El PP falla en el seu intent de forçar una compareixença de Sánchez

El PP comença el curs polític amb una ensopegada. La formació d’Alberto Núñez Feijóo porta tot l’estiu preparant la seva ofensiva contra el Govern de coalició. No obstant, va fracassar en el seu primer intent d’assetjar Pedro Sánchez i els seus ministres al Congrés, a qui volia obligar a donar explicacions sobre la fugida de l’expresident Carles Puigdemont, el nou finançament per a Catalunya, la situació a Veneçuela o la migració.

Els populars, no obstant, només van aconseguir a la Diputació Permanent el suport de Vox i el de Junts, aquest últim només per a determinats punts, cosa que va resultar insuficient, deixant sense efecte el primer pas de l’estratègia conservadora.

Suport dels aliats

Després d’un estiu en què el PP no ha deixat un sol dia de carregar contra el Govern i en què no li han faltat temes per a això, l’Executiu va comptar amb la gran majoria dels seus aliats parlamentaris per evitar la compareixença obligatòria dels seus membres. Una cosa que durant el debat va fer enfadar els populars, que reclamaven al PNB, el partit més pròxim a ells, que forcés les explicacions del Govern en alguna de les 10 peticions que van impulsar. La sol·licitud que va ser més a prop d’aprovar-se era perquè Sánchez informés sobre el seu pla migratori: el PP, Vox i Junts ho van recolzar; Podem, amb el vot del grup mixt, s’hi va abstenir, però la resta s’hi va oposar.

"Sánchez depèn d’un delinqüent pròfug per continuar a la Moncloa. Sánchez necessitava que Puigdemont no fos detingut i, oh, casualitat, es va produir exactament això", va denunciar el diputat del PP Jaime de Olano abans de reclamar que el president del Govern acudeixi al ple del Congrés per donar explicacions sobre com l’expresident de la Generalitat, amb una ordre de recerca pendent, va poder entrar a Espanya, fer un discurs al centre de Barcelona i tornar a escapar-se.

I en contra del que pot semblar lògic, Junts va donar suport a aquesta petició, tot i que per qüestions totalment contràries. La diputada postconvergent Marta Madrenas i Mir va denunciar que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena no vulgui aplicar la llei d’amnistia a Puigdemont per "legislar a través de sentències". Així, la seva intenció és que Sánchez donés compte del "problema amb la democràcia i amb el TS" que té Espanya. A més, va deixar clar que no són "socis" de l’Executiu i que prova d’això és el seu vot a favor de diverses compareixences, tot i que fos insuficient.

L’acord PSC-ERC

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

Els populars tampoc van tirar endavant la compareixença de la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, sobre l’acord firmat entre ERC i el PSC per a la investidura de Salvador Illa i si aquest inclou el concert català. El portaveu econòmic del PP, Juan Bravo, va criticar Montero per intentar negar la realitat d’un pacte que els republicans catalans van reivindicar després: "Entre el Govern d’Espanya i els separatistes ens quedem amb els separatistes". Per això, va demanar que la ministra expliqui clarament en què consisteix el pacte, tot i que ja va assegurar que només busca "trencar la solidaritat a canvi de poder".

Junts va recolzar aquesta sol·licitud de compareixença, defensant que volen saber què és el que realment ha pactat ERC, si el que diu l’Executiu o el que defensen els republicans. Però el seu suport, sumat al de Vox, va tornar a resultar insuficient.