El poder a qualsevol preu

No és fruit de l’atzar qui anuncia un acord polític o un fitxatge futbolístic. Igual com a Laporta li convé treure pit dient que pot fitxar Williams perquè així sembla que el Barcelona encara està en condicions de competir amb el Madrid, al PSOE no li interessa ser qui anunciï l’acord amb ERC perquè així faci la sensació que la cosa no va amb ells. Experts constitucionalistes analitzaran amb deteniment el document; uns conclouran que tot el que inclou és viable i d’altres argumentessin el contrari. És un esforç innecessari. Durant el debat sobre la llei d’amnistia, els defensors de la seva aplicació immediata van argumentar que els jutges no han d’alterar la voluntat del legislador; doncs bé, en el pacte entre ERC i el PSC hi ha poc marge per dubtar de la intenció dels socialistes de concedir a ERC tot allò que han demanat.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Durant els pròxims dies sentirem els portaveus més pròxims al PSOE com llancen aigua al vi. "Després ja veurem si s’aplica", diran uns; "no s’ha enfonsat el món", celebraran d’altres. Però que ningú se senti enganyat: com més esforç facin per banalitzar el pactat, més greu ens ha de semblar. Poques vegades la frase excusatio non petita, accusatio manifesta ha tingut més sentit.

El programa amb el qual el PSC es va presentar a les eleccions de maig era un detallat document en el qual no parlava de conflicte polític, sinó de girar full; no proposava cap model de "soberania tributària", tampoc prometia un departament de política lingüística i no hi havia mitja paraula sobre seleccions esportives catalanes. Som davant un déjà vu de les eleccions generals de fa un any en les quals Sánchez no proposava cap amnistia, però la va concedir. ¿A canvi de què? ¡De poder! Nietzsche, al qual tantes frases s’atribueixen, en té una que ve molt al cas: "La interpretació que preval en un moment donat és una funció del poder i no de la veritat". Aquest acord ens remunta als dos tripartits que tan mals resultats van llançar econòmicament i socialment, però serà beneït, d’entrada, per gairebé tots perquè, efectivament, el que importa és el poder.