots a favor, 26 en contra –de Vox i PP- i dues abstencions d’Aliança Catalana.

Quan la proposició de llei que recull aquesta modificació quedi inscrita en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOG), entrarà en vigor la modalitat del vot telemàtic a la Cambra catalana; s’amplien els supòsits per a la seva delegació; es flexibilitza la cessió de diputats entre grups parlamentaris; i es fixa que les declaracions institucionals puguin fer-se amb una majoria qualificada de dos terços, sense requerir la unanimitat. A més, la reforma també recull una disposició transitòria que permet el vot delegat a aquells diputats que estiguin pendents de l’aplicació de la llei d’amnistia.

A la pràctica, això es traduirà que els diputats Carles Puigdemont i Lluís Puig, que actualment resideixen a l’estranger, puguin participar en les votacions del ple, que la CUP pugui sortir del grup mixt que ara comparteix amb Aliança Catalana, i que Vox no pugui vetar les declaracions institucionals que fins ara necessitaven el seu aval.

Vox i el PP, que van presentar dues esmenes a la totalitat sobre el text, van acusar els partits impulsors de fer una reforma per beneficiar Puigdemont i Puig. Juan Fernández va anunciar que el seu partit elevarà aquesta modificació al Tribunal Constitucional (TC). Més enllà de mostrar-se en contra dels canvis que permetran el vot als diputats a l’estranger, les dues formacions són crítiques amb l’article que permetrà a la CUP tenir un grup propi. "La CUP vol als despatxos el que no els toca a les urnes"; va afirmar Fernández.

El text va arribar al debat final després que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) emetés un dictamen no vinculant –a petició del PP- en el qual avala l’adequació de la proposta a la Constitució i a l’Estatut. L’òrgan només considerava inconstitucional una frase integrada a l’apartat 4 de l’article 95 sobre el sentit del vot delegat, on se citava que el vot delegat té el mateix sentit del de la persona que el comptabilitza, si no es manifestava el contrari. Aquest apartat va ser eliminat després de conèixer-se el dictamen.

"Continuar batallant"

Sobre aquesta mateixa qüestió, el diputat socialista Ferran Pedret va afirmar que els grups que van voler tombar la reforma van anar a buscar la inconstitucionalitat del text. En la mateixa línia es va pronunciar Jeannine Abella (Junts), que va afirmar que qui s’oposa a la reforma del reglament és perquè "no creu" en la Cambra. Per la seva banda, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va celebrar la tornada de Ruben Wagensberg al Parlament, però va aprofitar per recordar que cal "continuar batallant perquè els 135 diputats puguin ser aquí i exercir els seus drets".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La reforma no contempla la petició de Junts d’eliminar l’article 25.4 de la normativa parlamentària, que permet la suspensió d’un diputat en cas que se li obri judici oral per delictes vinculats a la corrupció i que va servir com a prerrogativa per suspendre fa dos anys la llavors presidenta Laura Borràs.

Es tracta d’una de les qüestions que els postconvergents van posar a sobre de la taula a última hora i que feia temps que reclamaven en les converses per a la passada proposta de reforma que mai va veure la llum. Tampoc ho va fer aquest dijous, a l’haver-se votat per majoria absoluta en contra.