La "preocupació" del Suprem

"Demano saber quin crim he comès; demano presentar-me davant els jutges; demano que se m’instrueixi un procés; demano, en fi, que se m’afuselli, si soc culpable, però també que se’m posi en llibertat, si soc innocent". "Això no és un home que se’n va, ¡és un déu que ens abandona, que torna al cel, després d’haver-se aparegut a la Terra per fer el bé!"

El comte de Montecristo, Alexandre Dumas, París 1844/1845

La versió de la cita inicial és la que, per dir-ho d’alguna manera, es van creure la cúpula dels Mossos d’Esquadra, responsables de detenir Puigdemont; el jutge Llarena, que va reactivar l’ordre d’arrest l’1 de juliol; i els magistrats de la Sala Segona del Tribunal Suprem encarregats de la causa del procés. És la idea de la resignació de l’expresident a la seva pròpia entrega després de les seves peripècies dels últims sis anys i mig. I la cita final correspon al final de la novel·la, al comiat del comte de Montecristo, i expressa com se’l veu a la família Morrell. És a dir: un déu.

La Sala Segona del Tribunal Suprem, que donava per fet l’arrest i sobre el dispositiu del qual no tenia cap control –com és habitual– va valorar que Puigdemont tenia l’objectiu d’"escenificar la seva detenció" el dia de la investidura, fins i tot quan ja es coneixia l’evaporació del correcamins. La conclusió va ser que l’expresident intentaria entrar al Parlament –fins i tot colar-s’hi–, de manera que abans o després seria arrestat.

I, que, a més, la presència de Puigdemont a Catalunya no justificaria per si mateixa l’extinció del risc de fuga. És a dir, que el jutge Llarena –per aquests sis anys i mig de toreig a la justícia espanyola i la seva residència declarada a Waterloo, Brussel·les– després de prendre-li declaració dictaria el seu ingrés a presó provisional sense fiança.

"És difícil assimilar com a normal tot el que està passant, estem preocupats per l’escenari", va dir una font del Suprem consultada. El jutge Llarena espera, ara, els dos informes que ha sol·licitat, als Mossos i al Ministeri de l’Interior, a partir dels quals sortirà un curs d’acció. En matèria de mesures cautelars, el jutge, segons fonts judicials, es prepara per reactivar, tal com ho ha sol·licitat l’acusació popular de Vox, l’euroordre. Puigdemont no té immunitat europea des del 12 de juny, havent assumit l’acta de diputat del Parlament.

Al Suprem s’ha seguit l’"anormalitat" del "debat" entre el cap dels Mossos, Eduard Sallent, i Puigdemont. Tot i que l’expresident tenia previst difondre un missatge després de la seva escapada de dijous –cosa que va fer ahir– va anticipar la seva compareixença exclusivament per poder injuriar Sallent.

"Les referències de Sallent a l’expresident", va dir una font dels Mossos a EL PERIÓDICO, "no tenen precedents en les relacions entre el cos i la presidència de la Generalitat". Les referències de Sallent en evocar el clan Jodorovich, família assentada a la Zona Franca de Barcelona, o Jimmy Jump, van grinyolar.

Eduard Sallent va ser ascendit a comissari el 3 de juny del 2019 per decisió de Miguel Buch, conseller d’Interior del govern de Quim Torra. Sallent havia sigut número dos de la Comissaria General d’Informació i va substituir el comissari principal Manuel Castellví. Però el juny del 2019, Buch va donar un cop a la taula: substituïa Miquel Esquius, la gestió del qual finalitzava al cap de deu mesos, per Sallent al capdavant dels Mossos. Era "un dels nostres", es deia al govern de Junts que presidia Torra. Un home de perfil independentista des de la seva joventut estudiantil.

Amb tot, Sallent va ser cessat el 2020 per Miguel Samper, conseller d’Interior del govern de Torra. El seu distanciament de Puigdemont va resultar pendular: es va acostar a Esquerra Republicana de Catalunya. Miraculosament, el 17 d’octubre del 2022, José Ignasi Elena, el conseller d’Interior del govern de Pere Aragonés, el va restituir com a cap dels Mossos.

Notícies relacionades

Rovira acusa Junqueras d’utilitzar els cartells de Maragall

Els Comuns exigeixen canvis legals junt amb el pla de vivendes del Govern

A la seva roda de premsa de dijous, Sallent no va poder explicar l’inexplicable: ¿per què no es va detenir Puigdemont? Sallent va atacar la seva antiga família i va aconseguir la insòlita resposta de Puigdemont. Surrealista: l’expresident va elogiar la professionalitat d’un que "no era de la nostra corda" –el major José Luis Trapero per la seva actuació durant els atemptats gihadistes d’agost del 2017– i va atacar Sallent per no ser capaç de detenir-lo dijous a Arc de Triomf, a Barcelona. Va dir que era "incompetent" en el sentit que no tenia competència judicial, però el joc de paraules també volia significar que havia demostrat una incompetència com a l’oficial de més alt rang operatiu dels Mossos.

No és fàcil saber com explicarà Sallent l’inexplicable al jutge Llarena per molt que barregi l’operació policial al voltant del Parlament i el pla (o la seva absència) per detenir Puigdemont. En qualsevol cas, s’obre una nova fase en què uns fets, que ja estan òbviament fora de l’àmbit de la llei d’amnistia, podrien convertir-se en una nova causa, un procés dos, al llindar del primer govern no independentista des del 2010, el de Salvador Illa.