El dolor dels atemptats torna a la Rambla set anys després

Les víctimes i els familiars demanen als polítics catalans que millorin l’atenció als damnificats per atacs terroristes

El dolor dels atemptats torna a la Rambla set anys després
2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Asseguda en una cadira, subjectant una crossa i abraçant el retrat del seu fill amb tota la força. Amb ulleres de sol, sanglotant i mirant a terra. La imatge del patiment de la mare de Julian Alessandro Cadman, el nen australià de 7 anys que va morir en l’atemptat de la Rambla, va causar ahir de nou el dolor en el pla de l’Ós. Han passat set anys des del fatídic 17 d’agost del 2017, quan una furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub va arrasar 14 vides. L’homenatge a les víctimes al cor de la massacre va tornar ahir a omplir Barcelona de dolor.

El retrat del somrient Cadman mostrava una vida que l’esperava i que mai va ser. Igual que el ninot d’Ironman que la seva mare va dipositar a les jardineres que servien d’homenatge als 14 morts a Barcelona i Cambrils. Vides trencades que van esclatar en plors durant el minut de silenci.

Com ella, una cinquantena de supervivents i familiars dels morts van dipositar un clavell blanc als tres testos que va col·locar l’Ajuntament de Barcelona al lloc on es va aturar la furgoneta que va arrasar la vida dels seus éssers estimats. Amb plors i abraçades, van recordar els familiars que van perdre en aquest lloc de la Rambla mentre un violoncel·lista interpretava El cant dels ocells en directe. També els acompanyaven víctimes d’altres atemptats terroristes, com l’11M o l’Hipercor de Barcelona.

Després d’ells, també hi van dipositar un clavell blanc les autoritats: el nou conseller de Justícia, Ramon Espadaler; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el president del Parlament, Josep Rull, i la nova consellera d’Interior, Núria Parlon. No s’hi va veure el nou president de la Generalitat, Salvador Illa, que està de vacances a Lanzarote. També hi van participar els representants dels cossos de seguretat i emergència que van assistir les víctimes: Mossos, Guàrdia Urbana, Policia Nacional, Guàrdia Civil, Bombers, sanitaris del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i treballadors del Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB).

En paral·lel, una desena de persones van protestar en silenci darrere de l’escenari on va tenir lloc l’homenatge. "Estat assassí", "Les clavegueres de l’Estat maten" o "L’Estat espanyol ho sabia". Malgrat que la sentència, ja ferma, dels atemptats no ho estipula, aquests manifestants acusaven de les relacions entre el CNI i l’imam de Ripoll i cervell dels atemptats, Abdelbaki es-Satty.

"El tracte assistencial és nul"

Al finalitzar l’acte, les víctimes van repartir una carta als polítics presents a l’acte. Demanen la creació d’un protocol d’atenció posterior als atemptats, una legislació autonòmica pròpia com ja tenen la majoria de comunitats, la creació d’una oficina d’atenció a les víctimes del terrorisme, tancada el 2010, i la creació d’un centre de memòria sobre el terrorisme a Catalunya.

Notícies relacionades

"Els actes d’homenatge estan molt bé, però durant la resta de l’any el tracte assistencial és nul", va denunciar Robert Manrique, responsable de l’extinta associació d’atenció a les víctimes UAVAT. "Les víctimes mereixem una mica més de respecte i sensibilitat. A veure si un dia com avui reflexionen sobre això", va afegir.

Hores després, veïns de Barcelona van col·locar clavells, flors i espelmes al cor de la Rambla. "No tinc por", diu la nota que acompanya les flors i un crespó negre.