L’‘arquitecta de pressupostos’ Alícia Romero serà consellera d’Economia

Romero rebrà de l’actual titular en funcions, Natàlia Mas, una cartera en la qual hi haurà ja dissenyats els comptes per a l’any que ve que, majoritàriament, es van pactar entre PSC i ERC, però que es van tombar per la negativa dels Comuns amb el macrocasino del Hard Rock com a excusa. Però haurà de lidiar amb altres carpetes de pes, com la del finançament "singular" amb aroma a concert i quota catalana, que ha desfermat les ires de l’oposició i fins i tot de federacions territorials i barons socialistes i que, per consumar-se, tal com ha recordat, haurà de comptar amb una majoria al Congrés que s’intueix complexa.

60.000 milions d’ingressos

L’objectiu final és que la hisenda catalana disposi del doble d’ingressos que en l’actualitat, dels 30.000 als 60.000 milions, sense descomptar la factura a l’Estat per serveis centralitzats, com Defensa, que es traurà d’una part dels tributs; i un percentatge destinat a la solidaritat amb altres territoris, que s’ha de negociar i que hauria de deixar Catalunya en un lloc igual o pròxim al que ocupa com a aportador net al sistema.

Ara, una vegada establert el repartiment dels recursos passa de tercer com a contribuent net, per darrere de Madrid i de les Balears, a desè i penúltim del règim general si es té en compte el cost de la vida, segons els càlculs que ha fet la Generalitat.

La decisió que Romero s’ocupi de la gestió econòmica del Govern és un reconeixement a una política del Maresme que ha exercici de mà dreta del que va ser cap de l’oposició a Catalunya en l’anterior legislatura, arran d’haver escalat posicions després de les eleccions del 2021, en les quals va ocupar el número sis de les llistes. És, a banda de la portaveu parlamentària del grup Socialistes - Units per Avançar, secretària de l’àrea d’Economia, Coneixement i Transició Digital del PSC, partit en què milita des del 1996.

Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb estudis de postgrau en Dret Local i Urbanístic per l’IDEC i un màster en Direcció Pública i Governança per ESADE, just després d’acabar la carrera va entrar a treballar a l’antiga Caixa Laietana, on va estar un parell d’anys. El seu salt a la política va començar a nivell municipal. El 1999 va ser elegida regidora de l’Ajuntament de Mataró, consistori en el qual es va ocupar inicialment dels àmbits de joventut, igualtat i esports.

Després, fins al maig del 2011, va ser tinenta d’alcaldia d’Innovació i Promoció i va liderar projectes estratègics com la posada en marxa del TecnoCampus Mataró-Maresme (universitats, investigació, empresa i innovació), del qual actualment és vicepresidenta; o la reforma del mercat municipal, així com el pla de promoció de la ciutat, segons destaca en el seu currículum al Parlament.

Després d’aquest bany de política municipal es va incorporar al projecte GlobaLleida, l’agència publicoprivada de desenvolupament econòmic de la província de Lleida, on es va mantenir durant un any com a directora de l’àrea d’Emprenedoria i Creixement Empresarial. Posteriorment, va entrar a formar part de l’equip directiu de l’Ajuntament de Premià de Mar, com a gerenta.

Consultoria i docència

L’activitat política l’ha complementat, en els últims anys, amb col·laboracions en consultoria i en docència a l’IDEC, ESADE i la UPC en àmbits relacionats amb el desenvolupament econòmic i la comunicació. A més, va formar part de la junta directiva del Club de Gestió Pública d’ESADE. Però la seva atracció per la política ve de ben jove. Ha format part d’entitats juvenils com AJEC (Associació de Joves Estudiants de Catalunya) i la JSC (Joventut Socialista de Catalunya). També va formar part del CNJC (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya), i va estar dos anys en el secretariat nacional.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Romero va recollir el testimoni de portaveu al Parlament d’Eva Granados, que va exercir la funció amb Miquel Iceta com a primer secretari del PSC. Quan Illa va accedir a liderar el partit va optar per algú que durant el procés no hagués tingut protagonisme i amb capacitat de teixir vincles i una interlocució fluida amb els partits independentistes. L’objectiu era aconseguir trencar els blocs, una cosa que es va aconseguir amb la sortida de Junts del Govern.

Romero va anar per primera vegada a les llistes del Parlament de Catalunya en les eleccions del 2012. Pere Navarro, en aquell temps líder del PSC i avui delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), va ser qui li va proposar fer el salt a l’àmbit autonòmic. Des d’aquell moment ha anat pujant esglaons, fins avui.