Tarradellas i el catalanisme

L’orde religiós del Cister té com a regla de capçalera la de Sant Benet: Pax, ora et labora. És a dir, pau, resa i treballa. Per això no és estrany que el nou president de la Generalitat, Salvador Illa, bressat en l’humanisme cristià i que ha encarregat als consellers que posin fil a l’agulla sense parar a l’estiu per inaugurar la Catalunya del postprocés, hagi pres personalment la decisió de reunir el nou Govern l’últim cap de setmana d’agost al Monestir de Santa Maria de Poblet, joia arquitectònica cistercenca. En aquest s’allotja l’arxiu de Josep Tarradellas, el seu far polític i de qui destaca la capacitat de teixir pactes, de posar els serveis públics a l’epicentre de l’acció i la "perseverança, constància i tossuderia".

Aquesta recepta és la que, segons Illa, necessita ara Catalunya després d’una dècada sotmesa als vaivens del procés. El president socialista vol treure llustre al catalanisme fundacional del seu partit sota el lema "unir i servir". Ja ha començat a fer-ho en els seus primers discursos, íntegrament en català després de tres anys i mig en què, tant dins com fora del Parlament, el combinava amb fragments en castellà, i omplert de referències a la nació catalana "oberta i diversa" dins de l’Espanya plurinacional que mira d’encapçalar Pedro Sánchez.

Per a l’hemeroteca pretén deixar les declaracions de suport al 155 i les fotografies en les manifestacions de Societat Civil Catalana en contra de l’1-O que tant li recriminen els seus detractors. Illa ha demostrat fins ara tenir olfacte per llegir bé els escenaris polítics i acomodar-se al context en què s’ha de moure. Si és president és gràcies a ERC i als Comuns. De la mà d’ells pretén que la seva legislatura sigui estable, així que s’emmotlla i resintonitza el seu marc discursiu per això, anunciant que la seva pretensió és reprendre el "fil vermell" dels tripartits de Pasqual Maragall i José Montilla. No obstant, no renuncia a reconstruir ponts amb Junts. Sobretot en el cas que les relacions es torcin al flanc esquerre. Abans de les eleccions ja ha cultivat la relació amb el centredreta, començant pel fundador de Convergència Miquel Roca. Tot i que també ha seduït dirigents apadrinats pels Comuns, com l’exministre Manuel Castells.

La composició del seu Govern ja és tota una declaració d’intencions des del moment en què dirigents del planter del PSC conviuran –aquell cap de setmana a Poblet, literalment– amb veterans hereus de l’òrbita convergent com Ramon Espadaler i Miquel Sàmper, i també del sottogoverno d’ERC, com l’independentista Francesc Xavier Vila. Reunir-los al mític i místic monestir de la Conca de Barberà és, segons l’equip d’Illa, "simbòlic" del que pretén i considera que cal preservar Tarradellas com a referent de l’impuls de l’autogovern, a més de buscar consolidar-se com a president més enllà de l’àrea metropolitana, on l’han votat massivament. "Vol trepitjar tot Catalunya", resumeixen. Guanyar-se, també, el rerepaís.

Poblet és paradigma d’aquest propòsit. Als anys 30 era un espai de referència per al republicanisme i, de fet, Tarradellas tenia carnet d’ERC, per més que sigui una figura que no reivindica amb afany actualment el partit. Però després va ser un enclavament on Jordi Pujol va reunir molts cops els seus consellers i els líders de Convergència per consolidar el seu full de ruta al capdavant de la Generalitat.

Visita del rei Felip

Notícies relacionades

Operació Cándido TC26

El Congrés rebutja les al·legacions d’Ábalos al suplicatori

De fet, va ser allà on la postconvergència recelosa del sender unilateralista i de confrontació de Junts es va congregar el 2019 per debatre com reconduir un espai que començava a sentir-se orfe electoralment. Van acudir quadres que havien ostentat responsabilitats sota el Govern d’Artur Mas i hi va acabar havent un intent fallit en les eleccions del 2021 amb Marta Pascal com a candidata sota les sigles Partit Nacionalista de Catalunya. Abans, el 2020, Poblet va ser notícia per una visita del rei Felip que va motivar les protestes independentistes.

Illa mirarà ara de resignificar més enllà de la dreta catalanista un monestir que és també panteó real. Allotja les tombes de més d’un centenar de membres de la corona catalanoaragonesa, com Jaume I i Pere el Cerimoniós, i la seva història ha estat estretament vinculada a la de Catalunya. Les muntanyes de Prades són testimoni d’un conjunt arquitectònic declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat que el president considera que recull els dos pilars sobre els quals s’ha construït la societat europea: la socialdemocràcia i l’humanisme cristià, dos eixos dels quals pretén que s’impregni el seu Govern.