Les portes migratòries
Mentre augmenten les pensions i es redueix el nombre de treballadors, continuem sense una política clara sobre immigració

Imagen ilustrativa de pasaportes en la zona Schengen /
Europa té un problema: mentre la població envelleix com a cap altra regió del món, els seus veïns truquen a la porta per intentar entrar. Les imatges de joves immigrants es repeteixen a Itàlia, a França i, per descomptat, a Espanya, que manté només un mar que separa el món més pobre d’un dels més rics. ¿No tindria sentit arribar a un acord per intentar un equilibri? El dilema no és fàcil. Per a uns, els que venen canviaran la nostra cultura, les nostres llibertats i la manera de progressar en comú, i la Unió Europea es deixa atrapar per aquesta narrativa del caos, que mentre criminalitza els que arriben nega qualsevol alternativa per trobar solucions.
Curiosament, qui més reserves posen són precisament els que tenen una manera més conservadora d’entendre la societat. Respectable, per descomptat, però ¿què volen conservar? Europa s’enfonsa en la vellesa. Mentre augmenten les pensions i es redueix el nombre de treballadors, continuem sense una política clara sobre immigració i avancem a mercè dels apòstols que proclamen que els nostres problemes venen de fora. Fem números: Europa necessita que la població deixi de decréixer i l’única opció possible és obrir les portes als que volen entrar. Necessitem, cada any, milions de persones que vulguin treballar. Si no creixem, deixarem de ser competitius, l’única possibilitat que permet als nostres països continuar defensant l’Estat de benestar. Sense la immigració, tot això s’acabarà.
La immigració no és res nou, no obstant, a Europa sonen alarmes com les sirenes que a Kíiv anuncien el perill de bombes imminents, cada vegada que apareix un nou vaixell amb migrants. Fa dècades que intentem frenar la seva arribada, però des que es va crear l’espai Schengen de lliure circulació, malgrat haver invertit milers de milions per vigilar les fronteres i altres tants milers de milions entregats a països africans per tornar sense objecció i en calent als qui han arribat fins aquí, el flux continua constant i, el que és pitjor, la sensació d’impotència continua calant entre una població que s’aferra a les proclames d’una solució fàcil si s’aplica mà dura.
Notícies relacionadesSense concretar el problema, senzillament, no hi ha solució. Per començar, la UE s’està quedant massa vella. Sense immigració, Europa perdrà gairebé 100 milions d’habitants en els pròxims 30 anys. En menys d’una dècada, la majoria dels països tindran a un terç de la població per sobre de 65 anys, si a més li sumem que un altre terç estarà en edat de formació, ¿qui pagarà les pensions? ¿Qui mantindrà la sanitat i l’educació? No hi ha alternativa, els necessitem.
Cal acabar amb aquest discurs xenòfob, la nostra demografia i sostenibilitat només té una sortida: obrir fronteres. Sense immigrants no hi ha futur ni Estat de benestar.
- Responsables de 19.000 menors Drets Socials cessa la directora general i el subdirector d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)
- Pòdcast a Youtube José Elías, sobre el gran problema dels joves: «O espavilen o vindrà…»
- Amanda Hughes: "No hi ha cap altre lloc com Barcelona"
- Les enemigues de l’‘hamami’
- Funcionaris El Govern central pacta amb els sindicats treure més places a oposició per facilitar la jubilació parcial dels empleats públics
- Estudi científic Reduir un 25% del trànsit a Barcelona permetria evitar més de 200 morts per contaminació a l’any
- Selecció espanyola Lamine Yamal, el «superheroi» d’Espanya, s’emancipa
- Llars espanyoles Tornen els plats de Duralex: un conegut supermercat ven la clàssica vaixella amb nous dissenys
- Procés complex La Sagrada Família preselecciona Miquel Barceló, Cristina Iglesias i Javier Marín per esculpir la façana de la Glòria
- Serà nomenat avui El Govern fitxa el gerent de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona per dirigir la DGAIA