PSOE i Sumar mantenen paralitzades més de 40 lleis al Congrés

Fa un any i un dia es va produir una de les votacions més rellevants de la legislatura, l’elecció de la Mesa del Congrés. Els nou membres que la componen tenen a les mans la capacitat de marcar el rumb de la política espanyola. El 17 d’agost del 2023, el PP va aconseguir quatre dels esmentats seients, el PSOE en va aconseguir tres i els dos restants van ser per Sumar. Una majoria progressista. Cinc contra quatre. Aquesta aritmètica permet que, un any després, els dos partits del Govern mantinguin paralitzades més de 40 lleis, entre pròpies i alienes, una cosa que denuncien els conservadors, tot i que hi ha precedents.

El reglament de la Cambra baixa permet, perquè així ho han volgut sempre els partits, desenes de trucs perquè la majoria parlamentària tingui el control de l’agenda legislativa. El més habitual és la prerrogativa de què gaudeix la Mesa del Congrés per ampliar fins a l’infinit els terminis per registrar esmenes a una llei. ¿Què vol dir això? Que una vegada admesa a tràmit una norma, s’inicia un període de quinze dies per presentar modificacions –totals o parcials– i la Mesa el pot prorrogar tantes vegades com vulgui. A la pràctica, això suposa que la llei no es debati.

Els més perjudicats

Actualment hi ha 45 normes en tramitació al Congrés, però moltes d’aquestes acumulen mesos i mesos d’ampliacions de termini d’esmenes gràcies al vot de PSOE i Sumar. Un exemple clar és la proposició de llei registrada pel PNB per modificar la llei de secrets oficials. Va ser acceptada a tràmit a finals de febrer i des d’aleshores s’ha prorrogat 15 vegades el temps per registrar esmenes a la totalitat.

Tot i que els partits del Govern mantenen paralitzats moltes vegades els seus propis projectes de llei a l’espera de tancar les negociacions necessàries o de trobar el moment idoni per impulsar-los, els més perjudicats amb aquesta pràctica són els partits de l’oposició. En concret, el PP. Els conservadors tenen 14 iniciatives en tràmits i alguna d’elles porta des de finals de 2023 amb pròrrogues.

"Hem sigut oposició ferma al Govern, però també hem sigut lleials amb els espanyols fent propostes. Han sigut 14 les lleis que hem portat fins al Congrés i al Senat i que totes aquestes estan ara mateix paralitzades a la Mesa del Congrés per ordre de [Pedro] Sánchez", va denunciar aquest divendres la vicesecretària d’Organització Territorial del PP, Carmen Fúnez.

A més, va criticar l’escassa activitat legislativa d’aquest primer any de legislatura, amb només quatre lleis aprovades –ensenyaments artístics, amnistia, paritat i investigació d’accidents aeris i marítims– i la reforma de la Constitució per eliminar el terme "disminuït". Al juliol, el Govern ja va començar a trepitjar l’accelerador i va assegurar que al setembre mantindrà aquest impuls.

Impedir els trucs

Davant la majoria del bloc de la investidura, el PP va trobar al Senat la via per impulsar les seves iniciatives. Gràcies a la seva majoria absoluta a la Cambra alta, els populars han aconseguit que s’iniciï la tramitació de 12 proposicions de llei. El problema és que després de ser acceptades pel Senat, aquestes han de ser debatudes al Congrés i allà, una vegada més, la Mesa de la Cambra baixa les pot bloquejar indefinidament.

Notícies relacionades

Mazón treu pit de les tasques de neteja a les zones industrials

Unes 80.000 persones marxen contra Mazón en la tercera protesta postdana

Els populars volen posar fi a aquesta situació i per a això estan aprofitant la reforma del Reglament del Congrés, impulsada per PSOE i Sumar per redactar-lo amb llenguatge inclusiu, per introduir un límit d’ampliacions al termini per presentar esmenes a les lleis que provinguin del Senat. En concret, volen que no s’estengui més enllà de dos mesos i mig. El mateix volen aplicar als reials decrets que es tramiten com a projecte de llei.

També volen acabar amb un altre dels trucs habituals en la tramitació parlamentària, la introducció d’esmenes que no tenen res a veure amb el text de la llei. Per exemple, PSOE i Sumar van afegir un article a la llei de paritat per eliminar la capacitat del Senat per vetar el camí d’estabilitat. No obstant, resulta difícil creure que tots aquests canvis es materialitzin perquè mai saben quan els podrà beneficiar a cada un.