Quatre anys d’un partit amb nom i cognom

En els temps de Convergència, les sigles del partit s’assimilaven a les del seu president i líder, Jordi Pujol. Eran dos conceptes totalment homogenis: CdC i després CiU era "el partit de Pujol". Van ser més de 25 anys ininterromputs d’un lideratge indubtablement pujolista, amb una devoció a la figura de l’expresident incomparable amb cap altre polític a Catalunya.

Amb la ja extinta Convergència el 2015, diversos projectes van mirar d’ocupar aquest espai electoral durant els anys de més auge del procés independentista. Diferents sigles, plantejaments i estratègies van pilotar aquells anys convulsos, en què la dreta catalanista va acabar prenent com a referent del moviment Carles Puigdemont.

En aquell moment ja hi havia els que equiparaven la seva figura a la de Pujol. Però no existia llavors cap sigla amb què s’identifiqués Puigdemont com al seu dia CiU i Pujol. Des del 2020, amb la fundació del seu partit –Junts per Catalunya– la formació ha buscat en ell un líder amb qui els votants poguessin identificar la seva "essència", en paraules de l’actual presidenta, Laura Borràs, els seus principis polítics i la seva visió sobre la lluita independentista.

I com es va dir de qui va ser el líder de CiU, quatre anys després del naixement de Junts per Catalunya, els seus dirigents ja el consideren "el partit de Puigdemont". Així ho van fer patent ahir en la celebració del quart aniversari del partit: "Tenim un nom que ens identifica i que és per ell mateix la millor manera d’explicar què és Junts: Carles Puigdemont", va dir Borràs en el seu discurs presidencial. "És un nom individual, però l’hem convertit en col·lectiu", va matisar la també expresidenta del Parlament, que va posar el nom de Puigdemont com a exemple del lema Resistir i vèncer, que va atribuir a Junts.

És el mateix relat que va sostenir el secretari general, Jordi Turull: "Som el partit del president Carles Puigdemont, amb tot l’orgull", va declarar sense complexos en el seu torn d’intervenció, en què va deixar clar que "totes les decisions del partit", les que prenen al Parlament, Senat o Congrés, "responen a aquesta lògica". La lògica de Puigdemont, actual líder del partit –tot i que sense càrrec orgànic dins de la formació– i ara també diputat del Parlament.

De Borràs a Trias

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

També van apel·lar a la seva figura altres membres del partit que van pujar al faristol durant l’acte dels quatre anys. Entre ells, Xavier Trias, exalcalde de Barcelona, que divendres va posar fi a una trajectòria política que es remunta a la dècada dels 80: "El president [Puigdemont] necessita un partit que entengui que, quan ell pren una decisió, la nostra obligació –i devoció– és ser al seu costat. Espero que sigui el que faci aquest partit".

Tots coincideixen a assegurar que Junts per Catalunya no s’entendria sense la figura del líder postconvergent, si bé la seva tasca l’ha desenvolupada durant tota la vida del partit des de l’estranger. Si compleix la paraula i torna, serà la primera vegada que liderarà les silges des de Catalunya estant.