Sánchez i les portaveus del Govern paguen 12.000 euros per sancions

El període estival, amb les vacances i les altes temperatures, pot fer-nos oblidar que fa tan sols dos mesos tots els espanyols van ser cridats a votar en les eleccions europees. La cita amb les urnes, que va tenir lloc el 9 de juny, va posar fi a un cicle electoral que, per moments, va semblar interminable. Des que va arrencar el 2023 s’han celebrat a Espanya comicis locals, autonòmics –en diferents fases–, generals i europeus. Un any i mig en què Pedro Sánchez i les dues portaveus del Govern que ha tingut, Isabel Rodríguez i Pilar Alegría, han tingut el dubtós mèrit de ser els més sancionats per part de la Junta Electoral Central (JEC), fins a set vegades. En total, han hagut d’abonar més de 12.000 euros.

La Junta Electoral Central, l’òrgan encarregat d’arbitrar la competició electoral i que vetlla pel compliment de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG), rep centenars de denúncies cada vegada que es convoquen eleccions. I, més enllà d’algunes excepcions, totes es deuen al mateix: la vulneració de l’article 50.2 de la LOREG que prohibeix l’ús de "qualsevol acte organitzat o finançat, directament o indirectament, pels poders públics" per fer campanya. Dit d’una altra manera, fer servir les rodes de premsa institucionals per criticar l’oponent o treure pit dels èxits propis. Aquesta és la falta de Sánchez, Rodríguez i Alegría.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Altres casos

Òbviament, no han sigut els únics sancionats per la JEC. El que passa és que per incomplir l’article 50.2 de la LOREG cal estar a les institucions per poder fer-ne un ús indegut. Prova d’això és que la resta de sancionats són membres de governs autonòmics. El més rellevant ha sigut el ja expresident de la Generalitat Pere Aragonès que va ser multat amb 2.200 euros per fer "electoralisme" en plena campanya dels comicis generals del 2023.