Aragonès esgrimeix el concert com el "salt més gran en sobirania" en 47 anys

"Haver presidit Catalunya ha sigut l’honor més gran de la meva vida", va dir el cap de l’Executiu en funcions, i va avisar a qui serà el seu successor, Salvador Illa, que deixa una Catalunya "millor" i en millors condicions que la que li ha tocat gestionar a ell.

Ja no només des del flanc independentista, en el qual es va encarregar de remarcar que els indults, la derogació del delicte de sedició i l’amnistia van ser fruit de la taula de diàleg que li va tocar defensar en solitari després de la plantada de Junts i la seva posterior sortida del Govern, sinó també des del punt de vista econòmic, amb un concert econòmic acordat entre Esquerra i els socialistes, que assumeixen "íntegrament" la seva proposta de finançament singular, que va néixer del Departament d’Economia.

Un triomf de la negociació que va qualificar com "el salt en sobirania més important després de la recuperació de la Generalitat a la fi del franquisme", el 1977. "La legislatura que deixem enrere és el mandat en què s’ha aprofundit més en el diàleg i en què s’ha abordat el conflicte polític amb l’Estat. Ha valgut la pena, ha permès avançar, deixar enrere la repressió i aconseguir les quotes d’autogovern més rellevants dels últims 18 anys", va defensar un Aragonès aparentment tranquil, davant l’atenta mirada de la seva vicepresidenta, Laura Vilagrà, i de tots els seus consellers –tret de Natàlia Mas.

A cada un d’ells els va regalar el llibre Aforismes de Joan Fuster, amb una dedicatòria personalitzada, i els va agrair la seva feina.

La "caixa d’eines"

"Sempre he concebut la independència com una caixa d’eines per posar-la al servei de millorar la vida de la gent. Acabo la presidència de la Generalitat amb aquesta caixa amb més eines, tot i que no amb totes les de la independència", va dir. I tot seguit va repassar les mesures estrella del seu Govern. Un Executiu que li ha tocat liderar en minoria després de la ruptura amb els postconvergents, amb el suport extern primer de la CUP i després del PSC i els Comuns, però amb una geometria variable que no li va permetre superar l’escull dels pressupostos. El Hard Rock es va interposar com a condició dels liles, i l’avançament electoral va passar de ser una opció a ser una realitat, que va implicar un daltabaix dels republicans i una victòria indiscutible dels socialistes.

Malgrat el context, el també dirigent d’Esquerra va defensar que ha aconseguit "revertir les retallades" de CiU i que deixa com a llegat el creixement d’un 30% del pressupost i la taxa més alta de catalans amb feina, la gratuïtat de l’infantil 2 i l’augment de la plantilla dels Mossos d’Esquadra. També va presumir d’haver posat el català en primera línia i d’haver aconseguit el traspàs de Rodalies i la gestió de l’ingrés mínim vital, "fruits tangibles de la dinàmica de la negociació", davant els quals ara el seu partit haurà d’estar vigilant.

Tot i que no va aconseguir el suport dels seus socis, el cap del Govern també va lluir la seva proposta per a una sortida consensuada del procés, l’acord de claredat, que segons el seu parer "marca el camí" perquè Catalunya pugui votar sobre el seu futur polític. Un pla que ara s’haurà d’abordar en la Convenció Nacional que han pactat ERC i el PSC, i que serà una mena de taula de partits catalans. "L’horitzó nacional és conegut per tothom, i no és cap altre que la independència. Cada pas que hem fet va orientat en aquesta direcció", va dir.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Sobre la tornada de Carles Puigdemont a Catalunya, Aragonès va insinuar que vol que pugui tornar "en llibertat", però va recordar que el Tribunal Suprem no veu amnistiable el delicte de malversació pel qual també està processat.

En plena pugna entre Esquerra i Junts, després de suggerir l’expresident de la Generalitat que si era empresonat seria per la decisió dels republicans de pactar amb el PSC i no apostar per una repetició electoral, Aragonès es va limitar a exigir als jutges que li apliquin l’oblit penal seguint la literalitat de la norma i va mirar d’exonerar també així els Mossos d’Esquadra, que l’hauran d’arrestar en compliment de l’ordre del jutge i exercint com a policia judicial.