Castella i Lleó i Galícia s’ofereixen a acollir més migrants de les Canàries

Les postures partidistes enroquen la recerca d’una solució per millorar l’atenció de la infància migrant que arriba sola a Canàries. El Govern central i PP mantenen un duel polític per la reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria paral·lel a l’emergència humanitària que es viu a l’arxipèlag, on més de 5.500 nens i adolescents estan sota la tutela de l’Executiu regional i on s’espera que abans de final d’any n’arribin 7.000 més, segons les previsions del Ministeri de l’Interior. Enmig de la disputa política, el president de la comunitat, Fernando Clavijo, va agrair que els presidents autonòmics de Castella i Lleó i de Galícia, Alfonso Fernández Mañueco i Alfonso Rueda, tots dos del PP, s’hagin ofert a acollir un nombre de menors més elevat del pactat en principi.

Fins ara, el repartiment voluntari de menors entre comunitats autònomes ha fracassat. Dels 339 trasllats acordats en la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència del 2023, només se n’han executat 65. Les úniques regions que han complert el pactat són Navarra, Castella-la Manxa, Astúries, Galícia, Castella i Lleó i Aragó. La resta ha sigut incapaç d’ampliar la seva xarxa d’acollida per atendre els menors que van acceptar rebre i encara no s’han mogut gens per iniciar el trasllat dels 400 nens que va aprovar en l’última reunió de la conferència sectorial, que va tenir lloc el 10 de juliol a Tenerife. Clavijo va apuntar que la distribució de nens i adolescents migrants s’està complint a poc a poc, "cada comunitat al seu ritme".

L’Executiu de Sánchez i el PP estan embolicats en una contesa que no ajuda en res a alleujar la congestió de la xarxa d’acollida de les Canàries, que està a un 300% de la seva capacitat des de fa prop d’un any. Al juliol, va naufragar la votació al Congrés de la presa en consideració del text acordat amb les Canàries per a la reforma legal que faria obligatori el repartiment dels nens i adolescents migrants entre totes les comunitats autònomes. Els populars insten ara el Govern a reforçar la protecció de les fronteres amb més presència de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, a ampliar el desplegament del Frontex i a sol·licitar a Europa que activi mecanismes per ajudar a gestionar els fluxos migratoris.

Decret llei

Des que el president del Govern va iniciar el seu estiueig a la residència de La Mareta, a Lanzarote, el 12 d’agost, han arribat a les Canàries 133 nens i adolescents no acompanyats a bord de pasteres i cayucos. Tot i així, durant més d’una setmana va ignorar les peticions del Govern regional, que l’instava a mantenir una trobada per abordar la crisi migratòria. Finalment, el cap de l’Executiu canari, Fernando Clavijo, es reunirà amb Pedro Sánchez, per primera vegada en aquesta legislatura, demà a les 11.30 hores a la seu de la Delegació del Govern a La Palma. Un dels temes principals serà l’aprovació de la reforma legal i Clavijo insistirà en la necessitat de tramitar el text per la via del decret llei. Així, es garantiria la seva entrada en vigor des que el Consell de Ministres doni el vistiplau i els nens podrien començar a traslladar-se a altres comunitats de manera immediata.

Canàries manté que "les comunitats tenen una responsabilitat amb els menors, però també són migrants i l’Estat en té una altra". Per això, Clavijo va exigir al Govern d’Espanya que faci "tots els esforços perquè la modificació legislativa surti" i va reiterar que el camí per aconseguir una solució és el consens.

Des del PP nacional han acusat Sánchez de rebre Clavijo "de mala gana" i, a més, li han demanat una trobada amb la resta de presidents autonòmics, per abordar el desafiament migratori. La vicesecretària d’Igualtat, Conciliació i Política Social del PP, Ana Alós, va criticar que Sánchez "sempre" tingui temps "per accedir a les peticions dels seus socis independentistes", en lloc de reunir-se també amb la resta de mandataris autonòmics.

A Ceuta

Notícies relacionades

Nova Diada, vells tics

Reivindicació de la Catalunya inclusiva i acollidora a Montjuïc

El repte d’atendre la infància migrant no només afecta les Canàries. Abans o després s’havia d’estendre a altres territoris fronterers, ja que els fluxos migratoris són volàtils i estan condicionats per múltiples factors que van dibuixant les rutes. La setmana passada, el Govern ceutí va alertar que la saturació de la seva xarxa d’acollida era "insostenible" i va demanar ajuda a l’Estat i a les comunitats per alleujar la congestió. A la ciutat autònoma, el nombre de menors supera en un 360% la capacitat d’acollida i, des de començament d’any, les arribades s’han multiplicat per sis.

El Govern andalús, que ja ha allargat la mà a Ceuta per rebre alguns dels seus menors, assegura que la seva capacitat per allotjar nens i adolescents estrangers està al 115% d’ocupació, per la qual cosa ja han demanat més "un suport" al Govern d’Espanya.