El congrés de Junts complica encara més la tramitació dels Pressupostos

L’escenari, que ja per si sol és molt complex, s’ha enrevessat encara més amb l’anunci del partit de Carles Puigdemont que avançava dos anys el seu congrés per celebrar-lo a finals d’octubre, en principi els dies 26 i 27, amb l’objectiu d’elaborar una nova estratègia i, previsiblement, elegir l’expresident com a líder, ja que en l’actualitat no ostenta cap càrrec. El conclave dels postconvergents coincidirà amb la negociació a fons dels Pressupostos, així que no sembla el moment més apropiat per comptar amb el seu suport.

Disparitat d’opinions

Dins del Govern central hi ha diverses opinions sobre el que vindrà. Tots els consultats coincideixen que el congrés de Junts suposa un nou obstacle. Però n’hi ha que creuen que al final els postconvergents optaran per la "política útil" i s’asseuran a negociar per intentanraconseguir contrapartides i inversions en Catalunya que serveixin per a la seva eterna batalla amb ERC, un partit que també celebrarà el seu conclave intern aquesta tardor, el 30 de novembre, però amb el qual el PSOE manté vincles molt més estrets a la Cambra baixa, a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat.

Altres col·laboradors de Pedro Sánchez, en canvi, són més pessimistes. Anticipen que és poc probable que Puigdemont doni el seu suport als Pressupostos en aquestes condicions, a les quals s’ha d’afegir la situació judicial de l’expresident català, a qui de moment no se li ha aplicat l’amnistia després d’una polèmica decisió del Tribunal Suprem que el Govern espanyol espera poder revertir, probablement quan la qüestió acabi arribant al Tribunal Constitucional.

Asseure’s i parlar

"Ara mateix és molt arriscat jutjar si Junts està o no per la tasca. Hem d’asseure’ns i parlar amb ells", explica un ministre. Els ponts no estan trencats, però els socialistes encara no han abordat seriosament amb els postconvergents la nova situació, que ja era poc favorable abans de la investidura de Salvador Illa.

El 23 de juliol, sis dies abans que el PSC i ERC tanquessin un acord per elegir l’exministre de Sanitat com a nou president de la Generalitat a canvi d’un concert econòmic per a Catalunya, els set diputats de Junts es van alinear per sorpresa amb el PP i Vox i van tombar els objectius de dèficit i deute presentats pel Govern, un pas previ necessari per a l’elaboració dels comptes públics. Va ser un seriós avís del canvi de cicle per part dels postconvergents, però la situació pressupostària ja venia prèviament condicionada per la política a Catalunya.

Els Pressupostos que estan en vigor són els del 2023, ja que l’avançament electoral anunciat al març per Pere Aragonès va provocar que el Govern de Sánchez renunciés a presentar els comptes d’aquest any al concloure que amb uns comicis autonòmics ben a prop ni Junts ni ERC donarien el seu suport a una de les iniciatives més importants del Govern.

Més pressió del PP

Notícies relacionades

Operació Cándido TC26

El Congrés rebutja les al·legacions d’Ábalos al suplicatori

Ara pot ser que el Govern hagi de tornar a prorrogar i esperar a una conjuntura política més propícia per aprovar els nous comptes. El desenllaç provocaria un augment de la pressió del PP sobre Sánchez perquè decideixi posar fi a una legislatura que de moment amb prou feines ha servit per aprovar més lleis que la d’amnistia.

Però des del Palau de la Moncloa asseguren que estan ben tranquils. "No hi haurà avançament", asseguren. L’actual mandat de Sánchez, insisteixen, durarà fins al 2027. Entre altres motius, perquè encara que Junts s’allunyi del tot del PSOE, no s’unirà al PP i a Vox en una moció de censura al president. "No hi ha una majoria parlamentària alternativa a la nostra", conclou el Govern espanyol.