Puigdemont, la incògnita principal

El futur polític de l’expresident Puigdemont.

El principal dubte per resoldre és què farà Puigdemont. Tant a nivell organitzatiu com pràctic. A diferència de fa dos anys, quan el conclave va tenir lloc a França, ara el lloc triat és la Fàbrica Llobet de Calella i fonts de la direcció no descarten que hi assisteixi presencialment. Tot i que va esquivar els Mossos en la seva fugaç tornada aquest agost, hi ha una ordre d’arrest contra ell. Però hi assisteixi o no, la gran incògnita és el seu futur polític. Puigdemont va assegurar que deixaria la primera línia política si no era president, però no són pocs els que consideren que la situació "ha canviat". El 2022 va fer un pas al costat a nivell organitzatiu, però no va deixar mai de ser el líder moral del partit i va tornar al centre del tauler amb la negociació amb el PSOE i la candidatura a la Generalitat.

Una situació una mica "irregular" a ulls d’alguns, de la qual ja va advertir l’exalcalde Xavier Trias a l’abril, quan va proposar celebrar un congrés i renomenar Puigdemont com a president. Tot i que no s’expressi en públic, alguns membres de Junts lamenten no tenir espais per "retre comptes" amb ell i critiquen que només comparteixi els seus plans amb un cercle reduït, una cosa que es va fer molt patent amb la investidura d’Illa.

L’equilibri entre famílies i el paper de Borràs.

Al marge del que faci Puigdemont, es dona per fet que hi haurà reequilibri de famílies dins l’executiva. El 2022, un acord d’última hora va evitar llistes separades. Laura Borràs va assumir la presidència, Jordi Turull la secretaria general, i es van repartir la resta de càrrecs entre antics convergents i incorporats el 2017. Dos anys després, els borrassistes han anat perdent pes. Francesc de Dalmases va haver de dimitir per esbroncar i intimidar una periodista, Cristina Casol –ja expulsada– i Aurora Madaula han perdut galons després de les denúncies de masclisme, Jaume Alonso Cuevillas ha tornat al seu ofici d’advocat i es veu difícil que David Torrent, actualment secretari d’organització, repeteixi. A més, dirigents que es consideraven pròxims a Borràs, com Salvador Vergés, són impulsats ara per Turull i Puigdemont.

En aquesta ocasió, tot apunta a una llista única, amb més presència de turullistes i de l’entorn de Puigdemont com Josep Rius, tot i que hi haurà equilibris per evitar friccions. Quant a Borràs, fonts consultades per EL PERIÓDICO expliquen que l’expresidenta del Parlament podria assumir la presidència del consell nacional, que actualment ostenta Josep Rull, si Puigdemont vol recuperar la presidència, tot i que també apunten que es podria crear per a ell un lloc com a "president fundador".

L’OPA a ERC.

Més enllà dels noms, el congrés de Junts també mirarà de marcar perfil polític. Des de l’actual direcció del partit donen per trencat el "bloc independentista" i, davant un Govern de "base tripartida" i "unionista", aposten per fer de Junts una "força política transversal" que representi tots els independentistes. Darrere d’aquesta proclama, s’amaga la seva intenció d’atraure antics votants republicans descontents amb el pacte amb el PSC.

Aquest objectiu obligarà a fer una ponència ideològica prou "àmplia", en paraules d’un diputat de Junts, per incloure des de la dreta del partit fins al centreesquerra, una cosa que no acaba de convèncer a totes les sensibilitats del partit.

Els més pragmàtics consideren que la convocatòria hauria de servir per mirar de posicionar-se en qüestions com "impostos", "immigració", "política de pactes" o fins i tot la relació amb Aliança Catalana, i consideren que fer una espècie de "front patriòtic" obliga a tenir posicions massa ambivalents. Aquest sector podria mirar de lluitar via esmenes, tot i que, en un congrés en el qual l’hiperlideratge de Puigdemont prendrà tot el protagonisme, no es preveu que tinguin gaire recorregut.

Les relacions amb el Govern.

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

I, finalment, hi ha la relació amb el Govern de Pedro Sánchez. Els postconvergents han anat perdent l’interès a col·laborar amb el Govern. Primer, per la no amnistia a Puigdemont i, després, per la investidura del socialista Salvador Illa. El seu objectiu de convertir-se en el "partit de referència" de l’independentisme complica les negociacions amb Sánchez. De moment, res està trencat, però pujarà el preu dels seus vots. Abans de la pausa de l’estiu, els set parlamentaris ja van llançar un avís votant en contra del camí de dèficit, i han començat el curs demanant la compareixença de diversos ministres pel finançament a Catalunya.

La prova de foc serà la votació dels Pressupostos Generals de l’Estat, en paral·lel al congrés de Junts i mentre s’està a l’espera que el Tribunal Constitucional decideixi sobre Puigdemont.