Operació Xauxa
Hi ha dues alternatives: la primera és que una sèrie catastròfica i antidemocràtica de complicitats hagi permès a un pròfug anunciar una cita al carrer, parlar públicament i fugir del país sense ser importunat. Això demostraria l’existència d’un autèntic contuberni polític de prevaricació que hauria posat en dansa a instàncies que van des de Moncloa a la Guàrdia Urbana de Barcelona, convertint l’Estat de dret a Espanya en una enganyifa. La segona opció, que és la que un prefereix creure, és que a la policia efectivament se li hagi escapat Carles Puigdemont, malgrat els seus agosarats esforços per mirar de capturar-lo amb l’operació Gàbia.
La cosa hauria sigut més o menys així. L’agent Fagúndez rep la missió d’informar sobre moviments sospitosos a la frontera espanyola i sense pensar-s’ho dues vegades es munta al cotxe patrulla i viatja des de Barcelona a Cadis, on es posa a mirar fixament l’estret de Gibraltar a l’espera que Puigdemont aparegui nedant o amb pastera. L’agent Pamplónez ha de seguir els passos de Puigdemont, així que es passa sis mesos investigant el número 42 de sabata, vamba i xancleta, i analitza amb una macroenquesta totes les sabateries i altres comerços minoristes de calçat en un radi de tres quilòmetres de Waterloo per esbrinar quin model utilitza Puigdemont, tasca per a la qual encara no ha acabat el seu informe. L’agent Ciprosa té assignada la tasca de vigilar els entorns independentistes afins a Puigdemont per detectar les seves xarxes efectives de suport a Barcelona, de manera que s’inscriu com a agent encobert a Junts i acaba de regidor a l’Ajuntament d’Amer, on acaba sepultat per tones de burocràcia i perd el rastre definitivament. El comissari Onánez està destinat per coordinar les entrades i sortides de Barcelona, però l’ordinador que utilitza cobra consciència de si mateix i inicia una discussió sobre el sentit de l’existència per a la qual la precària formació humanística del policia resulta del tot insuficient. L’agent Malparit, el corredor més ràpid de tot el cos dels Mossos d’Esquadra, és qui ha de caçar-lo en la seva fugida pels carrers del Raval, però quan arrenca a cavalcar es confon de perruca, acaba en una reunió de senyores i al retrocedir a la recerca de la pista correcta xoca frontalment amb un fanal i queda fora de servei.
Així ha hagut de ser la cosa. No pensem coses pitjors dels nostres poders públics.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Tribunals El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove a la discoteca Sutton
- 57.000 persones cribrades El test de sang en femta és tan eficaç com la colonoscòpia per detectar càncer de còlon, segons l’estudi més gran fins ara
- Pressupostos prorrogats El Govern avisa que no es podrà mantenir la gratuïtat de Rodalies sense un nou suplement de crèdit
- Criança El pediatre Carlos González explica la importància de la dependència emocional amb els fills: "Tots tenim una dependència dels nostres pares..."
- Amb Liam Neeson El racó de Sant Cugat del Vallès que està ja en la història del cinema
- BÀSQUET Chimezie Metu s’operarà d’una greu lesió la setmana que ve als EUA
- Motociclisme Jorge Martín: "Aquest no és el meu Mundial, serà l’any que ve"
- Moda Rita Miller Atelier ‘capbussa ’ les seves nòvies en un spa de luxe