L’estratègia de ‘sanchificar’ Pilar Teso

¡Compte amb les estigmatitzacions! Perquè també es poden girar contra el que estigmatitza com un bumerang. Vegem. A partir de la renovació dels vocals del CGPJ, el 25 de juliol, es va obrir una campanya en mitjans judicials i mediàtics amb l’assenyalament negatiu de la magistrada Pilar Tezo Gamella, integrant de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, a fi d’atacar, sobre la base de prejudicis i estereotips impostats, les seves possibilitats com a futura presidenta del nou Consell General del Poder Judicial, primera autoritat judicial d’Espanya.

Pilar Teso (1960) es va incorporar a la carrera judicial el 1985, es va especialitzar en dret contenciós administratiu el 1989, i va tenir diferents destinacions com a jutge-magistrada fins a passar de l’Audiència Nacional el Tribunal Suprem el 2008.

Ha tingut temps, doncs, de deixar constància de "per on coixeja", per utilitzar una dita, tot i que no molt fina, bastant popular en la política espanyola. I no és possible atribuir la seva trajectòria –no va pertànyer mai a cap associació judicial de les existents– ja no trets militants, sinó alguna adscripció, sigui en manifestos o comunicats. I, per descomptat, tampoc la seva persona ha tingut cap presència remarcable en mitjans de comunicació, a través d’entrevistes o articles. Fa honor a aquell aforisme que els jutges parlen (en realitat, escriuen) per les seves sentències.

¿Quin és el problema que tenen els 10 vocals conservadors amb Pilar Teso, qui no estimen com a presidenta? Per aconseguir ser-ho, la magistrada, proposada en una terna juntament amb les magistrades del Suprem Ana Ferrer (Sala Segona Penal) i Ángeles Huet (Sala Tercera Contenciosa Administrativa) necessita reunir una majoria de vots de 3/5, és a dir, han de sumar 12 vocals, de manera que només dos dels deu vocals conservadors haurien de recolzar-la.

Les negociacions per renovar el CGPJ venen de lluny entre el Govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular. El llavors ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va acordar amb el llavors secretari general del PP, Teodoro García Egea, la renovació després del fiasco de novembre del 2018. Van arribar a firmar un document. Això va ser el 2022. En les negociacions, el Govern va proposar una magistrada de perfil moderat que no pogués ser rebutjada pel PP. El nom de Pilar Teso va ser acceptat com a presidenta de consens. Precisament, pel seu perfil neutral. Quan Pablo Casado va ser apartat, Alberto Nuñez Feijóo va encomanar a Esteban González Pons reprendre més tard els contactes amb Bolaños. El nom de Pilar Teso va tornar a estar sobre la taula com a candidata dona primer i alhora de consens. I finalment, el pacte assolit al juliol, amb lleus modificacions incloïa el que s’aprestaven a firmar Feijóo i Sánchez el 2023, també era favorable a Pilar Teso.

"Ha sigut sempre la més discreta i neutra de la carrera. I fins i tot quan quatre vocals del sector progressista la van votar el desembre del 2023 contra la candidatura de Carlos Lesmes, ho van fer desafiant el PSOE, despenjant-se’n, perquè és tradició que el president del CGPJ provingui de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa. I Pilar Tieso era integrant d’aquesta sala. I sent dona era una bona alternativa a Lesmes, sabent, és clar, que perdria. Perquè sobretot és que a Alfredo Pérez Rubalcaba se li havia posat entre cella i cella l’altre candidat del Govern de Rajoy –el magistrat Manuel Marchena– per haver fet un vot particular contra la compra del sistema Sitel de comunicacions sent Rubalcaba ministre de l’Interior. I la majoria dels vocals progressistes van seguir la instrucció de Rubalcaba", recorda una font consultada. "I fixa’t com s’anomenava, jocosament, a la carrera per la seva personalitat: Pilar Tieso", ironitza.

¿És Pilar Teso la candidata per definició o per antonomàsia del sector progressista? No. Aquesta candidata és a la terna, però no és ella la favorita, per així dir, o la candidata natural. I es diu Ana Ferrer. El sindicat virtual mediaticojudicial l’ha estigmatitzat –¡també!– perquè pel seu tarannà progressista i per haver sigut, juntament amb el seu marit, el magistrat de la Sala Penal de l’Audiència Nacional Javier Tito Martínez Lázaro, mort el 2017, personalitats molt significades de Jutges i Jutgesses per la Democràcia, l’associació progressista. I se li retreu haver fet un vot particular a la sentència dels eros d’Andalusia, discrepant amb la majoria de la Sala Segona i, últimament, per haver afirmat que s’havia d’aplicar l’amnistia al delicte de malversació.

Que Ana Ferrer hagi format part del tribunal del procés i firmat la sentència condemnatòria del 14 d’octubre del 2019 és peccata minuta. I, ves per on, aquest fet en certa manera fa menys aconsellable que sigui la presidenta del CGPJ, així com tampoc és bo que ho sigui un magistrat com Pablo Lucas –que els vocals conservadors només proposen per fer la mala passada a Pilar Teso–, que ha autoritzat al Centre Nacional d’Inteligencia (CNI) intervenir els telèfons de dirigents independentistes, començant pel vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, perquè es presumia que dirigia els CDR.

Pocs dubtes hi hauria d’haver que la presidència ha de recaure ara en una dona amb la llei de paritat vigent des del 22 d’agost. Els vocals conservadors esgrimeixen que això no val per a la presidència, que només s’aplica als vocals, on hi ha paritat 60/40% ( 12 homes, 8 dones). Però una cosa és certa: la presidència passa a ser una vocal més de l’òrgan, i exerceix el seu vot. Els càlculs de les majories es fan sobre 21, no sobre 20. Quan es parla que es necessita majoria de 3/5, ara són 12 vocals homes i 8 dones, però després en seran 13.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Que un òrgan com el Poder Judicial sigui el primer important a vulnerar la llei o, diguem, exposi una excusa per incomplir-la (no s’aplica a la presidència, només als vocals) només serviria per desacreditar un flamant CGPJ que necessita guanyar-se a pols gairebé una dècada de politització i discriminació, la del Tsar Lesmes. ¿S’imaginen el nou portaveu del Consell explicant als mitjans de comunicació per què no és una dona? Ningú ho entendria.

La partida de pòquer s’hauria d’acabar dilluns 2 de setembre a partir de les 17.00 al carrer madrileny del marquès de la Ensenada. O no, que diria Rajoy. ¿Va de farol el sector conservador i auspicia donar una segona plantada al rei Felip VI, que presideix l’acte d’obertura de l’any judicial dijous 5 de setembre, després del primer el 30 de juliol al Palau de l’Almudaina de Palma de Mallorca? Estigmatitzar sense fonament (sanchificar, convertir Pilar Teso en sanchista) és fàcil, però més difícil és explicar més tard per què s’acaba donant suport a qui has marcat.