Un debat que enfronta Govern, regions i oposició

Pedro Sánchez es reunirà avui amb Fernando Clavijo per analitzar l’arribada massiva de menors estrangers a les Canàries. La trobada se celebrarà després de mesos de tensions entre el Govern, les comunitats i el PP davant la recerca de solucions als més que saturats serveis d’acollida canaris i ceutins. Amb la previsió que arribaran milers de migrants més aquest any, Clavijo reclama a l’Executiu que aprovi un decret llei per reformar la llei d’estrangeria i activar el repartiment de menors. El PP ja s’hi va oposar fa un mes i ara ha posat sobre la taula noves condicions. A continuació, les claus per entendre què està passant.

¿Com es gestionava fins ara?

La crisi dels caiucs del 2006, quan van arribar a les Canàries més de 31.000 migrants, sembla que quedarà en no res davant les xifres d’aquest any. Però no és una sorpresa. Des de fa més de sis anys, Govern i comunitats aborden l’increment de migrants. La primera decisió de pes es va adoptar el 2022, en la Conferència Sectorial d’Infància, quan es va acordar distribuir 378 menors –322 de les Canàries i 56 de Ceuta– entre la resta de comunitats.

El repartiment entre les comunitats va tenir en compte la població de cada territori, la seva situació econòmica i el nombre de places disponibles. A més, es va pactar la distribució de 20 milions d’euros entre les autonomies, amb una quantia fixa per cada menor que acollien i una variable segons el número total. Aquell acord també va contemplar el trasllat de 396 joves el 2023 –360 de les Canàries i 36 de Ceuta– amb el seu respectiu finançament de 20 milions d’euros.

¿Què ha passat aquest any?

Els acords puntuals han resultat insuficients per a les Canàries i Ceuta, que acullen el doble o triple de menors dels que tenen capacitat. Així, fa més d’un any que el Govern de Clavijo dialoga amb l’Executiu nacional per trobar una solució estructural al problema. Al juny van arribar a un acord per reformar la llei d’estrangeria i obligar al repartiment de menors. Però les comunitats del PP van rebutjar aquest canvi en la Conferència Sectorial d’Infància de juliol. Només van acceptar el repartiment de 400 menors per a aquest any, una decisió que va fer que Vox deixés quatre governs autonòmics.

¿Què planteja la reforma de la llei d’estrangeria?

Malgrat el no dels territoris del PP, els partits del Govern, junt amb Coalició Canària, van registrar una proposició de llei per reformar la llei d’estrangeria i introduir un mecanisme que s’activi quan a les Canàries, Ceuta o Melilla es produeixi una "sobreocupació" en la qual el nombre de menors migrants no acompanyats superi el 150% de les places disponibles. Tots els menors que superin aquest límit haurien de ser derivats a altres comunitats en el termini d’un any i, els que arribin nous, en un termini de 15 dies.

La Conferència Sectorial d’Infància seria l’encarregada de fixar els criteris objectius per a la distribució dels menors i el finançament. Mentrestant, es faria en funció de les normes pactades el 2022.

¿Per què no es va aprovar?

La reforma del Govern no va arribar a bon port. En el primer tràmit parlamentari, el PP, Vox i Junts van votar-hi en contra i van fer caure la llei. Els postconvergents van al·legar que estaven negociant amb el Govern les competències en immigració i els populars van denunciar que es tractava d’una solució que només traspassava el problema d’una comunitat a l’altra. En aquest sentit, van exigir la celebració d’una conferència de presidents per abordar el problema i buscar una proposta negociada amb ells.

¿Què reclama ara les Canàries?

Canàries i Ceuta –la primera governada en coalició per CC i PP i la segona amb un president popular– estan patint en les últimes setmanes l’arribada massiva d’estrangers. El president de Ceuta, Juan José Vivas, va demanar auxili al Govern i a les comunitats fa uns dies després de superar en un 360% la seva capacitat d’acollida de menors. El president canari, Fernando Clavijo, ha fet el mateix davant els més de 5.000 menors que acull l’arxipèlag, malgrat que la seva capacitat és de 2.000, a més dels més de 3.000 que es preveu que arribaran en els pròxims mesos. Clavijo reclama al Govern que aprovi la reforma de la llei d’estrangeria mitjançant un reial decret llei.

¿Què hi diu el PP? El Govern té la capacitat d’impulsar la reforma de la llei d’estrangeria mitjançant un reial decret llei.

El problema és que aquest canvi ha de ser convalidat pel Congrés i torna a ser necessari el suport del PP. Els populars reiteren que estan en contra d’aquesta modificació si no va acompanyada d’un pla integral. Aquesta setmana han presentat a la Cambra baixa les seves propostes: reforçar el control de fronteres, dotar de més recursos les autonomies i reclamar ajuda a la UE, així com la presència de Frontex i l’Agència Europea d’Asil. Els conservadors asseguren que si el Govern no inclou aquestes mesures els serà difícil recolzar el canvi legislatiu.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿Què passarà en els pròxims dies? Sánchez es reunirà avui amb Clavijo després de les vacances a Lanzarote. El PP ha criticat durament el retard amb què es produeix

aquesta cita i tot i així la considera insuficient i reclama la celebració d’una conferència de presidents. A més, Sánchez viatjarà la setmana vinent a Mauritània, al Senegal i a Gàmbia per tractar la qüestió migratòria amb els països d’origen dels migrants.