El jutge de la trama russa del procés denuncia un "frau de llei" contra ell

El jutge de Barcelona Joaquín Aguirre, que instrueix la causa per la trama russa del procés ha rebutjat tramitar la recusació que li va plantejar el cap de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, a la qual es van adherir altres investigats, entre ells l’expresident Artur Mas, arran d’un àudio difós pel Diario Red després de la intercepció il·legal d’unes converses en les quals el magistrat afirmava: "Em diu ahir que allò de la llei d’amnistia es va tombar per mi".

El togat assenyala en la seva resolució que aquestes converses es van desenvolupar "en l’àmbit privat", van arribar a "un mitjà de comunicació per cursos desconeguts i presumptament il·lícits" i es van fer públiques sis mesos després de la data en la qual es van realitzar, "després d’haver-se desestimat una primera recusació i just després d’haver-se obert la peça separada per la ingerència russa". El jutge refuta tenir un interès "directe ni indirecte" en aquest procés judicial i denuncia l’existència d’"un frau de llei" per instrumentalitzar unes converses privades captades il·legalment.

El jutge Aguirre va denunciar el 12 de juliol davant la Policia Nacional la intercepció il·legal d’una sèrie de converses amb les quals es va muntar l’àudio de 27 segons publicat pel Diario Red i reproduït per altres mitjans de comunicació. S’hi pot sentir el magistrat parlar sobre la llei d’amnistia i en un altre tall se sent com diu: "És clar, és que serà la tomba. Sí que ho serà. Al Govern li queden dos telenotícies alemanys. Dos. I ja està. A prendre per cul. Llavors, hi ha gent que s’està situant ja. Ha pres partit, i el partit soc jo".

La notícia va ser utilitzada al cap de pocs dies per l’advocat d’Alay, Gonzalo Boye, per presentar la segona recusació contra el jutge per falta d’imparcialitat. El magistrat precisa que l’origen de l’àudio "és tèrbol i, possiblement, il·lícit", qüestió que haurà de dilucidar el jutjat després d’haver denunciat el fet davant la Policia Nacional.

Tant la fiscalia com l’acusació popular representada per diferents entitats constitucionalistes es van oposar a les pretencions d’Alay i d’altres investigats per la presumpta trama russa del procés, entre ells el mateix advocat Gonzalo Boye. No és la primera vegada que el cap de l’oficina de Puigdemont intenta apartar el magistrat. Ja ho va fer en una altra causa, la de Vólkhov, per unes declaracions del jutge a una televisió pública alemanya, però l’Audiència de Barcelona va denegar aquesta petició.

El jutge Aguirre destaca que aquesta segona recusació es va plantejar "tot just deu dies" després d’obrir una nova causa per un possible delicte de traïció "comès per individus espanyols i estrangers en connivència amb Rússia", en la qual, entre d’altres, "el lletrat que representa el recusant, Gonzalo Boye, ha adquirit la condició d’investigat". La interlocutòria assenyala que aquesta segona recusació es va interposar en un "breu lapse de temps" respecte a la primera, "fet que revela per si mateix la utilització d’un instrument legal" per apartar-lo del cas per estar "portant a terme una instrucció que no és de l’interès del recusant" (Alay). Al seu parer, per tant, "existeix un frau de llei" que l’obliga a no tramitar la recusació.

Condició d’aforats

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El magistrat recorda que el 8 de juliol va remetre al Tribunal Suprem una exposició raonada, en la qual figuren 13 investigats, perquè aquest òrgan judicial es faci càrrec de les indagacions per la condició d’aforats de dos implicats, Carles Puigdemont i el diputat de Junts Francesc Dalmases. "Per tant, serà l’esdevenir de la investigació i/o, en el seu cas, la reposada pel Tribunal Suprem a l’esmentada exposició raonada, quan es determinarà la suficiència o no dels indicis descrits i la corresponent responsabilitat criminal imputable als investigats", incideix la interlocutòria. La resolució afegeix que també s’ha de denegar l’admissió a tràmit a la recusació per raons "formals", com la falta de poder especial per sol·licitar-la. El togat també ha rebutjat la recusació en el cas Catmón de presumpta desviació de fons públics.

En altres resolucions, el jutge Aguirre ha refusat aplicar la llei d’amnistia en altres causes separades que van néixer d’una investigació que es va iniciar el 2016 per la presumpta desviació de subvencions de la Diputació de Barcelona, en l’època de CiU, a diverses entitats de l’òrbita sobiranista, com Catmón i Igman, totes dues vinculades a Víctor Terradellas, l’exresponsable de les relacions internacionals de CDC i que va actuar d’enllaç entre dirigents independentistes i uns suposats emissaris de l’Estat rus. El magistrat també denega la petició d’amnistia en el cas Vólkhov on es rastregen altres suposades desviacions de fons d’entitats vinculades a l’esport.