La jugada mestra d’Illa

Salvador Illa tenia els suports amarrats per ser president, però dubtava que fos elegit aquest dijous, 8 d’agost, sabent que una reaparició de Carles Puigdemont a Catalunya podia implicar una detenció que forcés Junts, amb el suport d’ERC i Comuns, a suspendre el ple. Però la fugida de l’expresident i l’operatiu fallit dels Mossos d’Esquadra el va ungir fins i tot abans del que ell mateix preveia. JxCat va mirar d’ajornar la sessió i Esquerra es va plantar. Així va començar la seva nova etapa de rivalitat a l’oposició i Illa va sortir de la Cambra passant revista als Mossos.

Deu dies després, l’Executiu d’Illa ja està en marxa. El president ha pres possessió, igual com els seus consellers, i ja ha celebrat el primer Consell Executiu. "Treballar, treballar i treballar", repeteix el cap de la Generalitat a Palau, mentre poleix el seu sottogoverno, en què repesca càrrecs d’Esquerra per donar continuïtat a l’aparell que estava en marxa i, de passada, compleix amb els acords amb els republicans posant-los en mans d’aquells a qui Pere Aragonès ja va atorgar la seva confiança: els consellers Francesc Xavier Vila (Política Lingüística) i Sonia Hernández (Cultura), però també Pere Macias en el comissionat de Rodalies.

"Unir i servir"

La primera reunió del Govern va ser un intercanvi d’impressions, en què Illa va voler imprimir les seves prioritats: trens, barris i policia. Sota el mantra d’"unir i servir", i el llegat de Tarradellas a què tant apel·la, el cap del nou Govern lliga tota la seva estratègia.

Rodalies uneix els territoris i serveix als milers d’usuaris quan acudeixen al seu lloc de treball; els barris uneixen els veïns en favor de la convivència i creen uns llaços que serveixen per expulsar els populismes de l’extrema dreta; i la policia uneix i serveix tots els catalans, independentment de les seves idees polítiques. Aquesta és la tesi que escampa el president als despatxos de Palau, i que marcarà els seus pròxims passos, amb una remodelació dels serveis públics, una cartera de mesures per combatre la sequera, i una reunió amb el Govern el setembre per començar a traçar el nou finançament singular per a Catalunya a la vista.

Puigdemont i els Mossos

La primera visita oficial del president va anar, precisament, al complex dels Mossos d’Esquadra a Sabadell. El que per a l’independentisme havia de ser una estructura d’Estat, és ara per a Illa el símbol del reforçament de l’autogovern. L’ampliació dels agents fins als 22.000 l’any 2030, és també un compliment dels acords, i la futura remodelació de la cúpula, un ariet per posar ordre. La crisi de credibilitat per no haver detingut Puigdemont és ara el millor argument per forçar els canvis amb un major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que tornarà al capdavant del cos català amb un càrrec de designació política. Ni els sindicats aixequen la veu. N’hi ha fins i tot alguns que li apressen la renovació al més aviat possible.

El duel congressual

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

I, mentre Illa s’acomoda al nou despatx, Junts busca treure partit que Puigdemont hagi tornat al seu, a Waterloo. La postconvergència ha avançat dos anys un conclave del partit que promocionen com una reunió de l’independentisme, traient Esquerra de la causa per haver investit Illa a la recerca d’un ells i nosaltres: els independentistes que pacten amb els socialistes i els que no, tot i que els acords al Congrés, a les Diputacions i als municipis diguin el contrari.

El conclave se celebrarà un mes abans que el dels republicans, i part de l’objectiu d’exercir d’oposició a Illa. Cal veure quin impacte té la reaparició i fugida de Puigdemont en la negociació amb el PSOE, per ara, res es trenca tot i que sí que es complica la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat. Fins que els jutges no resolguin els recursos i decideixin si la llei d’oblit penal és constitucional o no, hi ha marge. Però a JxCat ja avisen que si el seu líder no aconsegueix tornar indemne, Pedro Sánchez no podrà continuar. A Suïssa en parlaran, i qui sap si hi ha una nova jugada mestra que el salvi. Illa, mentrestant, assaboreix la seva.