Llarena ajorna el recurs d’empara de Puigdemont davant el TC

El magistrat Pablo Llarena va decidir l’1 de juliol passat denegar l’amnistia a Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín pel delicte de malversació. Els recursos de reforma dels amnistiats i de l’acusació de Vox van ser elevats al jutge i mitjançant providència del passat 22 de juliol –feta pública aquest dilluns, 29– el magistrat va donar a les parts dos dies per pronunciar-se.

El jutge dictarà una interlocutòria que, amb tota seguretat, mantindrà el seu rebuig de l’aplicació de la llei d’amnistia i a partir d’aquesta s’obrirà camí el recurs d’apel·lació a la Sala de Recursos del Tribunal Suprem.

Total: l’esgotament del recorregut a la Sala Segona del Suprem, requisit per elevar recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC), estarà formalitzat el mes de setembre (l’agost és inhàbil), cosa que significa que serà després d’una eventual sessió d’investidura de Salvador Illa al Parlament, les dates temptatives de la qual –sempre que acabi obrint-se pas– serien el 6 o 7 d’agost.

Segons anticipem, el TC no podrà ordenar una eventual sortida de la presó cas que l’ordre de detenció de Puigdemont actualitzada pel magistrat Llarena l’1 de juliol es compleixi, ingressi a la presó i l’ara diputat del Parlament intenti sol·licitar una mesura cautelaríssima, urgent, per mitjà d’un recurs d’empara.

Perquè no és doctrina del TC dictar una mesura cautelar abans d’entrar al fons –si és aplicable o no la llei d’amnistia–, però ara, a més, hi ha una altra barrera perquè la Sala Segona ja ha elevat qüestió d’inconstitucionalitat al TC, fet que no estava concretat el passat 1 de juliol.

En efecte, es dona la circumstància que en la interlocutòria de la Sala –complementari el mateix 1 de juliol a la del magistrat Llarena– s’anunciava la pròxima presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat de la llei d’amnistia arran del delicte de desobediència. El recurs no seria per dirimir si el delicte de desobediència havia o no de ser amnistiat. S’anunciava un recurs d’inconstitucionalitat de tota la llei d’amnistia, amb l’argument de la desobediència.

Però és el cert que aquest recurs encara estava en fase d’elaboració. Ara bé, com que estava pendent un recurs de cassació a la Sala Segona d’un ciutadà condemnat per desordres públics a Girona en protesta contra la sentència del procés del 14 d’octubre del 2019, la Sala Segona va decidir avançar la qüestió d’inconstitucionalitat al resoldre l’esmentat recurs de cassació.

"La idea sens dubte subjacent era presentar el recurs d’inconstitucionalitat al més aviat possible, sense pèrdua de temps, i es va aprofitar que el Pisuerga passava per Valladolid per accelerar", diu una font judicial consultada per EL PERIÓDICO. "Es nota clarament que és un recurs improvisat perquè es dedica a debatre amb el legislador l’equivocat que està a l’aprovar la llei d’amnistia. El lògic no és qüestionar el que ha fet el Congrés –pot fer-ho millor o pitjor– sinó dir per què existeixen dubtes fundats sobre la inconstitucionalitat d’aquesta llei. Vaja, una exposició de caràcter més doctrinal".

Consideracions polítiques

En efecte, la interlocutòria, de la qual va ser ponent el magistrat Leopoldo Puente, posa èmfasi en consideracions de caràcter polític: esmenta 10 cops, fins a tres en una mateixa pàgina, les paraules "cop d’Estat", i nou els "colpistes" del procés. Cap dels tres magistrats que van formar part del tribunal del procés i que firmen aquesta interlocutòria –Manuel Marchena, ponent de la sentència del 14 d’octubre del 2019; Andrés Martínez Arrieta, i Antonio del Moral– van qualificar de "cop d’Estat" o de "colpistes" els fets i protagonistes de l’1 d’octubre del 2017.

No obstant, sense aquesta definició no resulta menys cert que a l’explicar la condemna pel delicte de sedició, els magistrats van descriure en la seva sentència una subversió de l’ordre constitucional (o si prefereix intent de cop d’Estat).

Algunes frases de la sentència van irritar els quatre fiscals, que van definir en el judici oral el cop d’Estat. I a la dreta recalcitrant. Per exemple: "Malgrat el desplegament retòric dels que van ser acusats, és cert que des de la perspectiva de fet, la inviabilitat dels actes concebuts per fer realitat la promesa independència era manifesta. L’Estat va mantenir en tot moment el control de la força, militar, policial, jurisdiccional o fins i tot social i el va mantenir i va convertir l’eventual propòsit independentista en una quimera" (pàgina 270).

La paraula "quimera" significa, segons la RAE, "allò que es proposa a la imaginació com a possible o veritable, no sent-ho". Aquesta va ser la definició escollida entre d’altres després de descartar-ne una de més expressiva: estafa. Els magistrats van estudiar posar que els dirigents havien "estafat" els ciutadans, per finalment optar per "quimera" o "somni".

Notícies relacionades

El Govern dona un cop de porta a la tramitació de la qüestió de confiança a Sánchez que reclama Puigdemont

El Goven treu pit d’estar complint els acords amb ERC tot i que no hi hagi pressupostos el 2025

Però això sempre dins d’una "sedició" on, si bé van destacar actes violents, no es va tractar "d’una violència instrumental, funcional, preordenada de forma directa, sense passos intermedis, a les finalitats que animen els rebels". És a dir: per ser rebel·lió es requeria una "violència per aconseguir la secessió, no-violència per crear un clima o un escenari en què es faci més viable la negociació".

Tal com s’aguaita el ritme dels recursos ja no és que el TC seria incapaç de treure de presó Puigdemont –si en efecte torna i si és detingut– sinó que ni tan sols tindrà sobre la taula el recurs d’empara perquè no s’han esgotat els recursos a la Sala Segona del Tribunal Suprem.