ERC es prepara per convèncer les seves bases d’un eventual pacte amb el PSC

El primer moviment per intentar seduir les bases va ser la foto Aragonès–Sánchez de dimecres al Palau de la Generalitat per escenificar amb la màxima pompa possible el traspàs de noves competències al Govern que estaven pendents de tancar-se. Un dels objectius era enviar el missatge a la militància que els socialistes, tot i que costi, acaben complint els acords. Es tractava d’un pas imprescindible per després convèncer els afiliats que el que acabi incloent en el pacte amb el PSC per investir Illa també s’acabarà aplicant.

De fet, ha sigut la mateixa direcció d’ERC la que ha expressat públicament els seus dubtes sobre què decidiran els militants. Ho va tornar a fer ahir la portaveu republicana, Raquel Sans. "En les assemblees territorials veiem molta desconfiança cap al PSOE", va dir a TV3. Motiu pel qual ERC necessitava el que s’ha vist aquesta setmana: el PSOE arremangant-se per complir acords pendents. El dubte que ha expressat Sans pressiona el PSC perquè ofereixi contrapartides que els militants republicans no puguin rebutjar.

Rovira i Junqueras

Però si alguna cosa serà clau per persuadir els militants és que Rovira i l’exlíder del partit, Oriol Junqueras, adoptin una posició comuna en defensa del pacte. Si Rovira el defensa –seria el més lògic perquè l’ha negociat ella– i Junqueras no, la consulta es complicarà. Rovira ha evitat polemitzar en públic. En una entrevista amb EL PERIÓDICO aquesta setmana es va mostrar convençuda que, si "l’acord és bo", tothom tindrà "visió de país" per defensar-lo, inclòs Junqueras. Ell no s’ha pronunciat i des del seu entorn asseguren que ja va deixar clar que dipositava la seva "confiança" en Rovira per als contactes.

Des de la direcció guarden amb zel el format de la consulta i es limiten a dir que serà com sempre. Les últimes votacions del partit sempre han calcat un estil: votació electrònica per facilitar la participació, i també s’obre alguna seu perquè votin físicament els militants menys avesats al món digital. La previsió és que, si finalment hi ha pacte, es voti a finals de la setmana que ve.

El gran dubte és què es preguntarà a la militància. L’historial del partit inclou precedents de preguntes enrevessades com, per exemple, el 2019 per decidir si negociaven amb el PSOE la investidura de Sánchez. Eren altres temps, el partit estava unit, i la militància pacificada. Difícilment ara els afiliats compraran una pregunta que no sigui més directa.

De moment, només el corrent crític del partit Col·lectiu Primer d’Octubre s’hi ha manifestat en contra, però ERC, des que va esclatar la seva crisi interna, ha deixat de ser un partit previsible. L’únic cosa segura és que la investidura estarà en mans de 8.700 persones amb el carnet d’ERC.

Reunió

Turull i Rovira aborden l’escenari polític català

Representants de Junts i d’ERC es van reunir ahir per abordar l’escenari polític català, centrat ara mateix en si els republicans i el PSC seran capaços d’arribar a un acord per a la investidura de Salvador Illa. La ççtrobadaççpartitçç, publicada per El Nacional i confirmat per EL PERIÓDICO, va ser entre els secretaris generals de cada formació, Jordi Turull i Marta Rovira.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Fonts republicanes expliquen que cal emmarcar la ççtrobadaççpartitçç dins de la "normalitat", és a dir, dels contactes que de forma recurrent té les dues formacions. Per tant, no s’ha de preveure que la ççtrobadaççpartitçç suposi un canvi en el guió de la negociació que ERC està portant a terme amb el PSC per investir Illa, negociació que encara no està tancada.

ERC ha afirmat que no tindria inconvenient en negociar la investidura de Puigdemont amb Junts, però recorda que els números no surten. En una entrevista dimecres amb EL PERIÓDICO, la mateixa Rovira reconeixia contactes amb Junts però recordava que, per entrar a fons en una negociació d’investidura, els postconvergents havien de demostrar-li "com provocarien una abstenció del PSC"..