Catalunya és tercera en aportació i desena després de la distribució de recursos

Catalunya es manté tercera en l’aportació de recursos al sistema de finançament, amb una mitjana de 3.565 euros per habitant; mentre que cau al desè lloc, amb 3.264 euros per habitant –ocuparia el lloc número 14 si es té en compte el diferencial de preus, amb 3.043 euros per habitant– després de la distribució dels fons mitjançant inversions i despesa pública. La liquidació definitiva del model de finançament autonòmic del 2022 dona pocs canvis en la classificació. El primer i segon lloc en aportació corresponen a Madrid (4.328 euros) i les Balears (3.677), mentre que després del repartiment descendeixen als llocs 11 o 15 (tenint en compte el diferencial de preus) i 9 o 13, respectivament.

Aquestes xifres es coneixen en plenes negociacions d’ERC i el PSC per a la investidura de Salvador Illa i fiquen pressió per a una reforma del sistema, pendent des de fa més d’una dècada. La Conselleria d’Economia destaca que el model de finançament, caducat des de 2014, "situa Catalunya a la cua de les comunitats de règim comú en ingressos rebuts per habitant". Es tracta d’un resultat que es repeteix cada exercici des de l’any 2010.

Segons els càlculs del Govern d’ERC, Catalunya va ser la comunitat que el 2022 més recursos va aportar al sistema: un 17,5% per sobre de la mitjana. Després de la posterior distribució va caure un 2,3% per sota de la mitjana. "Això suposa una pèrdua de gairebé 20 punts percentuals, i la diferència augmenta fins als 26,4 punts si es té en compte l’impacte del cost de la vida, que relega Catalunya a la posició 14 en recursos rebuts", destaca Economia. El principi és que una mateixa cistell de consum no costa el mateix en una comunitat que en una altra.

El departament que dirigeix en funcions Natàlia Mas recorda que la reforma del model de finançament vigent acumula 15 anys de retard. "Les dades liquidades del 2022 mostren que, un any més, els mecanismes de redistribució i anivellament que utilitza el model fan que el repartiment dels recursos entre territoris no sigui equitatiu. Així, mentre Catalunya rep sistemàticament ingressos per sota del que aporta, altres comunitats amb una capacitat tributària molt inferior a la mitjana sempre obtenen més recursos per habitant que Catalunya", remarquen.

Una altra ineficiència del model és que funciona amb un sistema d’avançaments i liquidacions "complex i poc transparent", en el qual el Ministeri d’Hisenda estima la recaptació de cada territori i els imports reals no es liquiden fins dos anys després. "El 2022, l’avançament per a Catalunya es va subestimar en 4.324 milions d’euros", assenyalen.

Diferents càlculs

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

La Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) calcula les xifres de manera diferent i es produeixen certes variacions. La Generalitat realitza els càlculs dividint per la població, no per la població ajustada, ponderada en funció de necessitats com l’envelliment o la dispersió poblacional i altres factors, i dona unes xifres lleugerament diferents més allunyades de la mitjana a la recepció de recursos; i afegeix l’impacte del cost de la vida que, segons les seves estimacions, la porta a situar-se al penúltim lloc (14è). El resultat no varia massa d’un exercici a l’altre.

Amb les dades de liquidació de 2021, Catalunya era la tercera a aportar, amb 3.124 euros per habitant, un 22% per sobre dels 2.555,20 de mitjana de les 15 autonomies de règim comú, però després de la distribució dels recursos descendia al lloc 9è, amb 3.015 euros per habitant, lleugerament per sobre de la mitjana (2.963), segons les dades d’Hisenda i l’anàlisi posterior de Fedea.