Un arrest assumit

LA DETENCIÓ EFECTIVA.

El primer pas serà la detenció de l’expresident, una cosa que previsiblement portaran a terme els Mossos d’Esquadra, però que també podria recaure en altres forces de seguretat de l’Estat, com la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o fins i tot una policia local. Això dependrà de si l’intercepten i a quin lloc acaba sent arrestat. L’escenari d’aconseguir entrar a l’interior del Parlament sense ser arrestat és poc probable, ja que les portes de la institució estan custodiades pels Mossos, que tenen l’ordre d’arrestar-lo i portar-lo davant la justícia. Si aconsegueix esquivar la barrera policial, mirarà d’intervenir a l’hemicicle i el president del Parlament, Josep Rull, intentarà garantir-l’hi. Al sortir, no obstant, es dona per descomptat el seu arrest.

EL JUTJAT DE GUÀRDIA.

Sigui detingut abans o després del ple d’investidura, els plans quan això passi són els mateixos: Puigdemont serà traslladat a Madrid per comparèixer davant del Suprem. Si en el moment de la detenció el líder de Junts sol·licita un habeas corpus al·legant que considera que la seva detenció és il·legal, una cosa que tant ell com el seu advocat, Gonzalo Boye, donen per fet que és així a causa de l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés, l’expresident seria traslladat abans al jutjat de guàrdia que correspongui en funció del lloc on es produeixi la detenció. El magistrat d’aquest jutjat tindrà 24 hores per donar resposta a la petició d’habeas corpus de l’expresident. Fonts jurídiques van assenyalar a EL PERIÓDICO que aquest escenari no tindria recorregut, ja que el jutge adduiria que la detenció és legal a l’estar acusat de malversació i rebutjar que aquest delicte quedi cobert per la llei d’oblit penal en el seu cas, per la qual cosa descartaria la seva posada en llibertat. Una vegada resolta aquesta qüestió, aquest jutjat informaria el Suprem de la situació i, previsiblement, el Suprem demanaria el trasllat de l’expresident a Madrid, tot i que també podria optar per una declaració per videotrucada.

DAVANT EL JUTGE LLARENA.

Després de la detenció i el pas pel jutjat de guàrdia pertinent, Puigdemont seria traslladat a Madrid per la Guàrdia Civil per portar-lo davant el Suprem i, més concretament, davant el magistrat Pablo Llarena, instructor de la causa del procés, que interrompria les seves vacances per interrogar l’expresident i decidir si decreta presó provisional per a ell o si el deixa en llibertat fins a la celebració d’un judici. Abans, no obstant, s’obre el ventall de recursos que el seu advocat podria presentar fins a arribar al Tribunal Constitucional i demanar mesures cautelaríssimes per a la seva posada en llibertat, mentre es resol si se li acaba aplicant l’amnistia i abans que es dicti sentència.

ELS EFECTES AL PARLAMENT.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Més enllà del periple al qual s’enfronta Puigdemont amb la seva tornada a Catalunya, a efectes legals, la seva detenció no tindria per què tenir repercussió en el desenvolupament del ple d’investidura d’Illa, tot i que des del Parlament donen per fet que en tindrà. És esperable que el president de la Cambra decideixi suspendre la sessió, una decisió que comparteixen tant Junts com ERC i els Comuns.

Aquests últims assumeixen que el ple es pugui ajornar amb un marge coherent, fixant una nova data pròxima, mentre que fonts postconvergents afirmen que dins del partit hi ha qui advocaria per una suspensió sine die, amb el risc d’arribar al 26 d’agost, dia màxim perquè hi hagi un president o, altrament, la convocatòria d’eleccions seria automàtica per al 13 d’octubre. En qualsevol cas, allargar o no la suspensió quedarà en mans de la Diputació Permanent –l’òrgan que representa el ple en els dies inhàbils d’agost– en la qual PSC, ERC i Comuns tenen majoria. Per tant, els tres partits podrien forçar la represa del ple abans que es decreti la repetició electoral i així desencallar la investidura d’Illa.