Llarena espera l’arrest de Puigdemont

En una investigació feta per aquest cronista en mitjans polítics i judicials, especialment al Tribunal Suprem, es comptava durant els últims set dies, per primera vegada, amb la certesa que l’expresident i diputat del Parlament, Carles Puigdemont, s’apresta a tornar a Espanya per assistir a la sessió d’investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. En els esmentats cercles es dona per fet que, quan torni, les Forces i els Cossos de Seguretat procediran a detenir-lo i traslladar-lo al Suprem per posar-lo a disposició del magistrat instructor de la causa del procés Pablo Llarena, que haurà de decidir, després d’escoltar les parts en la causa –Fiscalia, Advocacia de l’Estat i acusació popular de Vox–, si decreta la seva entrada en presó preventiva per garantir la seva presència en el judici oral que s’obriria contra ell pel delicte de malversació.

«L’ordre de detenció no necessita ser actualitzada des que se’l va assenyalar per interlocutòria a les Forces i Cossos de Seguretat l’1 de juliol, que era vigent. No l’ha afectat l’amnistia», va assenyalar ahir una font del Tribunal Suprem responent a preguntes d’aquest cronista.

La qüestió és què passarà després de l’eventual detenció. Llarena pot estar segur d’una cosa: la Fiscalia del Suprem i l’Advocacia de l’Estat estaran en contra (vista breu de l’article 505 de la llei d’enjudiciament criminal), però l’acusació popular de Vox impulsarà la presó preventiva. D’aquesta manera es complirà el requisit que una de les parts personades ho ha demanat. Si el jutge ordena la presó preventiva, quedarà clar, una vegada més, que la ultradreta té capacitat per determinar la política judicial espanyola.

Les fonts polítiques i judicials adverteixen que el Tribunal Constitucional ja no només no estarà en condicions de treure Puigdemont de la presó sinó que l’expresident tampoc estarà en condicions de presentar un recurs d’empara perquè la tramitació dels seus recursos (de reforma i subsidiari d’apel·lació) contra les interlocutòries de la Sala Segona del Suprem trigaran temps a resoldre’s. La línia d’horitzó d’un recurs d’empara, doncs, es desplaça cap al mes de setembre.

S’ha especulat amb la possibilitat que al ser detingut, l’expresident pugui presentar un recurs d’habeas corpus (llei orgànica de 24 de maig del 1984). Però aquesta possibilitat no existeix per al present cas perquè el recurs d’habeas corpus obliga que tota persona detinguda sigui presentada davant el jutjat pertinent perquè el seu titular determini si continua detingut o és posat en llibertat. En aquest cas, és un jutge, el magistrat Llarena, el que ha ordenat la presó, i no la policia la que hauria arrestat pel seu compte l’expresident.

El problema, a part de l’arrest i posada a disposició del jutge Llarena, és, segons s’ha apuntat, si es resol l’ingrés en presó preventiva de Carles Puigdemont i, en aquesta línia, el jutge acaba d’instruir la causa per malversació contra ell mentre l’amnistia queda suspesa sense resoldre’s, tenint en compte que la Sala Segona ha presentat qüestió d’inconstitucionalitat davant el Constitucional.

«La rapidesa del judici dependria de Puigdemont. Si les proves són semblants a les que es van demanar en el judici del procés es trigaria moltíssim. Tot això allargaria, sens dubte, la fase intermèdia [que comença després de la conclusió del sumari, es qualifiquen els fets i s’obre judici oral] i la pràctica de la prova», va apuntar la font del Suprem. Es donaria, doncs, la paradoxa que l’aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació queda suspesa en el temps, a mercè del que defineixi el Constitucional sobre la qüestió d’inconstitucionalitat, d’una banda, i els recursos d’empara, mentre continua el procés penal contra Puigdemont.

Una manera d’immolar-se

El pla a de Puigdemont, segons fonts polítiques, era aconseguir el naufragi del pacte ERC-PSC i la repetició d’eleccions amb la idea de disputar directament a Salvador Illa la presidència de la Generalitat, reduint definitivament les possibilitats d’ERC i arrossegant bona part del vot republicà. Però l’ara segura sessió d’investidura d’Illa, després de l’aprovació del pacte ERC-PSC per les bases republicanes ahir, converteix la seva promesa de ser present en la sessió d’investidura en un últim recurs per fer detonar la presidència d’Illa. La seva tornada i detenció seria una manera d’immolar-se per denunciar la traïció d’ERC i pressionar els 20 diputats republicans al Parlament perquè no votin a favor d’Illa.

Puigdemont es va sentir molt afectat quan el diputat Gabriel Rufián va fer circular el 26 d’octubre del 2017 un tuit en el qual feia un paral·lelisme entre Puigdemont, decidit a convocar eleccions autonòmiques per evitar l’aplicació de l’article 155, i la traïció de Judes Iscariot a Jesús de Natzaret, a l’evocar les 30 monedes de plata i canviar per les 155 monedes de plata.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’expresident compta amb el suport del president del Parlament, Josep Rull, que, segons ha anticipat, intentarà evitar la seva detenció i ingrés a la presó. Però la maquinària judicial ja està greixada. No hi ha cap qüestió de competència jurisdiccional pendent de concloure, això malgrat la nova condició de diputat de Puigdemont.

El jutge Llarena tenia possibilitat de reactivar l’euroordre d’arrest de Puigdemont, però no la va tramitar a consciència perquè temia perdre el control de la situació en cas que algun país li concedís l’extradició pel delicte de malversació. Preferia, en canvi, la seva presa en camp local. A la seva tornada.