Paràlisi judicial

Ara sembla que la decisió d’elegir qui presidirà el Consell General del Poder Judicial –és a dir, a la màxima autoritat judicial d’Espanya– gira, sobretot, al voltant de l’acte d’obertura de l’any judicial presidit pel Rei, que se celebrarà dijous de la setmana que ve, 5 de setembre. Els vocals s’han autoconvocat per a les cinc de la tarda de dilluns, dia 2, a la seu del CGPJ, estenent el suspens.

Però mana la precipitació perquè fins i tot en el cas que hi hagi fumata blanca a la xemeneia de la seu de Marqués de la Ensenda, la persona elegida haurà de traslladar-se l’endemà, 3 de setembre, al palau de la Zarzuela i, després de jurar o prometre a palau, haurà de prendre possessió davant el Ple del Tribunal Suprem (compost pel president del Tribunal Suprem, el vicepresident, els cinc presidents de sala i 74 magistrats), que haurà de ser convocat el 4 de setembre o si escau aprofitar l’acte oficial del dia 5 per celebrar abans el Ple del TS. Però el més rellevant és que, sense resoldre qui ocuparà la presidència del CGPJ el 25 de juliol, la renovació ha quedat curtcircuitada.

Perquè no hi ha Comissió Permanent –òrgan que encapçala el president i set vocals–, a la qual competeix l’exercici de totes les atribucions del CGPJ que no estiguin expressament reservades a la presidència, al Ple, a la Comissió Disciplinària, a la Comissió d’Igualtat o a la Comissió d’Assumptes Econòmics. Unes comissions que no es poden formar sense resoldre la presidència. A més, s’haurà d’elegir, en el primer Ple posterior al de la presidència, qui exercirà la vicepresidència del Tribunal Suprem, un càrrec previst per la llei orgànica aprovada el juny del 2013 i que, a proposta de la presidència, ha de comptar amb majoria absoluta per a un mandat de cinc anys, com els de la resta. Tot i que no és vocal. El primer vicepresident del CGPJ va ser, a proposta de Carlos Lesmes, el magistrat Ángel Juanes, a partir del gener del 2014.

Precisament, l’absència de Comissió Disciplinària impedeix que es resolguin les queixes per certes actuacions dels jutges. Una de molt evident és la que afecta l’expresident i diputat del Parlament Carles Puigdemont, la defensa del qual, precisament, va presentar una denúncia el 19 d’agost arran del que considera "la desatenció i el retard injustificat i reiterat en la tramitació i resolució dels recursos de reforma interposats" contra el rebuig d’aplicar l’amnistia al delicte de malversació plasmat en la interlocutòria de l’1 de juliol del 2024 del jutge Pablo Llarena.

Llarena, d’una banda, i la sala que està formada per l’antic tribunal del procés, de l’altra, van dictar una interlocutòria cadascuna, l’1 de juliol, en què exposaven les raons per les quals no s’aplicaria l’amnistia al delicte de malversació. La defensa de Puigdemont va recórrer les dues interlocutòries. Una d’elles, la de Llarena, també incloïa una ordre de presó contra l’expresident, cosa que remarcava la urgència, ja que es tractava d’una mesura cautelar.

Gonzalo Boye, lletrat de l’expresident, denuncia que el recurs de reforma pel jutge Llarena –que òbviament es ratificarà en el seu rebuig– s’havia de dictar "durant la primera meitat del mes de juliol del 2024", tenint en compte que l’article 222 de la llei d’enjudiciament criminal ordena que "el jutge ha de resoldre el recurs el segon dia d’haver-se lliurat les còpies, tant si les altres parts han presentat escrit com si no".

El jutge dona allargues

El recurs va ser elevat davant el jutge el dia 8 de juliol. I va denunciar fins i tot en dues ocasions l’incompliment dels terminis davant Llarena (22 de juliol i 13 i 14 d’agost). Les actuacions sumarials no hi entenen de festius. Però, a més, Llarena estava actiu el 8 d’agost precisament perquè esperava que es complís la seva ordre (fallida) d’arrestar Puigdemont.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

"Els fets denunciats són indubtablement constitutius d’infracció disciplinària de conformitat amb el que disposa la llei orgànica del Poder Judicial", assenyala la queixa, que destaca que "aquesta dilatació en el temps té per objecte unes resolucions que ordenen o serveixen d’aliment a mesures restrictives de la llibertat personal dels denunciants, incloent-hi la seva llibertat de circulació, que afegeix gravetat a la dilació indeguda". El fet és que aquesta denúncia del 19 d’agost s’estarà als llimbs fins que es constitueixi la Comissió Disciplinària del CGPJ. Que un tema de l’envergadura de la llei d’amnistia hagi hagut de passar per aquests avatars amb un dels personatges clau no deixa de cridar l’atenció, quan la tramitació hauria de ser exquisida.

¿Per què li ha donat allargues el jutge? "L’única explicació, que no justificació, és que Llarena vulgui esperar que el Tribunal Constitucional admeti a tràmit la qüestió d’inconstitucionalitat que la Sala Segona del Suprem va decidir elevar l’11 de juliol del 2024 per resoldre tot seguit el recurs de reforma", assenyala una font judicial. Problema: el retard –deliberat– suposa al seu torn desplaçar cap endavant el recurs d’apel·lació davant la Sala de Recursos quan Llarena dicti la interlocutòria en què reafirmi el seu rebuig de l’1 de juliol. I hi ha més coses: mentre aquests recursos no esgotin el recorregut al Suprem, la defensa de Puigdemont no podrà presentar recurs d’empara davant el TC contra les decisions de Llarena.