Les dues candidatures que lluiten per liderar ERC

Queden tres mesos exactes per al congrés d’ERC que decidirà qui agafa les regnes del partit, i a poc a poc es comencen a conèixer les cares que integren les dues principals candidatures que es disputaran el control. Algunes ja s’han exhibit públicament i començaran a prodigar-se encara més a partir d’ara. D’altres actuen des de l’ombra, sense exposar-se al gran públic, amb l’objectiu de buscar discretament els suports entre els militants perquè la seva candidatura resulti la guanyadora el 30 de novembre. La partida ha començat.

Militància Decidim.

Sota l’etiqueta de Militància Decidim hi ha la candidatura que acull un nom que acapara tot el focus del projecte: l’expresident del partit Oriol Junqueras. Fa tretze anys va agafar una organització fracturada internament i minvada electoralment i la va portar a les cotes més altes de poder des de la Segona República. No obstant, també sota la seva presidència, l’últim any s’ha tornat a fracturar i enfonsar a les urnes. El seu argument per tornar a liderar l’organització és que va estar gairebé quatre anys a la presó –entre 2017 i 2021 pel referèndum– i que mereix l’oportunitat de tornar a reflotar l’organització com va fer el 2011. Ell és el principal reclam de la candidatura.

Més enllà de Junqueras, aquesta setmana Militància Decidim va revelar formalment alguns dels seus integrants. El més notable és l’exconseller Raül Romeva, que, com Junqueras, també va passar per la presó pel referèndum. També compta amb l’eurodiputada Diana Riba, l’exconseller Bernat Solé, la diputada del Parlament Ana Balsera i la senadora Laura Castel. Del món municipal aporta l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, i l’exportaveu a Rubí, Arés Tubau. Tots intervindran en l’acte de presentació de la candidatura que se celebrarà el 21 de setembre a Olesa de Montserrat. L’objectiu, omplir el teatre de la Passió, amb aforament de 1.500 persones.

Però el realment interessant de les persones que integren la candidatura de Junqueras són les que es mouen entre bastidors. El més important, l’exsecretari general adjunt del partit i actual president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó. Diverses fonts el situen com una persona clau en la campanya i recorden el seu pes específic: durant anys va controlar el partit internament, de manera que coneix les agrupacions locals d’ERC que s’estenen per Catalunya. D’aquí surten els vots que decidiran el congrés. Dos noms clau són també els de Kènia Domènech i Pau Morales, perquè formen part de la direcció actual i perquè mantenen un peu en les joventuts del partit que van liderar en el passat. Així mateix, també compta amb el dirigent i negociador de la investidura Oriol López i amb dues cares mediàtiques que per ara no s’han prodigat:el líder d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, i l’exconseller Joan Ignasi Elena.

Nova Esquerra Nacional.

La segona candidatura en disputa es va presentar aquest dijous en societat amb una premissa oposada a la del rival: ells no tenen encara un candidat a president que concentri tots els focus, com Junqueras. Això ho utilitzen per dir que el seu projecte fuig dels hiperlideratges –dard velat a Junqueras– i que busquen un lideratge "coral" que s’identifiqui més en un grup de persones que no pas en un individu en concret.

No obstant, han hagut de triar quatre cares per començar a moure’s. La primera, la de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy. Amb el daltabaix electoral que ha patit recentment el partit, s’ha convertit en un dels càrrecs institucionals amb més pes. La segona és l’exconsellera i diputada a Madrid, Teresa Jordà, avesada a mil batalles i que dijous va assumir el pes de la presentació. Completen el pòquer l’exdiputada Alba Camps i l’exalcalde de Vilassar de Dalt Xavier Godàs. Cap d’aquests noms és gaire conegut per al gran públic, però des de la candidatura indiquen que no han de ser forçosament els escollits per al càrrec de líder del partit. El temps ho dirà.

A partir d’aquí, hi ha altres cares a tenir en compte. Les que més: Raquel Sans i Marta Vilaret. Sans ha sigut portaveu del partit i és vicepresidenta del Parlament, càrrec que li dona recorregut mediàtic i un plus d’experiència. Vilaret va ser la gran negociadora d’ERC de llei d’amnistia i una de les persones més pròximes a la secretària general del partit, Marta Rovira. És difícil pensar que no tinguin un paper destacat a l’hora de configurar els noms de la llista final que optarà a la direcció d’ERC. També destaca la presència de la diputada del Congrés Pilar Vallugera, contrària al pacte d’investidura d’ERC amb el PSC. Això li ha de servir per connectar amb la militància descontenta amb el pacte.

Aquesta candidatura també té rostres que es mouen entre bambolines i és impossible no vincular-la a Marta Rovira, la secretària general. Tot i que Nova Esquerra Nacional defuig l’etiqueta de ser un projecte rovirista, la majoria dels seus integrants es van alinear amb Rovira quan al maig ERC es va fracturar entre els partidaris de la secretària general i els d’Oriol Junqueras. També cal veure si exconsellers del Govern d’Aragonès, com Laura Vilagrà i Ester Capella, acaben afegint-se al projecte.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Altres candidatures.

No s’ha de descartar que en els pròxims dies es presentin altres candidatures, com per exemple una de liderada pel Col·lectiu Primer d’Octubre, que en els últims anys ha exercit de corrent crític del partit. Fonts d’aquest col·lectiu asseguren que mantenen els plans de participar en la contesa i que pròximament donaran a conèixer els seus candidats. És difícil donar, tant a aquest projecte com a qualsevol altre que pugui sorgir en els pròxims dies, alguna possibilitat de poder guanyar, però podrien arrossegar vots decisius que les dues candidatures principals puguin acabar trobant a faltar el dia del recompte.