Renovació del Poder Judicial

El ple del CGPJ elegirà dimarts el seu president entre set magistrats

En la sessió constitutiva, els 20 vocals van proposar membres del Tribunal Suprem de diferents sensibilitats

Bolaños destaca la recuperació de la «normalitat» en l’òrgan de govern dels jutges

El ple del CGPJ elegirà dimarts el seu president entre set magistrats
3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El ple del Consell General del Poder Judicial es tornarà a reunir dimarts per elegir el seu pròxim president entre els set magistrats que van ser proposats ahir pels mateixos vocals. Es tracta dels jutges del Tribunal Suprem, de diferents sensibilitats, Esperanza Córdoba, Antonio del Moral, Ana Ferrer, Ángeles Huet, Carmen Lamela, Pablo Lucas i Pilar Teso. La seva elecció suposarà el final de la bicefàlia que des de la dimissió de Carlos Lesmes ha viscut el CGPJ i l’alt tribunal.

El nou CGPJ es va posar a caminar ahir amb més de cinc anys i mig de retard, gràcies a l’acord assolit entre el PSOE i el PP, després que els seus 20 vocals juressin o prometessin el seu càrrec davant el rei Felip VI, en presència del president del Govern, Pedro Sánchez, i el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, que va destacar la recuperació de la "normalitat" en l’òrgan de govern dels jutges.

Una "anomalia institucional" amb què el ple constitutiu acaba, va destacar Bolaños, que va qualificar ahir de "dia gran per a la justícia espanyola", pel qual s’ha rebut la felicitació de la Comissió Europea, al suposar que "els poders de l’Estat funcionen amb normalitat i treballen per al país".

Acte a la Zarzuela

Després de l’acte a la Zarzuela i la salutació del Rei a tots els vocals, aquests es van reunir a l’edifici de Marqués de la Ensenada sota la presidència del vocal de més edat, Bernardo Fernández. En la sessió els vocals van proposar les magistrades de la Sala Tercera Esperanza Córdoba (abans va ser cap del servei d’Inspecció, cosa que fa conèixer molt bé la carrera), Ángeles Huet i Pilar Teso, que ja va ser proposada fa 10 anys per presidir l’anterior Consell, tot i que només va obtenir quatre vots davant els 16 que va rebre Lesmes.

De la Sala Contenciosa també es va proposar Pablo Lucas, tot i que el president del Govern, Pedro Sánchez, sempre ha mostrat la seva preferència per una dona. Tant Lucas com Córdoba són considerats moderats, i Huet i Teso, de sensibilitat progressista. Huet va ser a la sala que en un primer moment va rebutjar revisar els indults del procés, cosa que es va acabar fent quan ella va passar la sala d’admissió.

Els magistrats proposats per presidir el CGPJ i el Suprem de la Sala Segona són Antonio del Moral, Carmen Lamela i Ana Ferrer. Els dos primers són de sensibilitat conservadora, i Ferrer, progressista; de fet ha sigut l’única que s’ha mostrat partidària a aplicar l’amnistia al delicte de malversació pel qual es va condemnar els líders del procés en la sentència de l’octubre del 2019. Tant Del Moral com Ferrer van formar part del tribunal que va jutjar l’1-O, mentre que Lamela va ser la instructora del procediment seguit contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, que va acabar en la seva absolució, i la seguida contra l’expresident del Barça Sandro Rosell, per la qual va estar pres i també va acabar absolt.

Notícies relacionades

L’elecció es produirà entre els set candidats proposats en el ple a través de diverses rondes en les quals s’anirà descartant el que cada vegada obtingui menys vots fins que només en quedin dos. Se suposa que aquest cop seran els vocals els que elegeixin el seu president sense comptar amb els partits que els han proposat.

La primera vegada que es van trencar les negociacions el candidat pactat entre els dos grans partits era el president de la Sala Segona del Suprem, Manuel Marchena, que va renunciar a qualsevol possibilitat de presidir l’alt tribunal quan es va filtrar un whatsapp del llavors portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en què defensava que amb la seva elecció controlarien "per darrere" la sala de l’alt tribunal que el magistrat ja presidia llavors.