L’aval d’ERC al pacte amb el PSC dona aire a Rovira davant Junqueras

La consulta a la militància d’ERC sobre la investidura de Salvador Illa de divendres amagava una altra partida: la que es jugava entre Marta Rovira i Oriol Junqueras pel comandament dels republicans. La secretària general, que en controla la direcció, es va posar al capdavant de l’equip negociador després que l’excap de files durant més de 13 anys decidís dimitir, tot i que de mala gana, després del resultat electoral del 12 de maig i iniciar trobades amb les federacions per ser reelegit el 30 de novembre en el congrés de la formació. Dues decisions contraposades que han marcat les converses amb el PSC i un pols sense el qual no s’explicaria la virulència amb què va esclatar el cas dels cartells, que va acabar amb Ernest Maragall trencant el carnet.

A Esquerra s’ambicionava una foto conjunta de Rovira i Junqueras en defensa del pacte amb el PSC, però no es va produir. La voluntat era garantir una unitat d’acció que alleugés les bases davant una decisió, la d’investir Illa, de difícil gestió malgrat ser a canvi del concert econòmic. Però dilluns, en la reunió maratoniana de la direcció, es va detectar que no seria possible. En la trobada van florir els recels a la investidura d’Illa que sentien diversos dirigents i que ja no es podien mesurar només en un duel entre els dos sectors. Hi havia suspicàcies a totes dues bandes.

Però els junqueristes sempre van advertir que, si no detectaven unitat en els roviristes, no defensarien públicament el pacte. I és que aquí cadascuna de les parts es reserva cartes pensant en el pols pel lideratge. La vigília, la diputada al Congrés Pilar Vallugera, que ha subscrit les tesis de renovació de Rovira, es pronunciava a favor del no sense conèixer encara el contingut del preacord. I dirigents com l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, a qui s’ha plantejat assumir una presidència simbòlica en el partit, es va preservar també del focus. Hi havia tanta divisió entre la militància que ningú volia caure després en mans de l’hemeroteca i que aquest missatge fos utilitzat com a arma en el conclave de novembre. Tant roviristes com junqueristes han jugat les seves cartes per no sortir lesionats en les seves aspiracions.

Desconfiança

La cessió del PSOE amb els detalls del concert econòmic, dilluns a la tarda, va afavorir l’acord en la reunió de l’executiva, tot i que la desconfiança cap als socialistes és difícil que s’esvaeixi a curt termini, encara més amb Junts animant al retorn de Carles Puigdemont i la seva possible detenció, i l’ANC i els CDR convocant mobilitzacions. Sempre hi ha hagut més dubtes en el fet que veien l’acord tan ambiciós que els semblava poc probable, i ara els tocarà gestionar, com ja van fer el 2019, un nou pacte amb els socialistes. Però, ¿qui se’n farà càrrec?

Rovira i Junqueras van manifestar internament el seu suport a pactar amb els socialistes, però una vegada va quedar forjat el preacord van evitar exposar-lo en públic. Va ser la portaveu, Raquel Sans, l’encarregada de donar-ne els primers detalls dilluns, això sí, flanquejada per Rovira i Pere Aragonès, quan va acabar una cita telemàtica amb la militància. Junqueras no es va pronunciar fins dijous, via xarxes socials, i va evitar exhibir el seu plàcet, però el seu entorn sí que apostava pel sí a les xarxes i en les assemblees amb la militància. Ell va recalcar que, si la militància hi donava el vistiplau, caldria marcar de prop tant Illa com el president del Govern, Pedro Sánchez. La secretària general va defensar l’acord en un article a Nació, igual que una vintena d’alcaldes. I, ja amb els resultats en mà, va comparèixer amb un evident alleujament. Junqueras va apostar a les xarxes per ser "exigents" amb el PSOE.

Si la militància tombava el preacord, Rovira era la cara visible i sens dubte hauria suposat una dura clatellada per a la direcció actual, que hauria quedat en la corda fluixa. Per això Junqueras, en el seu missatge de divendres, demana atendre també als del no, de qui tampoc es va oblidar Rovira en el seu discurs: i que en l’òrbita de la secretària general s’allunyessin de les xarxes i els micròfons dirigents que poden jugar un paper rellevant en aquesta pugna pel lideratge del partit.

Capacitat de comandament

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Rovira ha sigut qui, via online, ha exposat a la militància els detalls del preacord amb el PSC com a manera d’exhibir un poder compartit derivant la seva decisió i alhora mostrant capacitat de comandament després de tornar a Catalunya fa tres setmanes. Des dels comicis catalans, Rovira ha apostat per una renovació total de lideratges, mentre Junqueras s’aferra al seu a l’al·legar que va passar anys a la presó i que no ha pogut ser un candidat efectiu a la presidència de la Generalitat.

Els roviristes continuen sense una candidata que planti cara a Junqueras en el congrés –Rovira s’ha descartat–, i creixen les veus que creuen que tot es conclourà amb una solució intermèdia en favor d’una llista compartida. Un sí aclaparador reforçava Rovira, un no la deixava en la corda fluixa, i el resultat final, amb 53,5% de vots a favor i 44,8% en contra, és el millor escenari per a l’acord en l’àmbit intern, coincideixen des dels dos sectors.