Puigdemont assumeix que serà detingut quan torni

L’expresident carrega contra Esquerra per investir Illa i denuncia un "cop d’Estat híbrid dels jutges"

Puigdemont assumeix que serà detingut quan torni

AFP

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Carles Puigdemont va trencar ahir el seu silenci després de l’aval d’ERC a la investidura de Salvador Illa i a la mateixa hora en què el dirigent socialista es pronunciava després de setmanes sense parlar per no fer descarrilar la seva arribada a la Generalitat. En una carta de tres pàgines publicada a les xarxes socials, l’expresident va ratificar que tornarà a Catalunya per acudir al Parlament el dia en què se celebri el ple d’investidura del candidat socialista a risc de ser detingut i va respondre a la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, que el seu arrest sí que té un "sentit polític".

Després de gairebé set anys a l’estranger, Puigdemont manté que va marxar per "continuar protegint la institució il·legítimament destituïda", per la suspensió de l’autonomia amb l’aplicació de l’article 155, i que el seu retorn a Catalunya s’ha de llegir com "una confrontació contra un règim demofòbic i no com un lament o victimisme".

"Sé que el meu retorn pot comportar la detenció i ingrés a la presó, qui sap per quant temps", assumeix Puigdemont, i assegura que no deixarà que se l’utilitzi com a "objecte de negociació" ni que la seva possible etapa entre reixes serveixi per "abonar cap decisió política que comporti renunciar a la lluita" per la independència de Catalunya.

Posa en el focus el que considera un "cop d’Estat híbrid" perquè "a Espanya les amnisties no amnistien, hi ha jutges disposats a desobeir la llei i el Govern s’ho mira amb la indolència del resignat". "Veure’m empresonat ha sigut el somni frustrat dels perseguidors espanyols durant set anys. Però, per fer-ho, hauran de violar moltes coses: no és només la llei d’amnistia, és embarcar-se en una detenció il·legal i desobeir les decisions internacionals", continua l’expresident.

Puigdemont no escatima crítiques cap als republicans, als quals acaba responsabilitzant de les campanyes "difamatòries" que ha patit i, fins i tot, del fet que ara no vulgui fer-se enrere malgrat que és ben conscient que pot acabar entre reixes.

L’expresident assegura que tindrà un "impacte negatiu" que Catalunya tingui "un Govern de caràcter espanyolista", al·lèrgic a la plena normalització de la llengua i que no tindrà cap capacitat de negociació real amb el Govern central per resoldre el conflicte històric i deixa caure que ERC havia "d’explorar alternatives, inclosa la repetició electoral en noves condicions".

Ferm en la seva decisió

Puigdemont confirma també que dirigents del seu entorn li han demanat que no torni ara, però diu que vol mantenir-se ferm en la seva decisió, que va ser el leitmotiv de la campanya electoral, i ho aprofita per respondre a Rovira, que va dir que no veia sentit que s’arrisqués ara a tornar per ser detingut: "Anar-me’n a l’exili va ser una decisió política, tornar també ho és", apunta.

Notícies relacionades

Puigdemont recorda que ja va prometre tornar el 2017 i carrega al llavors president del Parlament, Roger Torrent, que no ho fes. Torrent va suspendre el ple d’investidura del 30 de gener del 2018 per les advertències del Tribunal Constitucional sobre el veto a una investidura a distància. Així, i a compte de la implosió en ERC pels cartells dels germans Maragall, el líder de Junts escriu: "Vist el que hem conegut sobre l’escàndol de les campanyes de guerra bruta organitzades per ERC, tinc pocs dubtes de com es va alimentar aquella campanya de desprestigi, un patró que ens trobaríem ara amb més intensitat", indica.

La cúpula de Junts, que es va reunir de manera extraordinària per analitzar la decisió d’ERC, va exhibir el seu suport a Puigdemont i va emetre un comunicat en el qual deixen clar que "la tornada és un acte polític, no personal, com ho va ser la decisió d’anar a l’exili".