Óscar Puente: "El problema de les Canàries és que gestionen ineficaçment els diners de l’Estat"

¿Per què va trigar Pedro Sánchez 12 dies a contestar a les peticions del president Fernando Clavijo per tal d’abordar la crisi migratòria?

Al final el que és important és que s’ha produït una reunió oficial, com requereix la importància de l’assumpte per tractar. El Govern d’Espanya té una sensibilitat molt clara amb les Canàries respecte al problema migratori. En el Consell de Ministres s’asseu una persona, Ángel Víctor Torres, que ha sigut president de les Canàries i que em consta, perquè ho he viscut, que s’ha deixat la pell en aquest assumpte i que, junt amb el Govern de les Canàries, ha pactat una solució al problema dels menors a la qual el PP ha votat en contra.

En canvi, sí que ha rebut el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Ha fet l’efecte que s’ha menystingut el president Clavijo.

Illa i Marlaska tenen una molt bona relació personal amb el president i han estat amb ell en qualitat d’amics. No van anar a tractar assumptes oficials, no hi ha hagut cap reunió oficial, els ha rebut per passar uns dies de vacances. Farien bé CC i el president Clavijo de no mirar amb recel el Govern d’Espanya sinó els seus propis socis en el Govern de les Canàries.

¿Insisteix a culpar el PP que no tirés endavant la reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria i que les Canàries continuïn patint un drama humanitari?

¿Fa falta que el PP es retrati més en aquest problema? Es retrata cada dia perquè no té un model per abordar el problema de la immigració. Aquest és el problema. No hi ha un PP amb un mínim sentit d’Estat. Que un país com Espanya, amb gairebé 50 milions d’habitants, vegi com un problema tramitar el reallotjament de 6.000 menors és que no hi ha per on agafar-ho. Quan s’està pressionat per la ultradreta i se cedeix a aquestes pressions, doncs és molt difícil que el PP tingui una postura responsable i assenyada. El que hem de fer és demanar al PP que no deixi les Canàries o Ceuta i Melilla a la seva sort.

¿I el Govern d’Espanya o la Unió Europea no han deixat soles les illes Canàries?

Aquest és un problema global que ha de ser abordat amb una òptica europea, i afortunadament el pacte migratori ha entrat en vigor al juny, i si descendim a l’òrbita nacional no s’ha de posar el focus només en el Govern. És curiós que són els territoris on s’experimenta el contacte més directe amb els immigrants els pobles que mostren una solidaritat més gran i una empatia més gran. És sorprenent que els territoris més apartats i més necessitats de població siguin els que manifesten més reticències.

¿I quina explicació té a aquest fenomen que vostè descriu?

Que la dreta d’aquest país s’ha llançat als braços d’alguns aspectes de les tesis de la ultradreta i s’ha abraçat a la idea que la migració és una font de problemes quan, si s’aborda amb altura de mires i si s’aborda amb generositat, és una oportunitat més que un problema per a un país i per a un continent com l’europeu.

¿L’agenda canària que CC va firmar per investir Sánchez es veuria afectada si ni Junts ni ERC recolzen els Pressupostos de l’Estat per a l’any 2025?

¿Per què?

Per exemple, les ajudes per a la gratuïtat al transport públic són 81 milions d’euros i el Govern de les Canàries considera que aquest any haurien de ser 141 milions. O les compensacions al transport de mercaderies continuen congelades des del 2019.

Les ajudes al transport públic no estaven contemplades en el Pressupost de l’any 2023 i es van aprovar via decret, cosa que demostra que aquest tipus de mesures es poden adoptar al marge de la dinàmica d’aprovació de pressupostos. Dilluns li vaig dir al president de les Canàries, Fernando Clavijo, d’una manera suau, que el problema ara mateix, en el cas del meu ministeri, no són els diners que nosaltres posem a sobre la taula per a l’execució d’infraestructures viàries, sinó la seva execució per part de les administracions locals, tant del Govern canari com dels ajuntaments insulars i dels ajuntaments. Llavors, l’agenda canària, si té un problema, aquest és la baixa execució per part de les autoritats canàries.

¿Les institucions no estan fent els deures?

No, estan gestionant de manera ineficient i poc eficaç els recursos públics que posa a la seva disposició el Govern d’Espanya. No gestionen bé i només cal veure les xifres d’execució. Estem ara amb la firma del tercer conveni per a carreteres i he traslladat al president Clavijo que donarem prioritat als projectes que estiguin madurs. No continuem posant diners als convenis que després no s’executen. Acabarem amb la filosofia de demanar diners i vendre partides a l’opinió pública de projectes immadurs.

Doncs vostè sembla bastant satisfet de com s’han fet les coses a La Palma i que ha funcionat bé la col·laboració entre les diferents administracions.

Vaig sortir dilluns de La Palma amb la sensació que hem establert les bases per abordar un fenomen de crisi tan greu com el que es va viure amb l’erupció del volcà amb un grau de consens molt alt amb altres administracions i amb els mateixos afectats. Per mi, La Palma és un procés exemplar en el qual hi ha hagut moltes expropiacions i no tenim ni un litigi.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Abans va dir que es revisaran els convenis subscrits. ¿Això vol dir que vindran menys diners a les Canàries?

No. Vol dir que vincularem els diners a projectes que estiguin realment en disposició de ser executats en el termini més immediat possible per aconseguir un millor grau d’execució d’aquestes infraestructures. El conveni de carreteres haurà d’estar basat, des del punt de vista de l’Estat, en projectes que realment puguin tirar endavant. Vincularem el finançament a aquests projectes i no a infraestructures sense aprovar.