El PP defensa que el concert no és possible sense reformar la Constitució

Amb la seva habitual retòrica fanfarrona, Fernández va comparar el president del Govern, Pedro Sánchez, i Illa i els va considerar "personatges polítics oposats" però amb "les mateixes ànsies de poder", una cosa que els porta, al seu parer, a acceptar pactes amb els independentistes. Si al president del Govern li va criticar que acceptés la llei d’amnistia que abans havia negat, al candidat a la presidència de la Generalitat el va acusar de donar llum verda a un concert econòmic que "canvia la forma de l’Estat sense respectar les regles del joc".

"No pot canviar la forma de l’Estat per 68 sís: l’únic canvi legal és iniciar una reforma de la Constitució", va etzibar el líder del PP amb la mirada posada al grup socialista. "Sigui valent i porti la reforma al Congrés: no ho farà perquè sap que no té majoria", hi va afegir, mentre que va recordar que Espanya és "plurinacional" i que només poden fer-se retocs en el sistema de recaptació d’impostos que siguin "aplicables a totes les comunitats autònomes". En aquest punt, va recordar que en el seu partit defensen "millorar el finançament de Catalunya, però no trencant la idea que l’única forma és perjudicant la resta".

La seva intervenció va ser curta, però suficient perquè el dirigent popular no escatimés ni una crítica als dos pactes entre PSC i ERC i Comuns per aconseguir la investidura del líder socialista. Una vegada tancada la carpeta del finançament, Fernández va escorxar pràcticament punt per punt cada un dels acords, els quals considera que tenen l’única finalitat de "conquerir el poder".

Punts nuclears

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

Així, les crítiques van anar des de la "turismofòbia" que al seu parer desperten les regulacions pactades amb referència al control de creuers –proposta dels morats-, passant per la convenció nacional per a la resolució del conflicte català –exigit pels republicans– i acabant amb les mesures pactades en l’àmbit de la llengua catalana: la seva vehicularitat i la creació d’una conselleria específica. "Assumeix punt per punt la retòrica separatista sobre la llengua, que afirma que l’única manera de promoure’l és anar contra el castellà", va sentenciar Fernández.

Els populars van deixar clar, ja des de la campanya electoral, que els seus rivals sempre han sigut els partits independentistes i, per això, tot i que discretament, després dels comicis van deixar la porta oberts a un possible pacte amb el PSC, que els socialistes van descartar des del principi al necessitar a més els vots de la ultradreta de Vox.