Flors per a uns Mossos "en majúscules"

La policia autonòmica viu una situació d’impàs a l’espera de nous lideratges, set anys després que neutralitzés els atacs a Barcelona i Cambrils. «Malgrat la tragèdia que va suposar, la reacció del cos va ser espectacular», recorda Toni Castejón, del sindicat SAP-Fepol.

Flors per a uns Mossos "en majúscules"
2
Es llegeix en minuts
Germán González
Germán González

Periodista.

ver +

A les 16.50 hores del 17 d’agost del 2017, tot va canviar per a la societat catalana, que va veure com també s’havia convertit en objectiu del terrorisme, i per als Mossos d’Esquadra, que van haver de respondre al seu gran desafiament en seguretat des de la creació del cos. La Rambla, el centre social, comercial i emocional de Barcelona, rebia un dels pitjors atemptats que es recorden quan Younes Abouyaaqoub va conduir a tota velocitat durant 800 metres matant 14 persones i deixant 128 ferits, fins que el cotxe va quedar aturat.

Després va aconseguir fugir a peu i a prop de l’avinguda Diagonal va matar un altre home per robar-li el vehicle. Després va continuar la fuga a peu durant dies. Els serveis d’emergència van reaccionar ràpidament atenent les víctimes, mentre que les forces policials van desplegar tots els agents disponibles per respondre davant l’atac terrorista més gran sofert a la ciutat des d’Hipercor. Els Mossos d’Esquadra van desplegar diverses unitats d’intervenció a la Rambla davant la sospita que es podrien reproduir, mentre duien a terme un operatiu Gàbia per evitar la fuga dels implicats. Va ser un precís exercici de coordinació per donar resposta a una amenaça encara desconeguda. Mentre es reaccionava a aquest primer atac, va arribar el segon.

Cap a la una de la matinada del 18 d’agost Mohamed Hichamy, Omar Hichamy, Al-Houssaine Abouyaaqoub, Saïd Aalla i Moussa Oukabir van entrar a gran velocitat amb un cotxe pel passeig marítim de Cambrils atropellant diverses persones. Va morir una dona i hi va haver 12 ferits. Després d’impactar contra un control policial, van sortir del vehicle armats amb ganivets i una destral per continuar amb l’atac, tot i que van ser abatuts pels trets d’un agent dels Mossos. Eren els primers terroristes morts d’aquesta cèl·lula que s’havia creat a Ripoll i va suposar un autèntic baptisme de foc de la policia autonòmica davant el gihadisme.

Herois per a la ciutadania

Notícies relacionades

La celeritat amb què els Mossos van resoldre l’atac, la contundència a les accions policials davant els terroristes i la gestió de suport a les víctimes van convertir els agents en herois per a la ciutadania. Era habitual veure flors posades de manera espontània en vehicles policials. També va sortir reforçat el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per la gestió que va fer de tot l’operatiu, tancant files amb els agents davant algunes crítiques sobre l’ús de la violència per abatre els terroristes. A més, era un moment de màxima tensió a Catalunya, pel desafiament independentista que culminaria mesos després amb el referèndum de l’1-O, per la qual cosa hi havia molts recels entre la Generalitat i el Govern.

Toni Castejón, portaveu del sindicat SAP-Fepol, majoritari als Mossos, explica a EL PERIÓDICO que "els atemptats del 17A van suposar la demostració de la validesa del cos davant els dubtes d’algunes persones" i afegeix que, "malgrat la tragèdia que va suposar, la reacció del cos va ser espectacular". També recorda que els atacs van deixar policies ferits, "alguns amb discapacitat" i la reacció davant l’atemptat per part dels Mossos va ser "la d’un cos policial en majúscules".