Contra vent i marea

El rei Felip VI apareixerà dijous al centre del Saló de Plens del Tribunal Suprem flanquejat a la dreta pel president o presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en el cas que els 20 vocals reunits dilluns procedeixin a la seva elecció, i a esquerra pel ministre de Justícia, Félix Bolaños. Al costat de Bolaños s’asseurà el fiscal general de l’Estat (FGE), Álvaro García Ortiz, a qui el rei donarà la paraula primer per presentar la memòria anual de la Fiscalia. En segon lloc, la paraula serà donada al president o presidenta del CGPJ per presentar la seva memòria sobre el funcionament dels tribunals, sempre que el 2 de setembre hi hagi fumata blanca. Si no, hauria d’intervenir l’actual president en funcions, Francisco Marín. Un fiasco.

Quan falten sis dies per a l’acte, cap observador del món judicial s’atreveix a vaticinar no ja qui en serà la presidenta o el president, sinó si hi haurà decisió sobre això en el ple del CGPJ. "Serà com l’escola cardenalícia. Ens hem de tancar i no abandonar el ple fins que es decideixi", va dir un vocal conservador a EL PERIÓDICO. "Som conscients que no podem fer un ridícul tan gran. Però, a tres dies del conclave, no les tinc totes", va afegir.

L’elecció suposaria centrar tota l’atenció en la figura de qui ocupa la presidència. Per la llei de paritat que va entrar en vigor el 22 d’agost, 60-40%, el ple hauria d’elegir una dona, ja que si no se serien 13 homes i 8 dones. El sector conservador qüestiona aquesta forma d’aplicar la llei de paritat en el CGPJ. "La paritat val per als vocals, però no és aplicable a la presidència", va assenyalar la font consultada del sector conservador.

Si no hi ha presidenta o president del CGPJ aquest dijous, Álvaro García Ortiz és qui acapararia els xiuxiuejos. I no per l’informe anual que haurà rendit. Acudeix amb una espasa de Dàmocles literal sobre el seu cap, quina és la pròxima decisió que té en agenda la Secció Segona de la Sala Penal, del Tribunal Suprem, sobre si admet o no l’exposició raonada del jutge de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Francisco José Goyena, segons la qual se l’ha d’investigar pel delicte de revelació de secrets.

García Ortíz va assumir la responsabilitat de sortir a l’arena pública per contrarestar un correu electrònic reservat, filtrat per Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso. Rodríguez pretenia manipular una informació sobre dos delictes fiscals comesos –i confessats– per González Amador, parella d’Ayuso, que va proposar el febrer de 2024 un pacte a la Fiscalia de Madrid sobre la base d’admetre dos delictes fiscals i pagar fins a 500.000 euros per evitar la presó. El cap de gabinet d’Ayuso, en canvi, va presentar aquest correu com a prova que el pacte era iniciativa de la Fiscalia, utilitzant precisament un sol correu de la sèrie intercanviada pels assessors de González Amador i els fiscals.

El fiscal general de l’Estat, en efecte, va participar amb la seva acció en una guerra politicojudicial en la qual, com li havia recomanat la fiscal superior Lastra, la Fiscalia s’havia de limitar a desmentir la manipulació de Miguel Ángel Rodríguez sense entrar en detalls. Són aquests detalls els que el magistrat Goyena entén com una revelació de secret en relació amb uns fets reservats.

Fonts del Suprem han indicat a EL PERIÓDICO que s’aborda la qïestió "sense presses". La Sala Segona haurà de fixar posició davant l’exposició raonada: sol·licitar informe a la Fiscalia del Suprem (que ja va demanar en el procediment del TSJM l’arxiu de les actuacions, sense èxit) i nomenar un magistrat ponent. I a continuació ha d’adoptar un criteri: admetre o rebutjar l’exposició raonada. Si l’admet, haurà de nomenar un magistrat instructor, que dirigirà la investigació.

Fonts judicials han assenyalat a aquest diari que Álvaro García Ortíz ja ha pres una doble decisió. "Ni dimitirà si és imputat pel Suprem ni s’apartarà, tot i que sigui temporalment, de les seves funcions durant la investigació en favor, per exemple, de la tinenta fiscal, Ángeles Geli Sánchez Conde".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal no contempla la necessitat que el FGE s’aparti de les seves funcions durant una investigació. "Però sembla molt difícil que no hagi d’apartar-se mentre s’investiga", assenyala un fiscal a aquest diari. Amb tot, no és l’únic problema que afligeix García Ortíz. En pròximes dates, la Secció Quarta de la Sala Tercera haurà de resoldre un recurs contenciós-administratiu contra el seu nomenament com a FGE.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha sigut l’epicentre de la investigació que l’ha empès cap al banc dels acusats del Suprem, però també ho és per a les querelles del president del Govern, Pedro Sánchez, i de la seva dona, Begoña Gómez, contra el jutge Juan Carlos Peinado, que impulsa les diligències sobre el presumpte tràfic d’influències en cadena de la dona del president.