Catalunya i Espanya, davant un curs polític de doble tall

La investidura canicular de Salvador Illa ha ressituat totes les peces dels taulers polítics català i espanyol i ha deixat en l’horitzó un panorama tan ignot com perillós. Per primera vegada en uns quants anys, ens endinsem en un curs polític sense cites electorals, com en principi hauria de ser-ho tot el 2025. El canvi d’etapa a la Generalitat atorga al socialisme tot el poder a Espanya, Catalunya i Barcelona, una situació que no es vivia des del 2010. Però el context actual no se’assembla en res al que hi havia fa 14 anys.

L’independentisme és més imprescindible que mai per sostenir els tres governs, i el fet d’estar ferit i desorientat després de perdre la seva hegemonia fa encara més imprevisibles les seves decisions. Junts ja va donar el primer avís a Pedro Sánchez abans de les vacances tombant-li el camí de dèficit, pas previ als Pressupostos.

L’agost acaba amb una erupció una mica inesperada, per precoç. La vicepresidenta María Jesús Montero va enervar ERC al negar que el que es va pactar amb Illa fos un concert econòmic.

¿Cafè per a tothom?

En el document que va permetre la investidura d’Illa no apareixen aquestes dues paraules, sinó que es defineix com a "finançament singular" i "sobirania fiscal", termes que deixen la porta oberta que cada part l’anomeni com li convingui. El compromís passa perquè la Generalitat recapti, gestioni, liquidi i inspeccioni tots els impostos generats a Catalunya i que després n’aboni a l’Estat una part pels serveis i inversions estatals en la comunitat. L’enuig d’ERC va fer que passés desapercebut el fet que Montero va obrir la porta que el model acordat per a Catalunya pugui estendre’s a altres autonomies. Ja veurem si això acontenta els barons socialistes i als del PP, que governen la majoria de comunitats.

Pressupostos i pròrrogues

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Abans de tot això, i més aviat que tard, Sánchez i Illa hauran de decidir què fan amb els pressupostos. Tot apunta que el nou president mira ja als de 2025. Sánchez ho té més cru perquè necessita Junts, a més d’ERC. I les dues formacions, com sempre, s’estan mirant de reüll davant una tardor en què han de redefinir la seva estratègia i potser també els seus lideratges. La Moncloa deixa caure que una segona pròrroga pressupostària no seria tampoc cap drama.

I el PP vetlla les armes de la seva ofensiva contra la quota catalana a l’espera que un fracàs de Sánchez amb els Pressupostos li serveixi amb safata exigir eleccions.