El retorn del dia de la marmota

El 19 d’agost passat, el ple del CGPJ va resoldre 112 assumptes urgents i, com qui no vol la cosa, el comunicat oficial anunciava: "Finalment, els vocals han acordat reprendre dilluns vinent 2 de setembre, a les 17.00 hores, el ple que ha de decidir sobre la presidència del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial." Endevinalla: ¿estaven al corrent aquell dia 19 els vocals que tres dies després, el 22 d’agost, entrava en vigor la llei orgànica 2/2024, d’1 d’agost, de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes?

¿Quina importància pot tenir aquesta nova llei en el desenllaç de l’elecció de la persona que exercirà la presidència? La llei de paritat pretén garantir la presència equilibrada de dones i homes en el sector públic i privat, i obliga l’Administració general de l’Estat i les grans empreses a comptar amb un mínim del 40% de dones en els seus òrgans de direcció. Mínim.

El flamant CGPJ de vuit dones i 12 homes compleix pels pèls. Però, atents, si els vocals elegeixen el pròxim 2 de setembre per presidir-lo un home, deixarien de complir la llei. Serien 13-8.

Convocar un ple per al 2 de setembre davant l’acte d’obertura de l’any judicial, el dia 5, jornada en què el Rei és esperat a la porta del Tribunal Suprem, a la plaça madrilenya de la Villa de París, per qui exerceix la presidència de la primera autoritat judicial de la nació (article 585 de la llei orgànica del Poder Judicial) i mantenir en aquesta tercera votació el bloqueig seria un espectacle que la justícia, arribats al punt en què estem, no s’hauria de poder permetre. Però com diu un magistrat no sense un punt de sagacitat: "Suposo que si no ho fessin, els criticaríem la indolència". Personalitats que han seguit les negociacions entre el PSOE i el PP després del fracàs de la renovació del 2018 asseguren que, tant amb Pablo Casado com amb Esteban González Pons, els representants del Govern van estudiar un dels dos noms en disputa ara mateix. Existia consens que per primera vegada ja tocava una dona. I el que venia com a anell al dit és que la candidata podia ser de consens: la magistrada de la Sala Tercera, Contenciosa Administrativa, Pilar Teso.

Una magistrada de perfil molt moderat, sense afiliació a cap associació de jutges, amb una dilatada carrera. Teso no havia sigut mai una candidata de partit a presidir el Suprem i el CGPJ. El 2013, quan Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba van pactar, el PSOE va recolzar Carlos Lesmes, també de la Sala Tercera del Suprem. Només que un grup de quatre vocals es va despenjar de la consigna i va recolzar espontàniament Pilar Teso.

L’alternativa a Pilar Teso, ara sí proposada pels 10 vocals del sector anomenat progressista, és el magistrat, també de la Sala Tercera –ara és el seu president en funcions–, Pablo Lucas, que compta amb el suport dels 10 vocals del sector conservador, que esgrimeixen que estan renunciant a un candidat propi i presenten Lucas com a progressista. És a dir: els conservadors volen decidir qui és el progressista que ha d’ocupar la presidència, i és previsible que, en el seu moment, podran col·locar un vocal conservador a la vicepresidència (si es manté aquest lloc, creat per l’anterior president Carlos Lesmes).

El dia de la marmota resulta del fet que és exactament la mateixa jugada del desembre del 2022, quan el sector conservador del CGPJ proposava nomenar el seu candidat conservador al Tribunal Constitucional –César Tolosa– i, a més, el candidat que corresponia al sector progressista. Aquest sector proposava el magistrat José Manuel Bandrés, però els conservadors volien el "progressista" Lucas.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

La jugada de la dreta va fracassar. Però com que al nomenar els nous magistrats del TC era preceptiu elegir una persona per exercir la presidència del TC, els conservadors van estimular la divisió de l’anomenat sector progressista, que, en principi, s’orientava a recolzar al magistrat Cándido Conde-Pumpido. La catedràtica de Dret Constitucional María Luisa Balaguer es va presentar pel seu compte i va aconseguir el suport dels conservadors, que a més d’impulsar la seva "progressista preferida" obtindrien la vicepresidència per a un dels seus candidats propis (després això no va passar al donar suport els conservadors a Balaguer, és a dir, van optar per dividir el sector progressista i rebutjar qualsevol pacte per a president i vicepresident).

El fiasco de la candidatura de Lucas al TC el 2022 va provocar un distanciament de l’esmentat magistrat respecte de l’antic sector progressista, cosa que es va veure reflectida en diverses clatellades contra nomenaments del Govern de Sánchez per part de la seva secció, la quarta. Entre les més rellevants, l’anul·lació del nomenament de la presidenta del Consell d’Estat Magdalena Valerio o la sentència que va declarar "desviació de poder" el nomenament del fiscal general de l’Estat, Álvaro García, de Dolores Delgado com a fiscal en cap togada militar, o l’anul·lació en dues oportunitats del nomenament de fiscal de sala de menors d’Eduardo Esteban, exfiscal en cap de Madrid.