El CGPJ rebutja emparar el TS per les crítiques al retard en el perdó al procés

La majoria progressista, amb els seus 10 vots, va excloure aquesta proposta de l’ordre del dia per no considerar-la urgent, ja que l’instructor del procés, Pablo Llarena, no ha sol·licitat cap empara a l’òrgan de govern dels jutges, segons assenyalen fonts d’aquest bloc. Per incloure un assumpte en l’ordre del dia es necessita unanimitat.

La reunió no va tractar la qüestió de la presidència, que segueix vacant, si bé els vocals estan d’acord a intentar-ho amb la llista de set magistrats del Tribunal Suprem ja sobre la taula, sense noves entrades de candidats que no formin part d’aquest òrgan. Sobre aquesta postura comencen a aparèixer veus discrepants, però encara són molt minoritàries.

Reprendran aquest assumpte el 2 de setembre, en un ple que mirarà d’arribar a un candidat de consens abans que el Rei acudeixi a l’acte d’obertura de l’Any Judicial fixat per al dia 5 d’aquell mes, i mentrestant seguiran les trobades de caràcter no oficial per aconseguir-ho, assenyalen a aquest diari fonts de l’òrgan. Tampoc estava ahir sobre la taula la queixa presentada per la defensa de l’expresident Carles Puigdemont contra el jutge Pablo Llarena, que acusa de retardar l’aplicació de la seva amnistia per no haver resolt encara els recursos de reforma que va presentar contra la seva decisió de no considerar-lo emparat per aquesta llei.

En el seu escrit, els vocals designats a proposta del PP al·ludeixen a les "declaracions públiques" de membres del Govern, que consideren "excedeixen del que és el legítim ús de la llibertat d’expressió i de les crítiques moderades i racionals a les resolucions judicials".

Per als vocals José Luis Costa, José Antonio Montero, Pilar Jiménez, Eduardo Martínez, Gema Espinosa, José María Páez, Esther Rojo, Carlos Orga, Isabel Revuelta i Alejandro Abascal, el Suprem s’extralimita a l’interpretar una llei, quan aquesta és la funció principal que atribueix la Constitució als òrgans judicials, o atribuir-li una actuació que "no hi ha per on agafar-la", i anunciar que la interpretació realitzada no prevaldrà sinó que "l’únic que aconseguiran d’aquesta manera és retardar la implantació i la implementació d’una llei", excedeix els límits de la separació de poders.

Notícies relacionades

Catalanisme i educació (capítol 3): els futurs de l'educació

Els futurs de l’educació

Afectació al tractat europeu

Segons el seu parer, amb les esmentades manifestacions "només s’aconsegueix el desgast de la Justícia i el qüestionament de la seva independència". Malgrat aquesta diferència, les diferents fonts consultades destaquen el to cordial de la reunió, que va aprovar per unanimitat diferents acords sobre excedències voluntàries per a la cura de fill, reingrés al servei actiu en la carrera judicial, o sol·licituds d’inclusió en plans anuals de substitució, entre d’altres.