El PSC es rearma amb el triplet Estat, Generalitat i Barcelona

El triplet que Pedro Sánchez encarregava als socialistes catalans en les eleccions municipals de fa poc més d’un any s’ha fet realitat i es posa a caminar. De l’atropellada triangulació amb Ada Colau i Quim Torra primer, i amb Pere Aragonès després, ha passat a una altra de més plàcida amb Jaume Collboni portant la vara de l’Ajuntament de Barcelona i ara també Illa al capdavant de la Generalitat. Enrere queden altres èpoques en què els pocs metres que separen els dos edificis eren més aviat una mena de ring o de contrapoder.

Del poder territorial a l’estatal

A aquest domini se suma el fet que el PSC governa a 16 de les 23 ciutats més poblades de Catalunya, a totes les capitals de província –a excepció de Girona, on la consellera Sílvia Paneque va guanyar, però una aliança independentista es va quedar amb l’alcaldia– i en totes les diputacions menys la gironina, tenint en compte que la de Barcelona és la tercera institució autonòmica més rellevant i que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és també un organisme en què es gestionen molts recursos. Ampliant la lupa, els socialistes tenen sota el seu comandament 17 de les 41 capitals de comarca, la majoria concentrades en l’òrbita de la capital i de Tarragona.

Anar guanyant terreny a la Catalunya central i als voltants de Lleida i Girona continua sent un objectiu d‘Illa, que una dècada després d’haver patit la diàspora del sector sobiranista del PSC i de la caiguda en desgràcia de Ciutadans, es disposa a rellançar el seu segell catalanista fundacional per seguir teixint aliances amb l’independentisme, al mateix temps que mira de continuar guanyant-li terreny.

Així doncs, aquest poder municipal compost per 1.453 regidors s’ajunta ara amb portar les regnes de la Generalitat –té 42 diputats al Parlament– i amb la talaia que suposa que el PSOE estigui al Govern, al qual contribueixen amb els seus 19 diputats al Congrés, un ministre –Jordi Hereu–, dos secretaris d’Estat i el comandament d’empreses com Renfe.

Tot i que caldrà veure fins a quin punt el finançament singular pel qual ERC ha donat el seu sí a la investidura d’Illa i que el PSC es resisteix a definir com a "concert econòmic" tensa aquest eix pel que Sánchez fa tant temps que està arremangat. De moment, el Govern d’Illa mira de no posar-se on no el demanen i evitar entrar en detalls limitant-se a recolzar el firmat, sabent que el president del Govern necessita temps per calmar les aigües entre els seus barons.

Cal dir que als tres fronts –Govern, Barcelona i la Moncloa– els socialistes governen en minoria, per la qual cosa estan obligats a teixir uns acords en què els republicans i els Comuns s’han consolidat com a socis preferents, mentre Junts es reordena als tres taulers. Almenys de moment. Al Congrés, Sánchez està a expenses de si el partit de Carles Puigdemont consuma una ruptura definitiva que el deixi sense pressupostos, malgrat que això no significa que els postconvergents estiguin en disposició de recolzar una moció de censura del PP.

Notícies relacionades

Operació Cándido TC26

El Congrés rebutja les al·legacions d’Ábalos al suplicatori

A l’Ajuntament de Barcelona, els republicans tenen pendent entrar al govern de Collboni, tot i que caldrà veure si passa abans o després del conclave que tenen programat a finals de novembre per renovar els seus lideratges. I al Parlament, Illa arrenca amb un Govern monocolor que comença a transitar amb un full de ruta pactat amb Marta Rovira i Jéssica Albiach, les formacions de les quals es queden, per ara, a l’oposició.

Malgrat haver d’amarrar els suports en cada votació, no hi ha el risc que una suma alternativa pugui arrabassar als socialistes l’executiu i sí, en canvi, altres aritmètiques amb què poder mantenir-se a la superfície –per exemple, amb Junts– si més endavant es torça la relació amb ERC i els Comuns.