El TSJC llança un dur al·legat contra l’amnistia i la frena per a Jové i Salvadó

La Sala Civil Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar ahir presentar una qüestió d’inconstitucionalitat i una altra de prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè, al seu entendre, la llei d’amnistia vulnera la Constitució i la normativa de la Unió Europea. Per aquesta raó, ha frenat i suspès la tramitació de l’aplicació d’aquesta mesura al diputat d’ERC Josep Maria Jové; el president del Port de Barcelona i exparlamentari, Lluís Salvadó; i la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga. Els tres estan pendents de judici per haver participat en la logística del referèndum de l’1-O.

L’alt tribunal català considera que "no pot admetre justificació possible, ni jurídica ni política, l’aprovació d’una amnistia que fa immunes a l’ordenament jurídic fets i conductes que han violentat aquest mateix ordre constitucional, i que ataquen drets i llibertats protegits penalment". En la seva resolució, argumenta que la llei d’amnistia constitueix "un paradigma d’acte legislatiu arbitrari, promogut pels mateixos amnistiats –autoamnistia– com a condició imposada a canvi d’atorgar majories parlamentàries de Govern (fet notori vinculat a un pacte privat entre dos partits polítics), sense previsió constitucional" i "sense arguments raonables que la justifiquin".

Els magistrats afirmen que aquesta llei "no és raonable ni pot explicar-se si no és en termes de mera aritmètica parlamentària projectada sobre un debat d’investidura", el de Pedro Sánchez. Remarquen que "tampoc és proporcional" la seva aplicació, ja que als tres acusats se’ls podria donar l’indult, "com en el passat ha passat amb altres líders" independentistes. També rebutja que l’amnistia resulti "adequada a les finalitats que afirma perseguir, com s’evidencia des de la recalcitrant persistència per part dels mateixos actors polítics a les accions encaminades a la segregació prohibida en el text constitucional, i que només la certesa de la reacció penal pot resultar eficaç en la seva contenció". Una "certesa", precisen, que aquesta llei "dinamita, neutralitzant així un instrument decisiu per a la protecció de l’ordre constitucional".

Desobediència i malversació

El tribunal recalca que, d’acord amb la llei, "l’aplicació dels efectes de l’amnistia als delictes de desobediència i prevaricació administrativa no se sotmet a altres condicionants" que "vagin més allà del marc temporal de desenvolupament" del procés i "del propòsit que hagués guiat els seus responsables d’afavorir la celebració" del referèndum unilateral de l’1 d’octubre del 2017". És a dir, la norma engloba els actes realitzats entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023 i, per tant, inclou la consulta sobiranista.

Notícies relacionades

El TC anul·la el vot delegat de Puigdemont, però salva la constitució del Parlament

La fiscalia dona llum verda a la suspensió de l’ingrés a la presó de Laura Borràs fins que es tramiti l’indult

No obstant, el tribunal assenyala que l’aplicació d’aquesta mesura en el delicte de malversació "sí que apareix condicionada que no hagi existit propòsit d’enriquiment", si bé la llei disposa que no es presentarà l’enriquiment quan els fons s’hagin dedicat als preparatius de l’1-O i els responsables no hagin tingut el propòsit d’obtenir un benefici personal. La normativa també exclou de l’amnistia, destaca la interlocutòria, quan aquesta malversació afecta els interessos financers de la UE.

En aquest sentit, el TSJC al·lega que hi ha preceptes de la llei d’amnistia "qüestionables" en relació amb els drets i principis de la Constitució i amb el que disposa la UE sobre protecció de la gestió dels fons públics i la persecució de la corrupció. Al seu parer, hi hauria preceptes constitucionals aparentment vulnerats, com, entre d’altres, la seguretat jurídica i "interdicció d’arbitrarietat", el dret fonamental a la igualtat davant la llei i la separació de poders.