El retorn i la fuga de Puigdemont posa en dubte el seu relat a Europa

La reaparició i posterior fugida de l’expresident Carles Puigdemont continua generant debat i deixa encara incògnites per resoldre. Entre aquestes, el sentit polític de la seva posada en escena a Barcelona, sense arribar a accedir al Parlament. Però hi ha altres dubtes que planegen sobre la seva maniobra, una d’aquestes és si aquesta pot afectar a la batalla judicial que es juga davant el Tribunal Suprem per la no-aplicació de l’amnistia a la malversació, en el Tribunal Constitucional que dirimirà si la norma és conforme a la llei i davant la possibilitat que el jutge Pablo Llarena activi una euroordre que impliqui el pronunciament del país europeu on resideixi. Diversos experts consultats per EL PERIÓDICO valoren en què pot repercutir la seva actuació de dijous passat.

"Amb aquesta maniobra escapista ha evidenciat un risc de fuga, que és una de les bases de les mesures cautelars que pot adoptar el jutge si acaba detingut", explica Jordi Nieva-Fenoll, catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona. Per ara, al ser a Waterloo, no tindrà unes conseqüències directes, però sí que les pot tenir en un futur, avisa.

Sobre Puigdemont pesa encara una ordre de detenció nacional, així que, mentre no trepitgi territori espanyol, gaudeix de llibertat, a no ser que Llarena mogui fitxa i activi l’euroordre, un procediment més àgil i que pot aplanar la seva entrega després que l’expresident perdés la immunitat que li atorgava el seu escó al Parlament Europeu. Puigdemont va decidir presentar-se a les eleccions catalanes del 12 de maig, cosa que implicava que no podia presentar-se també a les europees del 9 de juny.

Si activa l’euroordre, Puigdemont podria ser arrestat a qualsevol país de la Unió Europea. En aquest cas, es començarien a detectar les conseqüències de la seva reaparició i fugida, una estratègia que, en paraules de Nieva, "no dona bona imatge" davant la justícia europea perquè evidencia el risc de fuga.

Al seu torn, l’advocat especialitzat en dret penal, Francesc Jufresa, també diu que, a Bèlgica, la presó provisional per a Puigdemont "no tindria gaire sentit" i posa en dubte que la justícia belga l’entregués al Suprem pel fet que aquest país acull la seu de moltes organitzacions internacionals, cosa que indica que podria dificultar fins i tot el seu possible arrest.

Si Llarena activa l’euroordre, ¿a quin país estaria Puigdemont més segur? Bèlgica seria una opció, atès que hi torna a viure després de fugir, però els dos professionals proposen un segon país amb més garanties de prorrogar la seva llibertat: Suïssa. Tant Nieva com Jufresa posen en dubte que un tribunal suís extradís l’expresident, ja que aquest Estat no forma part de la Unió Europea i qüestionen que el seu codi penal fos equiparable als delictes dels quals se l’acusa. De fet, a Suïssa han viscut altres dirigents independentistes que van ser processats pel referèndum de l’1-O, com la secretària general d’ERC Marta Rovira, que mai va arribar a ser detinguda i que ha tornat a Catalunya després de l’arxivament del cas Tsunami Democràtic.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Tot i que el líder de Junts ja ha verbalitzat, a través del seu advocat, Gonzalo Boye, que "no s’entregarà mai", si acaba compareixent davant un jutge, l’entrada i sortida d’Espanya dijous "ho complica tot molt", afegeix l’advocat especialista en dret penal, Carlos Brito. No obstant, recalca que, "a efectes penals no canvia res sobre el delicte pel que se l’acusa que hagi vingut a Espanya i se n’hagi anat", perquè no ha comès un delicte nou amb la seva jugada.

Els tres experts coincideixen sense matisos que ha constatat el risc de fuga i que això condicionarà els seus pròxims passos. Els advocats apunten que no li veuen sentit jurídic a l’ocorregut dijous, i creuen que cal veure si té algun sentit polític.