El líder del PSC promet treballar per una Catalunya unida i diversa

Conscient que la seva proclamació certifica el final del procés, almenys tal com s’havia entès fins ara, va prometre que la seva vocació és que els vuit milions de catalans se sentin part de la "mateixa Catalunya", una "nació oberta plural i diversa" dins d’una "Espanya plurinacional" en el marc d’una Espanya federal.

"Respecte" pel legislatiu

Una cosa que també passa, va defensar, per l’aplicació de l’amnistia "sense subterfugis". De fet, malgrat ser sempre mesurat a l’hora de dirigir-se al poder judicial, va reclamar "respecte" pel decidit pel poder legislatiu. Fer tabula rasa, deixar enrere la judicialització que ha castigat l’última dècada la política catalana, és el pilar d’aquell "temps diferent" que s’obre pas després de les eleccions del 12 de maig. Un nou cicle ja sense majoria independentista, allunyada de la confrontació i "alineada" amb el Govern que Illa defensa que requereix d’un "full de ruta" i "receptes" diferents de les que fins ara han marcat el rumb. Per al presidenciable socialista, aquesta Catalunya és la que ha començat ja a construir el Govern de Pere Aragonès, de qui assumeix el llegat sense matisos.

El seu projecte pivota en una "tercera gran transformació" a Catalunya, després de la liderada per Jordi Pujol primer i per Pasqual Maragall i José Montilla després amb els dos tripartits, que van finalitzar fa 14 anys, de la qual, va insistir, l’Executiu sortint ha posat els "fonaments". No deixa de ser significatiu que després d’una legislatura en què el PSC ha criticat durament la gestió d’ERC, Illa verbalitzés que fa seva aquesta herència i assumís que "el país està avui millor" després del pas d’Aragonès per la Generalitat.

I és que, en la nova etapa que s’obre, l’aspirant a la presidència va assumir que "sol" no pot impulsar les polítiques que Catalunya precisa, motiu pel qual va solemnitzar que incorpora en el seu programa de govern de manera "íntegra" els dos acords segellats amb ERC i els Comuns. Dels dos pactes –només d’investidura, va precisar– va destacar, especialment, el finançament singular, que els republicans defineixen com la "sobirania fiscal". Per a Illa aquest és un "pas substancial i necessari per a l’autogovern" sense que vagi en detriment de la solidaritat amb la resta de territoris. Res més va dir d’aquesta carpeta, amb cada paraula calculada al mil·límetre, conscient que tot el que digui serà analitzat per tots els flancs, tant dels defensors que han de donar-li el seu sí com dels seus detractors.

No al "discurs d’odi"

Notícies relacionades

Más Madrid cessa Arenillas per encobrir l’exdiputat per un altre cas d’assetjament

El cas Errejón arriba al jutge amb la denúncia d’Elisa Mouliaá per agressió sexual

També va remarcar el paquet de mesures per potenciar el català i, fruit de l’entesa amb els Comuns, l’acordat en polítiques d’habitatge, que va definir tan "ambiciós com factible". Aquesta coalició per a la investidura, malgrat que el Govern serà monocolor del PSC, és l’aritmètica amb què es va comprometre a governar. Tot i que també va assegurar que "estendrà la mà" a partits com Junts i el PP. "Dialogaré amb tots, menys amb els del discurs d’odi, que són Vox i Aliança Catalana", va prometre.

L’aspirant va esbossar els eixos de la seva agenda de govern, tot i que sense entretenir-se. Va esmentar el reimpuls dels serveis públics, una reindustrialització verda, una agenda d’infraestructures per fer front a la sequera, superar una de les "barreres de la desigualtat més grans" que té la societat en aquests moments, que és la crisi de l’habitatge, posar límit als pisos turístics i de temporada, "cosir" Catalunya amb trens o ampliar la plantilla de Mossos fins als 22.000 agents el 2030. Res que pogués grinyolar a les orelles ni dels republicans ni dels Comuns.