Operació Xauxa

MARC ASENSIO

Hi ha dues alternatives: la primera és que una sèrie catastròfica i antidemocràtica de complicitats hagi permès a un pròfug anunciar una cita al carrer, parlar públicament i fugir del país sense ser importunat. Això demostraria l’existència d’un autèntic contuberni polític de prevaricació que hauria posat en dansa a instàncies que van des de Moncloa a la Guàrdia Urbana de Barcelona, convertint l’Estat de dret a Espanya en una enganyifa. La segona opció, que és la que un prefereix creure, és que a la policia efectivament se li hagi escapat Carles Puigdemont, malgrat els seus agosarats esforços per mirar de capturar-lo amb l’operació Gàbia.

Notícies relacionades

La cosa hauria sigut més o menys així. L’agent Fagúndez rep la missió d’informar sobre moviments sospitosos a la frontera espanyola i sense pensar-s’ho dues vegades es munta al cotxe patrulla i viatja des de Barcelona a Cadis, on es posa a mirar fixament l’estret de Gibraltar a l’espera que Puigdemont aparegui nedant o amb pastera. L’agent Pamplónez ha de seguir els passos de Puigdemont, així que es passa sis mesos investigant el número 42 de sabata, vamba i xancleta, i analitza amb una macroenquesta totes les sabateries i altres comerços minoristes de calçat en un radi de tres quilòmetres de Waterloo per esbrinar quin model utilitza Puigdemont, tasca per a la qual encara no ha acabat el seu informe. L’agent Ciprosa té assignada la tasca de vigilar els entorns independentistes afins a Puigdemont per detectar les seves xarxes efectives de suport a Barcelona, de manera que s’inscriu com a agent encobert a Junts i acaba de regidor a l’Ajuntament d’Amer, on acaba sepultat per tones de burocràcia i perd el rastre definitivament. El comissari Onánez està destinat per coordinar les entrades i sortides de Barcelona, però l’ordinador que utilitza cobra consciència de si mateix i inicia una discussió sobre el sentit de l’existència per a la qual la precària formació humanística del policia resulta del tot insuficient. L’agent Malparit, el corredor més ràpid de tot el cos dels Mossos d’Esquadra, és qui ha de caçar-lo en la seva fugida pels carrers del Raval, però quan arrenca a cavalcar es confon de perruca, acaba en una reunió de senyores i al retrocedir a la recerca de la pista correcta xoca frontalment amb un fanal i queda fora de servei.

Així ha hagut de ser la cosa. No pensem coses pitjors dels nostres poders públics.

Temes:

Barcelona Gibraltar Carles Puigdemont

Inicia sessió 0 Comentaris

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma