El Tribunal de Comptes paralitza la decisió de l’1-O a l’acudir al TJUE

La forma en què la consellera havia anat ajustant els temps per donar trasllat a les parts feia presagiar que la intenció d’Herráez, proposada al seu dia per al càrrec pel PP, era elevar una consulta a la justícia europea, per a la qual cosa era imprescindible que encara no hagués sentenciat el procediment, ja que d’haver-ho fet l’aplicació de l’amnistia hauria hagut de ser immediata sense marge per consultar dubtes. Per això, no va declarar vist per a sentència el cas fins a la vigília de l’aprovació de la llei, malgrat que la vista de celebració de proves havia sigut set mesos abans.

A més, la resolució en la qual la magistrada obtenia l’opinió de les parts per pronunciar-se sobre l’amnistia incloïa una detallada motivació que justificava la consulta, que finalment s’ha produït, en el que semblava una manera de marcar el camí per seguir de les acusacions. Una estratègia que a ulls de l’expresident Carles Puigdemont només suposava una manera de retardar l’aplicació de l’amnistia i buscar els seus "15 minuts de fama".

En la seva interlocutòria, de 57 pàgines, la consellera planteja vuit qüestions prejudicials al TJUE, al considerar que podrien oposar-se a la interpretació que la jurisprudència del Tribunal de Justícia ha estat realitzant reiteradament sobre determinats principis i preceptes del dret de la UE. Es tracta dels relatius al "principi de la lluita eficaç i dissuasòria contra el frau i tota activitat il·legal que afecti els interessos financers de la UE"; el "principi de cooperació lleial"; els "principis d’igualtat i de no discriminació"; els "de seguretat jurídica i confiança legítima", i els "de l’Estat de dret i de tutela efectiva en el procés judicial".

Notícies relacionades

Operació Cándido TC26

El Congrés rebutja les al·legacions d’Ábalos al suplicatori

"Pressió externa"

Herráez assenyala que "tenint en compte que les presumptes responsabilitats comptables reclamades en el present procediment de reintegrament per abast" han afectat els interessos europeus, s’ha de consultar amb el TJUE si la llei d’amnistia respecta la seva jurisprudència respecte del concepte de protecció dels interessos financers de la UE". A més, veu insuficient "el termini peremptori de dos mesos per dictar resolució que estableix" la llei per pronunciar-se, cosa que considera una "pressió externa" sobre l’òrgan jurisdiccional i difícilment compatible amb la pràctica d’alguna diligència per justificar l’origen dels diners (pressupost nacional o de la UE) en qüestió o el seu destí (promoció de la independència de Catalunya fora d’Espanya durant els exercicis del 2011 al 2017).