El pacte de les dones: Lluïsa Moret i Marta Rovira

L’avió s’havia d’enlairar a les 6.40, però per problemes tècnics els passatgers es van estar esperant una hora i mitja a la cabina. Entre aquests passatgers, la número 2 del PSC, Lluïsa Moret, i la portaveu al Parlament, Alícia Romero. A 623 quilòmetres, a Ginebra, les esperava la secretària general d’ERC, Marta Rovira, amb la seva adjunta al partit, Marta Vilalta, i la resta de l’equip negociador. Aquell 6 de juny era la primera vegada que parlarien totes quatre cara a cara. Les socialistes no coneixien Rovira d’abans, i les primeres converses de la negociació s’havien hagut de portar a terme després del parapet de les pantalles. Gens comparable a mirar-se sense filtres als ulls de la presencialitat.

Tot i així, però, les complicitats s’havien començat a teixir. "Ets una dona al capdavant d’una gran organització. Sabem què significa, això", havia dit des del principi Moret a Rovira, que va agafar les regnes del partit en una situació de debilitat després de la clatellada electoral del 12M i la decisió d’Oriol Junqueras de deixar la presidència després de les europees. El vol va sortir tard, però la destinació, el pacte per a una investidura de Salvador Illa, arribaria gairebé dos mesos després, un acord que porta nom de dona perquè van ser elles les que van fer possible el que semblava impossible.

Dues hores més tard del previst, les dues delegacions es reunien al despatx de Rovira amb cafès, xocolatines, fruita seca i nabius sobre la taula. Al costat de Moret i Romero, Joaquín Fernández, secretari de política municipal del PSC. I amb la secretària general d’ERC, els negociadors Josep Maria Jové, Juli Fernàndez i Oriol López. "La vocació de Moret va ser cultivar unes relacions que abans no existien", expliquen fonts socialistes. En aquella trobada, més per "trencar el gel" que per negociar –quatre dies després es materialitzaria la majoria independentista a la Mesa del Parlament–, es va parlar de la "duresa de l’exili" de Rovira, aliena llavors al fet que aviat es donaria carpetada judicial a la causa de Tsunami, però també de "com s’havien sentit" els socialistes en els anys àlgids del procés.

"Hi ha hagut molta empatia per intentar entendre què necessitava l’altra part per arribar a un acord. Sense jutjar, sense qüestionar", sostenen. Fins i tot ERC remarca que "es nota" que Moret és de formació psicòloga, mentre que amb Romero la confiança ja venia dels anys de convivència al Parlament. Al seu torn, el PSC posa en valor l’"honestedat" i "valentia" de Rovira en un moment d’alta complexitat que venia tant dels tribunals com de la part interna. Esclatava, en paral·lel, la crisi pels cartells contra Maragall, amb tots els implicats homes.

Després de la trobada a Ginebra, les relacions van fluir més, cosa que no exclou moments de "vehemència" davant les discrepàncies, però sempre amb "lleialtat i discreció" i en un ambient en què les qüestions polítiques s’entrellaçaven amb preguntes sobre els fills i la família. "Que bé que puguis tornar: sé que és molt important per a tu", va dir Moret a Rovira l’11 de juliol per telèfon, dia en què Rovira tornava amb cotxe a Catalunya després de sis anys i mig a Suïssa. I la dirigent republicana li va confessar que li feia il·lusió poder anar a l’assemblea de dones d’ERC.

Començava la recta final, la més difícil. El fil de comunicació ja va ser constant. Trucades, videoconferències i àpats presencials a la Diputació de Barcelona. I sí, també es va tensar la corda i hi va haver un moment en què van creure que tot se n’aniria en orris. Va ser el 22 de juliol, després que Rovira va dir públicament que o hi havia concert econòmic abans de l’agost o hi hauria repetició electoral. Sabia que, sense un contingut ambiciós, la seva militància tombaria el preacord en la consulta. I va tocar recórrer al bagul dels records d’abans del procés, de l’Estatut pactat el 2005 abans que fos esmenat pel pacte entre el PSOE i CiU en el qual tant el PSC com ERC avalaven que fos l’Agència Tributària de Catalunya l’instrument recaptatori. La van encertar, i es va descartar el consorci tributari encapçalat pels socialistes. Però fins i tot aconseguit l’aval del PSOE, als republicans els faltaven garanties per posar el llaç d’"històric" al que s’havia aconseguit.

Durant la maratoniana reunió de la direcció d’ERC de dilluns, Moret i Rovira van parlar dues vegades. Suor freda a les seus de Pallars i Calàbria. Una trucada de Madrid accedint a algunes peticions ho desencalla. La portaveu d’ERC, Raquel Sans, defensa el preacord escudada per dones: Teresa Jordà, Marta Vilaret, Meritxell Serret, Sara Bailac, Noemí Llauradó. S’afegeixen al primer pla Rovira, Vilalta, Pere Aragonès i Jové.

Donar la cara

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

"Aquesta foto no és casual. Deixa clar qui dona la cara en els moments complexos. Molts homes es van apartar sabent els dubtes que generava el pacte", afirmen fonts republicanes. Des d’aleshores, a la direcció d’ERC li va tocar arremangar-se davant els seus. I a la socialista, callar i esperar. En cap moment han parlat Rovira i Illa.

Divendres va arribar el sí de les bases. Van estar connectades tota la jornada. No havia passat ni un minut de les set que, amb el sí encara fumejant, es van felicitar. Demà, una foto oficialitzarà que l’entesa porta els seus noms. "Hi ha molt intangible quan les negociacions les liderem nosaltres", afirmen.