Illa renuncia als pressupostos d’aquest any i se centra en els del 2025

Illa tenia el dubte de si rescatar el projecte de pressupostos de 2024 d’un calaix de la Generalitat o si començava a preparar directament els de 2025. Rescatar els de 2024 –que va elaborar el president Pere Aragonès i que no van tirar endavant per falta de suports– tenia dues bondats: la primera, que eren uns pressupostos expansius sobre els quals encara no pesaven les noves restriccions que dicta Brussel·les. Es podia gastar més. El segon, que eren uns comptes que agradaven als socialistes i que tenien garantit com a mínim el suport d’ERC, ja que aquests dos partits les havien negociat i pactat al febrer. No obstant, la decisió que s’ha pres és renunciar a aquests pressupostos i elaborar directament els de 2025.

Per arribar a aquesta conclusió han pesat diversos elements com, per exemple, una qüestió organitzativa. El projecte de pressupostos de 2024 s’estructurava segons les conselleries amb les quals ERC havia organitzat la Generalitat (14 en total) i ara, amb l’arribada del PSC, l’organigrama ha canviat i en són 16. Hi ha dos nous departaments –Esports i Política Lingüística– i d’altres han vist modificades les seves competències. Això dificultava la seva aplicació i el repartiment de recursos entre conselleries.

Dues negociacions alhora

Un altre element decisiu ha sigut la qüestió del calendari. Els tràmits per aprovar uns comptes són laboriosos i cal dedicar-hi com a mínim dos mesos entre tramitacions i negociacions. Si Illa i la seva consellera d’Economia, Alícia Romero, volien aprovar primer els pressupostos de 2024 i després els de 2025, s’exposaven a enfangar-se en dues negociacions de final incert i a sotmetre’s a un desgast superior. Per tant, la decisió final ha sigut cremar totes les naus abordant directament els de 2025. Centrant-se en els de l’any que ve, el nou Govern busca prou marge de temps per intentar tenir-los en vigor l’1 de gener.

No hi ha cap més fortalesa per a un Executiu que poder dir que inaugura l’any amb els deures pressupostaris fets. Des del 2010, a Catalunya només s’ha aconseguit una vegada. Va ser el Govern de Pere Aragonès el 2022. En totes les altres ocasions, els comptes s’han aprovat amb retard o directament no s’han aprovat.

El nou finançament i el FLA

¿Quin impacte té la decisió d’Illa d’anar directament als comptes de 2025? La conseqüència més important és que els pressupostos de l’any que ve no podran ser tan expansius com els de l’any 2024. Brussel·les ha recuperat les regles fiscals que va relaxar durant la pandèmia i, per exemple, la Generalitat tornarà a tenir un marge de dèficit de només el 0,1%. Això obligarà el Govern a mesurar molt més cada euro gastat. "Caldrà tornar a ajustar-se el cinturó", apunta una veu coneixedora dels racons de la Generalitat.

Des del Govern admeten que les regles fiscals obligaran a la contenció pressupostària, però defensen que tenen dos elements que els permeten, malgrat tot, ser optimistes quant a guanyar capacitat financera. El primer, que esperen que Catalunya aconsegueixi ja els primers fruits del nou finançament que han pactat el PSC i ERC. És a dir, tot i que veuen impossible que el nou model pactat entre el PSC i ERC –el "finançament singular"- estigui en vigor a curt termini, consideren que sí que podrien arribar des de l’Estat les primeres millores de recursos per a la Generalitat.

El segon element que el nou Govern espera tenir a favor seu és que, de cara a l’any que ve, el Govern de Pedro Sánchez materialitzi la condonació de 15.000 milions d’euros de deute de la Generalitat derivat d’haver-se acollit al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). És un acord que al seu dia ERC va pactar amb el PSOE però que està pendent d’aplicar-se. Des del nou Executiu d’Illa volen que arribi al més aviat possible. "Aquesta condonació ens permetrà reduir el deute i els interessos del deute", explica una veu autoritzada del Govern. En definitiva, l’Executiu espera que entre les dues coses es compensi al seu favor les restriccions fiscals de Brussel·les.

Notícies relacionades

Ayuso exigeix negociar un ordre del dia abans de reunir-se amb Sánchez

Illa es reuneix avui amb el Rei per «normalitzar» la relació institucional

Els socis

Illa va prometre mà estesa a tots els partits menys els d’extrema dreta, Vox i Aliança Catalana. No obstant, de cara als pressupostos, prioritzarà com socis ERC i els Comuns, més interessats a aprovar els nous comptes per incloure els acords d’investidura. El Govern no descarta reunir-se amb Junts i el PP, però veuen poc interès negociador.