BCN espera 1.700 pisos públics i la unió del tramvia

Quan el ja expresident de la Generalitat Pere Aragonès va convocar el 13 de març eleccions autonòmiques anticipades per la impossibilitat d’arribar a un acord amb l’oposició per aprovar els pressupostos catalans per al 2024, l’Ajuntament de Barcelona va viure amb inquietud aquesta decisió, que l’afectava directament.

La notícia suposava una amenaça seriosa de com a mínim retards en diversos projectes de la ciutat vinculats amb la gestió i la inversió del Govern. L’alcalde, Jaume Collboni, va posar una xifra a les inquietuds del consistori l’endemà mateix, el 14 de març: "La nostra estimació és que Barcelona deixarà de rebre de l’àmbit competencial de la Generalitat 650 milions d’euros".

Collboni, que va denunciar la "irresponsabilitat" dels Comuns sense esmentar-los, va fer una petita llista de les qüestions que quedaven amenaçades. La més clara, perquè així ho va assenyalar el mateix Govern per boca de la consellera de Territori, Ester Capella, va ser el projecte de construcció de 1.700 pisos per part de l’Incasòl en solars cedits per l’ajuntament.

La proposta de la cessió de 27 solars de titularitat municipal al Govern català per a la construcció de vivenda protegida va ser un dels passos rellevants que va fer el govern municipal del PSC en els primers mesos de l’actual mandat, l’agost del 2023.

Els detalls de l’acord

A l’octubre, l’alcalde va oficialitzar amb l’aleshores president Aragonès la cessió dels solars i els detalls van quedar reflectits al conveni firmat al gener per l’alcalde i la consellera Capella. La previsió és que els drets dels terrenys passin a ser durant 75 anys de l’Incasòl i que aquest organisme invertirà 221 milions per construir les vivendes.

Al febrer, Capella va precisar que la previsió de la Generalitat era començar les obres per construir 637 vivendes en 11 solars dels 27 cedits per l’ajuntament a partir del primer semestre del 2026. Tot va quedar parat al no aprovar-se els comptes autonòmics, i ara el procés hauria de tornar a la vida.

Collboni va esmentar com un altre dels projectes amenaçats l’ampliació de l’Hospital del Mar, que viu la seva segona fase i que ha de concloure el 2030. Així mateix, la falta de nous pressupostos es va convertir en una amenaça per a la construcció del tram central de l’L9 del metro, tot i que, finalment, ha sigut el desgast de la tuneladora el que ha obligat a assumir una demora mínima de dos anys.

L’alcalde va advertir la setmana passada als Comuns, en el ple municipal, que per completar la unió del tramvia per la Diagonal abans del final de mandat, com exigeixen els d’Ada Colau, es requereix que la Generalitat tingui aprovats nous pressupostos. I ho ha confirmat de nou al presentar el projecte executiu de l’obra: si hi ha comptes als dos costats de la plaça Sant Jaume, hi haurà obres d’aquí a un any en el tram noble entre Francesc Macià a Verdaguer. Fins que no n’hi hagi, els operaris no aniran a l’avinguda.

En el front judicial, hi ha dos aspectes que van quedar compromesos per la pròrroga pressupostària autonòmica. D’una banda, el projecte de la nova Audiència de Barcelona, al solar de Lluís Companys, la construcció del qual començarà, si el procés segueix el curs previst, a finals del 2026.

Set nous jutjats

L’altre projecte, d’altra banda, va ser esmentat per Collboni en la compareixença que va fer el 14 d’abril: es tracta de la creació de set nous jutjats a Barcelona, que si bé seran de titularitat estatal necessiten recursos econòmics del Govern per posar-los en marxar i fer-los funcionar.

Un altre projecte de la llista que la falta de comptes autonòmics va posar en qüestió, i molt destacat, és la seu del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST). Tant és així que la setmana passada el consistori i la Generalitat van participar en un acte per garantir-ne la continuïtat. Dijous passat, les dues administracions van assegurar que seguiran les obres de l’edifici del BIST, un dels centres integrats a la remodelació del mercat del Peix, que aspira a convertir-se en un pol científic. Emmarcat en el pla estratègic Ciutadella del Coneixement, agruparà a les seves instal·lacions 900 professionals dedicats a la investigación mèdica de precisió.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’edifici s’ubicarà a l’antic mercat del Peix, on s’està construint un nou campus de la Universitat Pompeu Fabra, i disposarà de 25.000 metres quadrats. Collboni es va reunir amb el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, i integrants del BIST precisament per avalar la continuïtat de la iniciativa, una continuïtat sobre la qual es van generar dubtes. L’ajuntament es va comprometre a avalar que la reforma prossegueixi, a l’espera del nou Govern.

"No puc fer altra cosa que lamentar l’oportunitat perduda al Parlament", va afirmar Collboni al març. Ara l’alcalde confia que el nou Govern, amb un president socialista com Salvador Illa, a qui coneix molt bé, es convertirà en un soci decisiu per a l’Executiu local.