El Govern es recolza en la UE i el Congrés per blocar notícies falses racistes

De plans contra la desinformació n’hi ha hagut molts a Espanya, un dels països on la població se sent més exposada a aquest fenomen. El 83% ho considera un problema, amb el 78% topant amb freqüència amb notícies falses que només el 55% diu saber com detectar, segons l’Eurobaròmetre. Per davant, assenyala un altre estudi de la Universitat d’Oxford, estan els EUA, on Trump va arribar a la presidència el 2017 a cavall d’una maquinària ben greixada de propagació de notícies falses, i el Regne Unit, que aquests dies pateix una onada de disturbis xenòfobs i ultradretans (enfrontaments amb la policia, agents ferits, vehicles i edificis en flames) després que es propagués informació falsa sobre l’apunyalament mortal de tres nenes a la ciutat de Southport. El presumpte autor, assegurava la notícia falsa, era un immigrant musulmà radical.

Fins ara, malgrat que les iniciatives contra la desinformació han aparegut en els programes dels principals partits polítics i fins i tot s’han publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), no s’havia fet pràcticament res a Espanya per frenar aquesta plaga. Continua sense fer-se, però des de la primavera passada el Govern assegura que és una prioritat.

De manera directa

El motor de Pedro Sánchez no va ser un brot de violència com el del Regne Unit, sinó un cas que l’afecta de manera directa. L’admissió a tràmit d’una querella per tràfic d’influències contra la seva dona, Begoña Gómez, basada en retalls de premsa (algun, completament fals), va provocar que el cap de l’Executiu estigués a punt de llançar la tovallola, que es prengués cinc dies d’íntima reflexió i sortís del seu retir anunciant una ofensiva "sense parar" per la "regeneració democràtica" per frenar el que ell mateix denomina la "màquina del fang".

El president va acudir el 17 de juliol al Congrés per donar compte d’aquest esforç, qualificat pels seus col·laboradors de "gran causa nacional". Però no va anunciar gaire cosa. Es va limitar a detallar les mesures aprovades en el reglament europeu sobre la llibertat dels mitjans de comunicació, que els països de la UE han d’aplicar abans de l’agost de l’any que ve, i a allargar la mà als grups parlamentaris per abordar a partir del setembre un pla d’acció conjunt.

Combustible per a la ultradreta

"Les dades indiquen que el consum reiterat de notícies falses està directament lligat al vot a la ultradreta i a l’auge de posicions com la xenofòbia, l’antisemitisme i l’homofòbia. De fet, diferents estudis apunten que existeix un vincle provat entre la circulació de notícies falses i l’augment dels delictes d’odi", va dir Sánchez durant la seva compareixença, en un dictamen que els disturbis al Regne Unit venen a provar.

Per fer front a aquest fenomen, el Govern vol, en primer lloc, aplicar el reglament europeu, que va en la línia del que reclamen els experts per identificar els propagadors de notícies falses. La norma comunitària obliga tots els mitjans a detallar qui són els seus amos, i també exigeix a totes les administracions, de l’estatal a la local, a revelar com gasten la publicitat institucional en la televisió, la ràdio i la premsa escrita.

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

Però se suposa que aquest impuls, que d’altra banda ve ordenat per la UE, és només la primera etapa d’un projecte més ampli. Després de l’aturada de l’estiu, el Govern abordarà amb els grups parlamentaris la manera d’aconseguir més transparència i millorar la llibertat d’expressió, eliminant els delictes contra la Corona i els sentiments religiosos. Sánchez va deixar oberta la porta a noves iniciatives, sempre que hi hagi consens dins del Congrés.

No ho té fàcil. En un bloc d’investidura tan heterogeni com el d’aquesta legislatura, el full de ruta del cap de l’Executiu va aconseguir respostes dispars per part dels seus aliats a la Cambra baixa. Mentre el PNB va reclamar moderació, altres partits situats a l’esquerra del PSOE, com Podem, ERC, EH Bildu i el BNG, van criticar la seva falta de "valentia".